En l'estrena dels Cabuts de Cocentaina. De com la il·lusió es fa enamorament sobtat...
Cocentaina, a tres de desembre de 2023. Primer diumenge d'Advent. Trencaries, Sergi, el teu silenci social per escriure sobre els nous Cabuts de Cocentaina? Per suposat que sí, perquè són i em són cosa ben gran... No pots imaginar per un cabeter de raça com soc, i geganter de braó, com m'és d'immens anímicament que s'hagen tret de l'oblit els Nans del poble que m'estime. Des de hui, i n'he estat testimoni de presència i d'emoció també, del com el meu paradís perdut ja no ho és tant d'allunyat, perquè un element tan bàsic en la cultura etnopoètica d'un poble que els té i els sap, torna a córrer per les venes-carrers fent més ric el bagatge que al demà s'hi deixa perquè explique allò tan vell del perquè fórem, som, i perquè som, serem. Com ha escrit Hipòlit Agulló en la partitura del seu nou Ball dels Cabuts de Cocentaina , "Les tradicions es troben en permanent estat de transformació. Cuidem-les, són part de la notra identitat". Una
