Al Batà de Muro per conéixer la nova meravella del senyor Toni Espinar: el nosaltres més literari fet de nou art...
Santrafel, a divendres díhuit de juliol de 2025. Puix senyor, això va anar i era que un servidor de vostés era un enamorat d'aquell mur de tapial que tancava el Batà de Muro. No per les seues característiques històriques que no sé jo, sinó perquè s'esdevingué el llenç sobre el qual l'artista alzirenc Toni Espinar, desenvolupà, amb el seu alt art, un homenatge impressionant als autors i autores de les nostres lletres pròpies. Aquell treball, delicat com pocs dels que es podien trobar, humanitzava i posava en contacte un bon grapat dels nostres patums literaris amb la realitat actual. Una obra eixerida i múltiplement reconeguda que acabà per terra... Deixarem estar aquell per què perquè hi havia massa política pel mig i, ves per on, molta alegria entre certes persones que més enllà del valor del poc tapial que s'hi conservà, consideraren més aviat altres assumptes a l'hora de fer bugada. Hui he tornat a aquell parc que realment m'ha sorprés, per la poca qualitat...
