Poetes de la terra... Ina, Aitana, Enric i els vents d'una encisada nit d'estiu...
Benifairó de les Valls, a divendres tres de juliol de 2026. M'atrevisc a pillar el cotxe i tirar avant des de la meua Mariola al Camp de Morvedre. Ja ni m'importen els mareigs ni res quan cal, és precís, apretar bé les clavilles de la vida per poder oferir un so propi. I això, des de fa molt de temps, ho faig amb la bellesa que ofereixen els amics. Quina sort el doll d'això mateix, bellesa pura, fresca i revitalitzadora que els amics dollen a mena de font que nodreix i nodreix la gana de seguir creixent en escoltar-los. En fer propis els preceptes de tot allò poètic que una nit d'estiu inesperadament càlida pot oferir d'aprenentatge pel viatger que no sap assadollar-se si no és amb una bona cançó, un intens poema... I ací que em tens, a Benifairó de les Valls on feia tant, si no vaig errat des del segle passat, que no m'hi passejava... Aparque a Faura i, en un passeig, mentre fotografie rajolets devocionals i noms de carrer i tants detalls interessants com van ...
