Duc des de les sis del matí intentant redactar informació per als meus alumnes de 
Primer de Batxllerat. Estic cansat.
Tots els dies d'aquesta setmana he treballat una forquilla d'hores que van des 
de les deu a les dotze, mai menys. Si cal substituir les classes per altres informacions,
 i més en el meu cas que no puc fer vídeo conferències perquè el meu portàtil no 
va i no tinc a casa ni càmera, ni auriculars ni micro (aquesta Pasqua intentaré comprar-ne
on line atés que la Conselleria del ram no és rumbosa en aquestos casos menors), 
és cosa de posar-se a treballar.
M'han abocat al programa Aules. Au, pren, ahi tens i apanya-te-les tu sense 
preparació i amb unes instruccions que ausades. Ah, i que me les ha passades una
 amiga d'un institut de Novelda, perquè... 
I així, amb el vell recurs de l'anar provant, he pogut redactar l'ampliació d'informació
 d'un tema literari del qual, ves per on també quins collons, en sóc "especialista" 
(i per això dispose de recusos propis, si mires, em trobaràs ací i allí, que per això 
és la "meua altra feina" açò de la cultura d'arrel tradicional). I només parlant de literatura 
i tallant-me molt i massa, que pobrets meus, igual els podia haver caigut una enciclopèdia...
I és que no pot ser que el llibre de text ho despatxe tot en 10 línies mal forjades. I com te'n 
pots anar del batxillerat sense poder accedir a unes quantes informacions més sobre aquest tema?
Per tal que quede constància de la feinada, pots fer una miradeta...
Si trobes preguntes en blau, són suggeriments per tal que l'alumnat, a partir d'ells,
puga fer algun treballet avaluable que ens estalvie l'examen final que ves a saber
quan farem atés el nostre desconfiat confinament.
Ei, i això només en un curs! Que em cal inventar i escriure dos contes pels alumnes
de Tercer d'ESO. I demà, encara, cal completar açò amb el Misteri d'Elx pels batxillerals...
Saps ja perquè estic desitjant que arribe ja mateix Dijous Sant?????



15.2.- La literatura popular en l'edat moderna



Hola, salut i anem al tall!
Ampliem ací les definicions del elements més importants que composen l'encara ric patrimoni de la nostra literatura popular d'arrel tradicional, nascut en l'època que estudiem, a partir de la influència medieval tamissada pels gustos i costums renaixentistes i barrocs. Inclourem així mateix exemples per tal que pugueu entendre'ls bé.
Comencem!

Cal que conegueu, en primer lloc, que la producció literària oral contrastà molt i molt amb la producció literària culta, absolutament minoritària davant l'avenç imparable del castellà. Les obres populars, abundantíssimes, estan fetes en valencià i han conformat la base del que ara considerem com a la "nostra tradició", i té un interés social i estètic molt marcat. Els autors, anònims, procuraren obres vives i acolorides, per més que també tosques, barroeres i sovint amb una gran càrrega eròtica i festiva.

En ser que les composicions són apreses, copiades i transmeses oralment i a través de fulls solts barats i ràpids d'imprimir i distribuir, moltes d'aquestes composicions s'escamparen molt ràpidament i, en ser heretades, anaren evolucionant fins a l'actualitat. Això explica que moltes d'aquestes formes, a través de cançons, dites, embarbussaments..., es troben en uns pobles sí i en altres no, i sovint amb versions molt distintes, arreu dels territoris del nostre àmbit cultural propi, i també d'àmbits veïns...

Sabeu que la cançó que nosaltres considerem pasqüera i anomenem "La Tarara" té versions des de l'Algarve portugués fins a Grècia i molt més enllà, i també als països musulmans de la Mediterrània? Sabries buscar-ne alguna?

Vegem ara uns quants subgèneres, distribuïts entre les temàtiques religioses i profanes pròpies de l'época.

1.-Géneres religiosos

1.1.-Goigs

Els goigs o gojos són cants que tenim documentats des del segle XIV. S'interpreten en determinades festes litúrgiques dins de les esglésies i aprofiten per lloar les virtuts sagrades de les Marededeus i els sants patrons dels pobles, temples o d'unes festes tradicionals. Els més coneguts són els Gojos del Roser, atribuïts a Sant Vicent Ferrer.
Consten d'una tornada inicial, les cobles amb retronxa (una repetició de dos versos finals que es repetirà per acabar cadascuna de les cobles) i la tornada final.
Ara està molt de moda coleccionar els fulls amb què segueixen imprimint-se. Hi ha pàgines a internet i tot per arreplegar-ne, com aquesta i aquesta.
Et passe alguns exemples del nostre territori. Cal destacar per l'antiguitat i la conservació els Goigs de sant Vicent Ferrer d'Agullent (1658).



Per més que els textos i les advocacions canvien, les músiques solen escampar-se per multitud de pobles.
Ací vos penge els actuals gojos de Sant Antoni Abat d'Otos, que adés eren en valencià i ara en castellà... Aquesta melodia, ací lenta però també cantada més ràpida i amb distintes veus,  és la més emprada en les comarques mariolenques.





Després de la Batalla d'Almansa, amb la progressiva castellanització de l'església, el costum dels goigs es mantingué, però castellanitzat.



Fins i tot ha sigut costum realitzar gojos burlescos o paròdics, editats en determinades festes, com ara les de Folls.
Ací teniu un bon exemple actual. No vos espanteu quan vegeu l'autoria...



I tu, t'atreviries a fer uns gojos religiosos o satírics? Fixa't en la mètrica i la rima i prova a adaptar-te a la música. El resultat pot ser sempre interessant...


1.2.- Nadales

Què vos diré ara que no sapigueu de les cançons de Nadal, les Nadales? Que no en sabeu cap!
Fora del "Fum, fum, fum", que alguns ja canteu en castellà, el vostre horitzó sentimental nadalenc vos porta directament a "los villancicos", veritat?
I no serà perquè no tenim nadales en valencià. Normalment unien la ligúrgia amb el costumari, però moltees d'elles han derivat a temes profans, burlescos i anecdòtics, i també als irreverents... Sobretot quan incloem les cançons d'anar a demanar asguinaldo.
Tenim cançons realment antigues, com la famosíssima "El Cant dels Ocells".



Té moltíssimes cobles. Les més conegudes potser són les següents.
"En veure despuntar el major lluminar, en la nit més joiosa
Els ocellts cantant a festjar-lo van amb sa veu melidrosa.
Els ocellets cantant a festjar-lo van amb sa veu melidrosa.

I l'àguila imperial va pels aires volant cantant amb melodia
Dient Jesús és nat per treure'ns del pecat i dar-nos alegria.
Dient Jesús és nat per treure'ns del pecat i dar-nos alegria".


I també la que coneixem com "Ou, ou", potser barroca i provinent de la plebania d'Oliva, versionada fins i tot amb ritmes actuals...




Esta nit és nat un xic 
de la més bella senyora 
sens poder trobar abric, 
a qui el cel i terra adora, 
entre la mula i el bou, 
ou, ou, 
restant sa mare donzella, 
quina meravella! 

Davall d'un roín portal 
i de una pobra mare 
naix lo rei universal 
per a que lo món repare, 
sens tenir tan sols un sou, 
ou, ou, 
sinó la pura mamella, 
quina meravella! 

Lo infant no té bolquers 
ni sa mare ab què comprar-los, 
i Josep no té diners 
ni troba de qui amprar-los, 
ni en l'olla carn de bou, 
ou, ou, 
ni prou de pa en la cistella, 
quina meravella! 

Llucifer va tot torbat 
per no entendre aquest misteri, 
de tot lo veig contrastat, 
puix perdrà prest son imperi; 
bramant-ne va com un bou, 
ou, ou, 
bé podrà portar esquella, 
quina meravella! 

Adam i Eva cantant 
estan ab molta alegria 
i Jesús està plorant 
de fred dins de l'establia, 
i l'estança tota es plou, 
ou, ou, 
sens carbó ni una estella, 
quina meravella!

Una cançó d'arreplega d'estrenes antiga pot ser l'Asguinaldo d'Ontinyent. En aquesta versió, Maria del Mar Bonet i Al Tall prescindiren del text original (que també té moltes cobles recollides, i moltes d'elles s'improvisaven, per substituir-lo per un preciós poema del renaixentista Joan Timoneda.




Algunes de les cobles originals són aquestes, i es cantaven per treure diners amb què sufragar les festes majors ontinyentines:

"Blanca volveta de neu,
colometa sense fel.
Endus-te el meu cor al cel
rotllat en un ríncol teu.
Lliureu-lo Mare de Déu
d'este lloc de temptació.
Recibiu-nos en el cel, 
Puríssima Concepció.

Oh què content que estaria
el bou en el pesebret
al vore al bon Jesuset 
en los braços de Maria.
La mula no tiraria 
coces en tal ocasió.
Recibiu-nos en el cel,
Puríssima Concepció.

I si volem cançons de replega burlesques, ací en van dos... Una de la Vall d'Albaida i l'altra del Vinalopó mitjà...







Quin tipus de cançó de Nadal coneixes? Saps alguna en valencià pròpia del teu poble?
Podries intentar fer un llistat de Nadales que conegues segons la seua tipologia?


1.3.- Cants de Passió


Pocs en queden, i els que hi ha estan castellanitzats o es fan en castellà directament. Cantaven escenes de la Passió de Jesucrist o bé la Passió sencera ressumida. Alguns textos eren cantats com a motets en les processons o en els oficis. I alguns s'han conservat com a complements o finals de nadales. 
Ací vos passe la versió que vaig publicar fa molts anys d'una nadala tardomedieval que vaig trobar-me al "Cançoneret Rovirola", en què li diuen al Jesuset com morirà trenta-tres anys després de nàixer...

"Sobre la creu dura hi sereu clavat,
escampant sang pura pel nostre pecat.
                                   Jesús nat.

Amb llança terrible serà travessat,
vostre cor pascible i pel dret costat.
                                   Jesús nat.

Amb set per la mort, cridareu vexat,
I amb vinagre fort sereu abeurat.
Jesús nat.

L’esperit al Pare per Vós comanat
serà, i la Mare a l’amic amat.
                                   Jesús nat.

Dins nova clausura vostre cos posat
amb gran tancadura serà ben guardat.
                                   Jesús nat.

En ser la tercena Vós ressuscitat;
per la Magdalena serà divulgat.
                                   Jesús nat.

Als inferns per traure, sereu Vós portat,
els sants que feu caure l’enemic damnat.
                                   Jesús nat".

I ara mateix també se'n fan de versions noves. Vos penge un cant inspirat amb aquestes històries passionals cantat en el dialecte propi valencià de la ciutat italiana de l'Alguer. Una veritable joia!





2.- Géneres populars


2.1.-Romanços


El Romancer és bàsic en qualsevol cultura. Està constituït per composicions habitualment llargues, que tenen una estructura de sèries mètriques de versos heptasíl·labs en què els parells rimen en assonant. Venen del món épico-líric i de les balades trobadoresques i reben el nom per la semblança amb els "romances" castellans. Eren recitats en públic (recordeu la figura tòpica del cec que es guanya la vida cantant romanços pels pobles?), apresos i transmesos de manera oral, la qual cosa ha produït moltes versions, recollides sobretot en época romàntica.

Ací vos en passe alguns dels més antics, com ara el fragment d'origen medieval del Comte Arnau, que Joan Maragall adaptaria en ple romanticisme. Ací el canta Joan Manuel Serrat.



Un dels més bonics que tenim. A la voreta del mar, cantat per Els Pabordets i Carraixet...




Hi ha, per suposat, romanços polítics, que conten actualitats de l'època. Ací vos passe un d'actual, interpretat pel grup Al Tall, que recompta allò que hem estudiat en l'apartat del context històric. La Guerra de Successió al territori valencià:



Vos passe ara un dels nostres romanços més bells. I dic nostre perquè és el Romanç de Matxero i Teresa de Banyeres de Mariola, sobre el que he pogut treballar bastant... Un romanç molt vell, cançó de ball i tot a Catalunya (L'Hereu Riera), i que ací arribà dispers i molt versionat. I va i a Banyeres succeeix un cas real molt semblant al que es contava i cantava, el 1910, Teresa la del Morer mor, i el seu enamorat Matxero... I es va recrear amb ells la cançó, i amb el seu cas tristíssim que ens ha arribat. Va per vosaltres, Matxero i Teresa!
Canten els bocairentins Àngels Molina i Toni Navarro "Violí" en la commemoració del centenari de la mort de Teresa...




"Si vas a les danses, no tingues que ballar
que a la teua nòvia van a combregar.

Pilla la bengala i el sombrero en mà,
— Dispense’n, senyores, que no puc ballar,
que a la meua nòvia van a combregar.

A l’eixir del poble es veu al combregar,
s’arrima a la vorera, i el deixa passar,
i en casa Teresa ell se’l veu entrar.

— Ací vinc, Teresa, per a vore com vas.
— Per a tu, bé, Matxero, ai!, per a mi, molt mal.

Els regals que em feres en la còmoda estan:
agulles, pendientes, anells i collars.

Tens la meua germana per poder-te casar.
— Jo a tu el vull, Teresa, i l’amor amb tu està.

Fins al cementeri ell la va acompanyar,
I en deixar-la en terra ell la va besar,
Grapaets de terra ell li va tirar.

Si vas a les danses, no tingues que ballar…

I per acabar, els romanços satírics... Normalment, qui els cantava s'hi ficava amb l'enemic polític, o amb la religió... Ací tens el Romanç de Sant Roro, segons Al Tall i la nostra tradició, patró dels borratxos...

Coneixes versions dels romanços que t'he presentat? Podries comparar-les?
Saps algun romanç tu?


2.2.- Cançons amb refrany


Hi ha moltes cançons amb refrany. 
El refrany, la tornada o repetició, fa de nucli temàtic i base lírica del poema. 
L'acompanyen les cobles glossadores, que constaven de mudança i volta.
El sistema fou tan estimat que fins i tot poetes reconeguts (el mateix Timoneda) jugaren a fer temes amorosos, encara que també els hi havia satírics, polítics i religiosos. Algunes d'aquestes composicions estan arreplegades en obres importants, com ara el Cançoner Musical del Duc de Calàbria (1556) i el cançoner Flor d'Enamorats (1562).
Ací et passe dues obres ben conegudes d'aquest grup. La primera, de Mateu Fletxa, resultaria ara mateix molt problemàtica pel canvi de convencions socials, veritat?



"¡Que farem del pobre Joan! 
Sa muller se n'es anada 
 ¡Lloat sia Deu! 

¿A hont la n'irem a sercar? 
 A l'hostal de sa vehina 
¡Lloat sia Deu! 

Y digau lo meu vehí,
 ¿ma muller, si l'haveu vista? 
¡Lloat sia Deu!

 Per ma fe, lo meu vehí, 
 tres jorns ha que no l'he vista. 
¡Lloat sia Deu! 

Esta nit ab mi sopá 
 Y en tant s'es transfigurada. 
¡Lloat sia Deu! 

Ell se'n torná a son hostal,
trobá sos infants que ploren. 
¡Lloat sia Deu!

 No ploreu, los meus infans .
 Oh, mala dona reprovada.
¡Lloat sia Deu!"

I com no, una de les més boniques cançons d'amor que podreu trobar arreu... El Só qui só de Timoneda. I un luxe que ens la cante Raimon!




!Só qui só, que no só io
Puix d'amor mudat me só.

Io crec cert que res no sia
O, si só, só fantasia
O algun home que somia
Que ve alcançar algun do
Puix d'amor mudat me só

Só del tot transfigurat
Só aquell que era llibertat
I ara d'amors cativat
Me veig molt fora raó
Puix d'amor mudat me só.

Si só, puix que en lo món vixc
I a mi mateix avorrixc
I segons que discernixc
Veig la qui em dóna passió
Puix d'amor mudat me só.

Só qui só, que no só io
Puix d'amor mudat me só".



2.3..- Cobles, corrandes i glosses

Tenen molts noms les cobles, també són cançonetes, follies, coples... Totes són cançons curtes que s'improvisaven seguint patrons rítmics.
A Mallorca encara s'hi canten les famoses glosses. Els qui les canten, homes i dones, són els glossadors. I quan actuen sovint s'enfronten uns amb els altres... Com en les actuals "bregues de galls" del hip hop!





Solen estar escrites en heptasíl·labs, i les hi ha amoroses, de faena, religioses, infantils, de burla, de mort, de festa... 
Les cançons cantades per dones, per majorals de confraries, amb l'únic acompanyament d'un pandero, s'anomenaven, justament, cançons de pandero. Ací tens una versió d'una cançó de la comarca pirinenca de l'Urgell inclosa en el darrer disc del basc Kepa Junquera.



Un dels exemples més coneguts de l'adaptació d'aquestes formes és la cançó Taninà creada per Al Tall a partir dels versos antics que diuen:

"Socarrats de Cocentaina, / heu perdut l'enteniment.
Que heu baratat les campanes / en tramussos i aiguardent".




A l'Horta de València i a les comarques veïnes, encara s'hi canten les seues descendents, entre les que destaquen les albades. Entre els centenars que podia trobar, em permetreu que penge aquestes dels meus estimats amics Apa i Josepa Blasco, d'allò millor dins de l'actual Cant d'Estil valencià.



Coneixes cançonetes d'aquest tipus pròpies de la teua comarca? I de comarques veïnes? Pregunta a ta casa o a gent que conegues si en saben?


Pel que fa a les rondalles, els contes i les llegendes les deixarem per a altra ocasió. El teatre, amb els diàlegs, els col·loquis i els Misteris, el tractarem en el proper apartat. Que per hui, ja has tingut prou, i massa, informació.