Llegint meravelles... Del "Maquis" d'Alfons Cervera a l'"Aigua als ulls" de M. Carmen Sáez...!

 Santrafel, a huit de gener de 2026.

Ai... L'any vint-i-cinc he recuperat el gust per la lectura. L'avidesa d'un passat bon lector seguida d'una sequera preocupant, sembla que ha deixat pas a un trellat bo. Ara trie i retrie i crec que només he de llegir allò millor que puga venir-me i, en aquesta novella etapa, vull deixar-me anar pel boca-orella de les amigues i amics que m'aconsellen. Quan elles i ells han fruït, i en conéixer dels meus gustos saben que jo també puc fer-ho, els quede agraït del tot en nomenar-me l'experiència. Poc, per no dir gens, m'han fallat en els últims temps. Així que he de seguir el mateix senderi, que em sembla assenyat del tot. 

Així, l'únic propòsit que demane per a l'enguany és trobar bones lectures. I crec que ara que he aprés que sé acomplir propòsits... Sí, l'any passat vaig proposar-me millorar la meua vida evitant la lectura de dos periòdics que per diverses causes em xuclaven la moral, el d'Ontinyent i el Liante, no em dol dir-ho. Ho he aconseguit i seguiré amb la determinació. Ara, que em vinguen novel·les, assaigs, còmics, teatres, poesia (visca la poesia...), el que siga però que siga bo, que m'aprofite per créixer i més entendre un món que no entenc...  Vora el Betlem, sobre la truja de la meua campana i coronat pel meu tió de peluix, hi ha una pila de llibres que he anat mercant i encara no he llegit... L'últim que vaig treure per poder cloure l'any fou el "Maquis" d'Alfons Cervera. El primer d'enguany, i ja l'he acabat, és "Aigua als ulls", de M. Carmen Sáez Lorente. Com que conec les mans que els han escrit, i admire la seua obra, sabia que no només m'agradarien sinó que m'arribarien fondo. Veus, els dos han estat un consell també, ni més ni menys que de Paco Muñoz que, en els darrers temps, m'ha encertat tots, absolutament tots els llibres que m'ha recomanat. No hi ha res com conéixer les persones, ja veus (i entre tots ells, voldria destacar "Les puces" de Manel Hurtado; del milloret del tastat el vint-i-cinc junt a una altra obra que no sé jo si recomanar-li al Paco... "Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres" d'Irene Solà, ausades quina bestiesa explosiva... ). "Maquis" i "Aigua als ulls" m'han donat un Nadal amable, però amargant també, com aquelles begudes fortes i electritzants que et posen a to però et dolen al ventre...

Les dues m'han deixat marca. Les dues tracten temps semblants. "Maquis" la continuació de la guerra per part dels guerrillers d'un lloc que pot ser molts del centre esquerra del nostre mapa... Just on passa "Aigua en cistella" uns anys abans tot i explicant com s'arriba a la desfeta de la guerra. Els dos estan vistos des de les víctimes i comparteixen victimaris. Els dos tenen una poètica abassegadora... Alfons Cervera se n'ix amb aquest ja clàssic, millor valorat per les Europes que no per ací mateix quan hauria de ser de lectura recomanadíssima per la bellesa fosca, la dicció precissa, el ritme constant que et du al terrebastall continu que creix i que s'acreix més encara en fer parlar els morts... No ho esperava, i això que ja vaig parlar-te que n'esperava molta cosa... M'ha esbalaït just aquesta poètica de la terribilitat, la carn viva del que passa contat amb unes maneres que encisen... Ja veus...! És la veu justa que m'agradaria tenir en compte com a model d'inspiració si jo m'atrevira algun dia a contar... I per cert, que no cal perdre's la introducció que li fa a aquesta edició commemorativa del vint-i-cinqué aniversari de la novel·la que tinc, el senyor Georges Thyras. Aclaridorament preparatiu, amb excel·lència...

De M. Carmen Sáez m'esperava una altra cosa diferent al que m'he trobat, i això és meravellós! És que no m'ix un altre mot per definir-ho i m'ho perdonaràs, que vaig fred i em faig curt. Si ella ja és una gran poetessa, que ho és i sense cap mena de volt ni revolt, com a narradora t'atrapa de bona veritat vertadera i et sap contar uns fets que, distribuïts d'una altra manera més "natural" si em deixes dir-ho així, que ja sé que no és i no cal... Doncs això, que no arribarien a tenir tant d'impacte com tenen..., que et deixen esbalaït, tant com corprés, quina gràcia tan bona li corre per les seues savieses, enganyifes, tendrors, violències... Tot t'aplana les costures i devores impacient els anys i panys que en res et passen, ara i enllà, de nou ací i mai no et perds...! Com d'important és saber contar, com! I puc assegurar que bé que en sap i ens cal agrair-ho als qui ens apropem a aquesta tal obra que també recull terribles malestrugances, odis perennes i patiment del profund. Què el tema no ho comporta? La poètica suposable, però, no ve només de la combinació dels mots, ni de les descripcions ni del... Va eixint-te pàgina rere pàgina tot robant-te el cor a mesura que vas sabent, que et fa patir el que ja endevines que passarà i que no passa... El suposar et fa un mal que no és quan el després és pitjor... Personatges que veus al darrere dels principals suposen cims poètics del mal i del bé, que són vida..., com la senyora Rosella, o Salvador, que se m'han apegat a una ànima de la que voldria treure'm el Manel i per sempre, quan el que conec és un món que està ple de Manels i anem cap un futur on tot just els Manels ens vindran a escanyar no només l'alegria de viure sinó vida mateixa. I fa por... 

Aconselle llegir els dos textos, just en l'ordre mateix, capgirat, amb que jo els he llegit. L'un i l'altre, després i l'adés. Fan la bona lligassa casual que he trobat. Que he guanyat. Són d'allò bo, el millor que he tastat, ja t'ho he dit. I n'espere molt més. La natura humana és tan imprevisible quan la societat la força... I quin goig el fruir de tant bell ben escrit... Tinc els llibres replens de papers enganxats amb les frases adients, les idees a punt, els motius a tractar en futurs treballars que vull fer. Sense dubte he crescut...

Ara cal resseguir el camí del llegir. Pròxim pas?, no ho sé bé... Igual m'encete amb "Un son profund" d'Enric Iborra i seguisc amb el "Libro de Familia" del mateix senyor Cervera de Gestalgar. Paco m'insisteix, llig-te la darrera part ja mateix, el millor que li he llegit a l'Alfons és el "Claudio, mira". Vorem...