.


c

c

.

"Núvol negre, núvol blanc/ les cabòries se me'n van
amb vosaltres, cel enllà./ Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes/ i ruixeu tot el camí".

Núvols. Joana Raspall.

.

.
.
.

.

.

diumenge, 28 de febrer de 2021

El nostre cartell de la Setmana Santa de 2021

 


La Vall d'Albaida, a diumenge vint-i-huit de febrer de 2021. Centenari d'Antonio Ferrandis.


Treballar alguna idea amb Juanjo Alcaide és cosa genial. Amb ben poques persones he pogut tindre la sort de fer feina de manera tan còmoda com productiva, i divertida també... Això que sempre tinga erissada la vena creativa, i que les idees li ploguen, com també el fet que sàpia recollir i reinterpretar les idees d'un servidor, facilita molt tant la preparació de qualsevol treball com també fa que el procés siga més que amé... I encara puja la fam per treballar quan ens posem música d'aquella que després has de posar més música encara perquè se't borre de la ment la primera que havies posat, i així ad infinitum...

El cartell nostre de la Setmana Santa d'enguany ha eixit, així, de manera més que natural... L'any passat usàrem d'una foto que a ell li feia il·lusió emprar. Enguany, en preguntar-me si tenia alguna cosa coent-se al meu forn imaginatiu, vaig xarrar-li en poques paraules la idea que m'havia vingut i, si m'encante, me'l trobe fent fotos a la idea mateixa... En un no res, dos bons focus, fons blanc, càmara armada i vinga, dus la rosa de ferro aquella que...

I així, en un no res creatiu, tenim ací el cartell de 2021, Setmana Santa pandèmica de nou, però Setmana Santa encara...







Cal explicar-lo? És dur, veritat?

Diu Juanjo que mala cosa és quan cal que expliques un cartell...

La rosa vaig comprar-la fa uns anys, quan passejava amb la meua estimadíssima Pepa López pel mercat Renaixentista de Llombai. Vaig enamorar-me'n només veure-la, i amb mi que se'n va vindre... Per què no usar-la simbòlicament a tall de rebló salvatge tot imitant l'estacament de Jesucrist a la creu? La idea va vindre'm d'una foto espectacular del mateix Juanjo Alcaide, que reflecteix una dona amb una semblant ferida a la gola... Sense creu, afirmà Juanjo. Fons blanc perquè destaque la imatge. I sang... Acabaran dient-nos que si som sanguinolents, em soltà en referència a la tanta sang del cartell de l'any 20. No passa res, vaig respondre-li; no arribem ni a la meitat d'un quart de la de la pel·lícula de Mel Gibson, tranquil... 

I res, una tipografia senzillíssima i ja està, els nostres logos... Fins i tot es pot trobar una forma de creu si mires bé. Esperem que agrade. La flor oberta cap avall és esperança, sangonosa com la real que hui ens crivella. fèrrica, però esperança encara. I bellesa, malgrat tot... Un dolor que floreix, i que potser algun dia acabe donant fruit, no creus?






És la segona vegada que usem del meu braç per a un cartell... Acabarà demanant-me drets...

divendres, 26 de febrer de 2021

Els nostres cartells de Setmana Santa...



 La Vall d'Albaida, a divendres vint-i-sis de febrer de 2021.


El fet de realitzar cada any un cartell propi de Setmana Santa va vindre del costum que ja teníem, el senyor Juanjo Alcaide i un servidor de fer cartells pel Corpus a l'inici d'aquest segle. Val a dir que les causes per agafar-nos aquesta novella "obligació" creativa van ser múltiples. El fet del nostre treball constant per aquesta commemoració, sobretot en la part d'investigació i recreació, ara absolutament aturada en el públic però no en l'àmbit feiner privat quotidià, atesa la censura certa que patim, fou una base fonamental. També, però, la meua dèria cartellística, que em duia a dedicar-me moltíssimes hores, més de les que podrien esperar-se, al fet de recollir cartells d'arreu al blog que, fins 2019, vaig publicar, "Carrer Cartelleria" i que segurament tornarà d'una manera o d'altra en poder recollir prou ànims; més que res perquè la feina ja feta és immensa i seria pecat mortal desaprofitar-la... I com que a Andalusia més que res, a banda del "cartell oficial" local de cada commemoració, s'edita un cartell grupal que identifica penyes, agrupacions i blogs fins i tot, per què no fer-ho nosaltres, ensems, ja que teníem les ganes, les idees i els mitjans?

Doncs allí que anàrem, el 2016..., i la cosa ha anat molt bé, que han estat molt ben acollits pel seu públic potencial i, així, enguany presentarem en no res el sisé... 

No m'aturaré ara a explicar-los, perquè ja ho he fet cada vegada que en presentàvem un. En tot cas, a més de mostrar-te'l, et marcaré un enllaç a aquelles explicacions, per si volgueres aprofundir més en algun d'ells.

El primer, el de 2016, em mostra a mi mateix com a Macip de la Soledat, que ha estat el càrrec que he ostentat fins a hui, ara més honorífic que ja no pràctic com tenia quan me l'entregaren... 

El segon em repeteix com a Macip, però presta atenció a altres aspectes que vàrem creure interessants...
Juanjo és un geni de la fotografia, però també del disseny, ho tinc ben clar...




Pel cartell de 2018 férem un salt de qualitat. Jo tenia molt clara la idea, Juanjo va entusiasmar-se'n tant que va acabar fent tota una col·lecció d'impressionants fotografies que regalà en gran format a la Confraria de la Soledat d'Ontinyent, els membres de la qual es prestaren de manera entussiasta com a models... Va ser el personatge de la Magdalena, aquell que va vindre'm al cap tan clarament en una conversa  telefònica nocturna d'aquelles irrepetibles amb el Clavari de la Soledat, Salva Sanchis, qui el protagonitzava... Sí, és així com desfila en la Processó del Silenci...



El cartell de 2019 nasqué a partir d'una fotografia que vaig fer en ocasió de la baixada extraordinària de la Mare de Déu en la seua Soledat, la imatge de Marià Benlliure que processiona la Confraria nostra, amb motiu del su 75é aniversari. Un raig..., elèctric baixava d'un dels focus de l'església de l'Assumpció d'Ontinyent, i semblava que enllumenara la mà de la Soledat. El fons gòtic ja fou tot un regal...



I el darrer dels publicats fins ara, el corresponent a la primera de les commemoracions suspeses en allò festiu per la pandèmia, però viscuda intensament com fou en allò interior....Un cartell dur i, al contrari del què pensàrem, molt, molt ben rebut... 




En no res, el cartell que ja hem realitzat pel 2021, el presentarem com correspon. Esperem que siga del grat de qui se'l mire amb ulls indulgents. Ja avisem que impressiona, i és absolutament adient al temps que vivim de segona suspensió. L'hem mostrat ja a un amic rector, com comença a ser-nos costum ja... El primer que ens ha dit és que se li erissà la pell en trobar-se'l...




dissabte, 20 de febrer de 2021

Proclama d'Independència del Carnestoltes de Benimaclet 2021




 La Vall d'Albaida, a dissabte vint de febrer de 2021.


I ans que es faça més de nit, i com cada any hem fet, vinga ací el que s'ha dit al volgut Benimaclet.

Visca el Califat capaç! Visquen Tirant i Maclet! Visca la gent d'Assemblea, la que mai no té perea de cridar pel Carnestoltes amb paraules ben resoltes, que volem independència! La por no té cap valència en el temps de la indecència asseguda a dalt del tron... 


PROCLAMA D’INDEPENDÈNCIA 2021

 

Bona nit, amics i amigues,

gent de Benimaclet,

poble baix, no del puntet,

de la busca, no de bigues,

gent de faixa i ganivet.

 

Som el poble que proclama

i canta la llibertat,

som la veu de la ciutat

amb senyera d’or i flama,

i de l’horta un bon ramat.

 

Guardem la bona memòria

d’Isabel Clara Simó

i del Tàrrega el guió,

que portava a major glòria

del Carnestoltes bufó.

 

Parlant el bell català

dolç i correcte en llur boca

a tot arreu com pertoca,

esquerrana i esquerrà,

bons amics d’arrel i soca.

 

Amb dolçaina i tabalets,

fem cercavila amb afany

entonant com cada any

el cant gojós dels maulets,

signe de bon averany.

 

A nosaltres, la pandèmia

no ens atura ni ens distreu

d’aixecar la nostra veu

i dir la bona parèmia

contra el rei galifardeu.

 

Un «preparao» borbònic

i el seu corrupte papà,

enviats a fer la mà

pel Hasél i pel Valtònic,

amb el més sonor rap pla.

 

Fiat iustitia et ruat caelum,

deien els antics romans,

i podrits jutges hispans

en fan ús com parabellum,

condemnant els catalans.

 

Eixiran de la presó

i tornaran de l’exili,

amb el nostre ajut i auxili,

perquè tenen més raó

que el gran poeta Virgili.

 

Enguany s’ha fet un gran salt

per guanyar la independència

amb més vots i més presència

en el Parlament de dalt

de diputats amb solvència.

 

La independència que val

és la proclamada ací,

que tenim el pedigrí

d’una lluita així com cal

per encertar el camí.

 

Per això, amb contundència,

avui, a Benimaclet,

fem un aglà com un pet

que se sent des de València

per la nostra independència.

 

 IN DE PEN DÈN CI A!




dimecres, 17 de febrer de 2021

Les meues disfresses carnestoltenques de dos mil vint-i-u...

 




La Vall d'Albaida, a dèsset de febrer de 2021. Dimecres de Cendra.

Ja s'ha mort en Carnestoltes, i li hem cantat les absoltes. Gori gori xiu xiu, que se'n va molt espaiu... La Quaresma, vella, ja s'ha fet senyora de l'hora i del rellotge sencer, així que res, ressignació, conformitat, tindrem paciència i pandèmica serenitat. Xocorroc...

I com que un servidor es troba malferit de cor i renyonada, i no pot allargar-se massa escrivint perquè ha tingut un accident domèstic que li ha deixat la mà dreta maltreta, ho farem curt.
Quede aquest escrit per mostrar cara el futur futurible la xança xalada d'un servidor al seu institut... Com han quedat de flipats els alumnes i les alumnes en veure'm, atrevit, aparéixer d'aquesta fatxa per l'IES Biar... Com que els professors ja s'ho creuen tot de mi, el què els conten, doncs ells no s'han mostrat massa esglaiats... Això sí, si alguna cosa hi ha comuna en les quatre vestidures, a banda de la mala llet que impliquen, ha sigut que feien por. Deu ser cosa de la pandèmia...

De la primera, cal apuntar que la tenia pensada d'un any abans... Metge venecià barroc pandèmic en plena pesta moderna... Van passar-me des de consergeria un pot gran de gel hidroalcohòlic i jo anava oferint remei als dols a tota bona ànima que davant meu s'hi creuava... Diuen que mai en el transcurs de la malaltia tanta gent s'ha posat gel d'aquest al centre... Que si patia calor? No massa, estava jo cremant per dins pel còlic nefrític, però bo...





Hi ha qui, quan va veure'm a punt d'assaltar el Capitoli dels Estats aquells no tan Units de les Amèriques, va quedar fli-pa-det pel meu atreviment... Si va costar-me trobar un bitxo d'eixos pel cap. Sort que en ser de peluix, semblava més amable... Això si, vaig deixar-lo fet un drap amb tanta pintura... Per cert, les xapes eren autèntiques, tu! La de Reegan, que no es veu bé, va deixar també al·lucinats els qui recordaven aquells temps... "Make Carnestoltes great again"...!






Aquesta disfressa, no va ser massa entesa, però era atemoridora... Els llums eren espectaculars... De què vas, Sergi? De Llibertat d'Expressió en Democràcia consolidada. I mentrestant, el govern lloable i demòcrata del tot, encausant artistes i tancant rapers...
Qui ho entenia, assentia...




I hui de què vas? Enterrador de sardines? No, d'il·lusions. Sóc la Conselleria d'això... I els meus companys, fotuts com jo, assentien...

Em va ser més difícil explicar la metàfora dels alls.... És que la política està plena de vampirs i no vull que se m'apropen... Però no ets tu un vampir? Nooooooo, no tots els polítics som iguals, dona... Tu t'imagines la pandèmia duta pels altres que no som nosaltres? La meua resposta definitiva: No. Això seria política-ficció. Jo ja tinc prou en com la porteu vosaltres, que és la realitat. I no m'agrada GENS el que esteu fent respecte a l'Educació.


diumenge, 14 de febrer de 2021

"L'amor són lletres, l'amor és llibre", la campanya que ha preparat el meu alumnat de segon d'ESO

 


La Vall d'Albaida, a catorze de febrer de 2021. Diumenge de Carnestoltes.


He quedat d'allò més content amb la campanya d'animació lectora que han preparat les meues alumnes i els meus alumnes de Segon d'ESO B, a qui envie una salutació, de l'IES Biar... Resulta que un servidor no està massa per allò dels enamorats febrerencs i tot això, que bé ho saps... Però clar, si no pots amb l'enemic, aprofita-te'n d'ell, no? Això deia sant Joan Fuster sobre la hipocresia... Doncs no serem hipòcrites i aprofitarem que fa no res tractàvem en aquesta classe el tema de la publicitat gràfica i, res no fa, la literatura amorosa.

I què pot eixir d'aquesta combinació? Doncs una idea que ha resultat ben agradosa... Entre totes i tots hem triat un logotip per a la campanya d'animació a la lectura, tot mesclant llibres i amor. No s'han presentat massa logos, això és veritat, però el que ha guanyat té una bona força visual i era asequible perquè tothom pogués afegir-lo als cartells... El lema ha sigut tota una altra cosa, que les propostes foren abundoses... A la fi, guanyaren dues oracions que, ves per on, sonaven d'allò més bé sumades. I com que la unió fa la força... Doncs això, que "l'amor són lletres, l'amor és llibre", el joc de paraules és deliciós...

I faltaven els cartells. Grans fulls per tal que es vegen ben vistos, i cadascú a reproduir o inventar una portada d'un llibre voluntari o triat més o menys entre tots... El resultat, una majoria de llibres d'amor moderns, perpetuadors del tòpic, val, però ells són els qui han triat amb ajuda d'un servidor i de Jesús, el professor de pràctiques que aquests dies ens acompanya... I veureu que hi ha de tot, de qualitats i continguts... I cal que compteu amb que no vos puc dir el nom dels artistes perquè hi ha la cosa aquella de la protecció de dades i això...

Res, que ací tens el resultat... Els originals, i en això també cal ser-ho, d'original, estaran penjats demà per tot l'institut... A veure, si no ho han estat abans és perquè un servidor no va poder fer-ho atés el còlic nefrític que l'ha tingut amb ais constants durant tres dies, que ni sabia com podia caminar ni ficar-se les disfresses carnestoltenques... Perquè eixa és altra, i no és un caprici. No estic posant els cartells en llocs habituals, no... Per a fer una bona campanya cal trencar i sorprendre. Així que, amb el permís de la direcció del centre, hi ha cartells en llocs del tot inesperats, impossibles i inconvenients... Sostres, escales... Uf... Demà veurem on seguim posant-los... 

Tot siga per animar a llegir a la gent. Mes que siguen novel·letes d'aquelles que... 






















































































dissabte, 13 de febrer de 2021

Quan les màscares del Carnestoltes no et deixaven resar...


 La Vall d'Albaida, a tretze de febrer de 2021. Dissabte de Carnestoltes.


Aquesta setmana, mossén Ramón em comentava que ho tenia tot preparat per tal de  recuperar el vell costum del res de les Quaranta Hores pel Carnestoltes. Aquells tres dies que s'allargassaven de Diumenge de Carnaval fins el Dijous Gras per connectar ja amb el Dimecres de Cendra que encetava la Quaresma... Em comentà que per raons pragmàtiques —que vaig trobar del tot adequades per lògiques— els cerimonials els concentraria de Divendres Gras al Diumenge de Carnestoltes; així els possibles assistents trobarien una organització capsetmanera més adients als temps que corren... Perquè ausades que feia que jo no escoltava d'unes quaranta hores carnestoltenques, aquelles que es feien per tal que passara prompte el temps de disbauxa i perill social als més timorats, que es deia... Vaig estar a punt de dir-li que si coneixia el toc de campanes de tal cerimònia de la Vila, a Ontinyent, però se'm va passar. Anava a contar-li que escriuria aquests dies sobre el tema, potser sobre les ordenances que hi havia en altres temps per evitar les molèsties que els disfressats provocaven, sobretot entre els catòlics practicants mentre practicav..., quan una urgència d'aquelles que ni t'esperes va fer que Ramón, pobre meu, pegara a córrer deixant-nos amb un seguirem parlant en poder bastant això, carnestoltenc. "Mera" que és bo, aquest home. Com me l'admire...




Ja a casa, vaig mirar on havia jo publicat d'aquelles coses i on tindria els apunts... I sí, a la primera, en la revista Almaig de 1999, quan jo era puntual en la publicació d'articles anuals i ells encara no m'havien faltat i tal... Sí, l'article es deia «"Pecats vells, penitència nova" La festa i l'expansió pública a partir d'algunes ordenances municipals i bans de bon govern a la Vall d'Albaida en el pas del segle XIX al XX».

El títol ho diu tot... Però ara, em toca rebuscar per parlar-te del joc que es duein els disbauxats per tal que la seua presència als carrers fora regulada per lleis d'abast local... En primer lloc, les disfresses estaven molt regulades per evitar conflictes. A Aielo de Malferit es deia el 1881:

 " Art.8º.- Nadie podrá salir de máscara ó disfraz por las calles en ningún tiempo sin permiso de la autoridad local."

A Ontinyent, el 1899, deixaven ben a les clares quan podien usar els veïns de màscares pel carrer…

"Artículo 28. Las máscaras públicas solo tendrán lugar durante los tres días de carnaval o cuando la autoridad las acordare como festejo público en alguna solemnidad especial " .

Sembla ser que els dies de celebració del Carnestoltes a Ontinyent serien només tres. Podem pensar que els tres últims d’acord amb la tradicional celebració de les Quaranta Hores i que no hi havia cap interés comercial per, com es fa ara, anar traslladant festes al cap de semana…

Per la vesprada, podien desfilar les màscares fins a boqueta de nit, al so del toc de l'Ave Maria, per tal d'evitar la nocturnitat, i així, la traidoria.

 "Artículo 30. En los citados días podrán discurrir las máscaras por las calles, plazas y paseos, desde las dos de la tarde hasta las primeras oraciones".

"Artículo 35. Nadie podrá usar la máscara por la calle dadas las primeras oraciones" .

Les disfresses i els disfressats guardarien unes normes ben clares, les ordres consistorials de Benissoda i Bocairent resumeixen les possibilitats prohibitives que Ontinyent especificarà:

" 3º. Si saliese alguna máscara o disfraz en tiempo de Carnaval, previa la autorización competente, no podrá llevar armas aunque el traje lo requiera, ni continuarán disfrazados dado el toque de primeras oraciones; nadie podrá quitar el antifaz o mascarilla y solamente la Autoridad, en caso de que algún disfrazado se excediere en algo que perjudique a tercero." (Benissoda, 1893).

" Art. 28.- En los tres días de Carnaval se permitirán disfraces por las calles, con careta o sin ella, sólo hasta el anochecer; prohibiendose el uso de trajes sacerdotales u órdenes religiosas, uniformes, insignias y condecoraciones militares o civiles, así como de armas, aún cuando los disfraces que se adopten lo requieran." (Bocairent, 1882).

No es consentiria la burla a cap tipus d'institució existent, un fet heretat fins fa ben poc en les desfilades de disfresses d'Ontinyent, ni es permetria res que pogués ofendre la moralitat pública.

"Artículo 31. Se prohibe a las máscaras el uso de los trages de Magistrados, Subalternos de Tribunales Superiores, de Eclesiásticos seculares o regulares, vestiduras de las que sierven para ceremonias religiosas, distintivo de órdenes civiles ó militares y uniformes concedidos a personas y clases determinades o a cuerpos civiles o militares existentes o extinguidos." (Ontinyent, 1899).

"Artículo 32. Será castigado severamente el máscara que en su disfraz o en la exhibición de algún objeto, ofenda a la moral, a la religión o a la decencia" (Ontinyent, 1899).

 Les màscares no podien ser escusa per l'enfrontament entre persones o bandositats:

"Artículo 33. No autorizando loa máscara para insultar a otro, será castigado con arreglo a las leyes el que de palabra u obra ofendiere o maltratare a qualquiera, o faltase a la moral o a la decencia."


(Ontinyent, 1899).

 Es per això que no es permet que un participant trega la carassa a altre per poder reconèixer-lo. Solament l'autoritat ontinyentina i benissodenca, en cas d'identificació necessària, podia fer-ho.





"Artículo 34. Será castigado como atentador contra la justa libertad que se permite en estas diversiones, el que se atreviese a quitar a otro la máscara. La facultad de hacer descubrir el rostro reside solo en la autoridad, que hará de ella el uso que aconseje la prudencia en los casos de necesidad absoluta." (Ontinyent, 1899).

Per no afavorir les possibles bregues es prohibien les bromes i tot tipus de molèstia als vianants no implicats en la festa, així com tota intromissió en la quotidianitat de les activitats d'església i tribunal.

"Artículo 38. Se prohibe durante el carnaval establecer burlas o engaños y mucho más de aquellos que puedan perjudicar al vestido de los transeuntes." (Ontinyent,  1899).

 "Artículo 36. Será severamente castigado el que con máscara o disfraz penetrare en la Iglesia o en local donde se hallare constituido Tribunal o Autoridad en el ejercicio de sus funciones. " (Ontinyent, 1899).

Perquè cal tindre per segur que, si es prohibia, és perquè es feia...

 



dimarts, 9 de febrer de 2021

La Vella Quaresma 2021

 



La Vall d'Albaida, a dimarts nou de febrer de 2021.


Ratetes, ratetes... Xiquets i xiquetes, la Vella Quaresma 2021 de Can Carrasca-Animafesta i la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent, ja ha arribat. En aquest any de pandèmia, com que és persona de risc, ve protegida i disposada a protegir-te de qualsevol pandèmia. Esperem que siga del teu gust i que la treballes, l'uses i, en arribar el moment, la cremes... Ja saps que du molt bona sort.


La Vella, revella, amb més anys que peus,

que no hi ha com ella, i ací ja la veus...

Bé té al Carnestoltes tancat, confinat.

No li pegues voltes, que el temps ha arribat.

Pintura i tisores ves fent treballar,

i quan la decores l’hauràs de penjar.

Dimecres de Cendra a un vidre estarà,

i ella, tan tendra, el temps marcarà.

A classe divendres, dissabte a la llar,

talles i, a les cendres, un peu pots tirar.

I les set setmanes a Pasqua et duran;

la cremes amb ganes, vacances seran.

Ratetes, ratetes, que al virus caceu

amb les trebanelles..., molt bé ja sabeu

que amb les carassetes, mans amb alcohol,

guardant distancietes, diu que no hi ha dol...

I la Nit de Glòria, ja del vint-i-dos,

serà una altra història, un esclat gojós...!

 

Enguany, els panderos, a casa estan bé...

Tinguem bona mona, i fins l’any que ve!



T'agrairem, així mateix, i atesa la situació que patim que ens dificulta molt la seua distribució, que tingues a bé fer-la arribar allí on cregues que pot ser ben rebuda... Si vols que te la passem en una qualitat més alta, fes-nos-ho saber... 

I així, la farem caminar ben lluny, que té ganes...!!!!

I salut!





Tants anys de ballar amb la Vella Quaresma...





 La Vall d'Albaida, a dimarts nou de febrer de 2021.

Quan vaig fer arribar les pàgines de la Vella Quaresma al senyor Clavari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent, va preguntar-me quants anys feia que estava dibuixant-la per a l'entitat... Dèsset anys, vam concloure, i uns quants anys més que la feia per a una altra anterior... Una vintena d'anys porte fent-la dansar, a la pobra... D'ací que me l'estime tant... Són molts anys dibuixant-la senzilla i ben blanca sobre negre per tal que la xicalla la retalle, la pinte, la penge... Fent els versets duc menys temps, però també... I en repetir-me i repetir-me no em canse. Només amb l'alegria que m'aporta el veure-la penjada a algun vitrall del poble; en saber que arriba lluny..., tan lluny com les fotos que al llarg dels anys ens han arribat de Mallorca, d'Anglaterra, de Sud-Àfrica, de Xile, d'Austràlia... Si hem pogut fer somriure a gent que s'il·lusiona fent-la servir com a calendari curiós que avisa de l'arribada d'un temps primaveral, és meravellós. Jo ja soc feliç cada Nit dels Panderos quan, en dir-li adéu fins l'any que ve, veig els ullets dels confrarets i les confraressetes com brillen en cremar la que han pintat i cuidat i... I en no res, ja se'n fan a fer soroll a altra banda tot oblidant Quaresma i dol... És la llei de vida feta dibuix... I així, ja he pogut reflectir-me en els ullets de tota una generació...




Però mirant i remirant, veig ara, no ho recordava, ja comence a no recordar algunes coses, que jo a la Vella Quaresma l'he feta dansar més encara... L'any deu, quan la Confraria va arribar als quatre-cents anys, vaig fer un llibret ben eixerit per tal d'explicar la seua història, i de pas la història de la Setmana Santa d'Ontinyent, a la gent més menud       a... Es digué "La Soledat d'Ontinyent contada a les confraressetes i els confrarets"... La narradora és la mateixa Vella Quaresma, que apareix pintada de tantes maneres com vaig considerar possible; una, com a mínim, a cada pàgina... He, he, he... Si l'he feta guerrera... Vinga a disparar canons i mosquets, lluitar a espasa..., cantar motets, rodar matraques, caure de cul, processionar... Si en vaig quedar de satisfet... Encara recorde el rebombori que va haver-hi en la Confraria quan la vam presentar, sí... Quina il·lusió la meua, i quina resposta més rebonica per part de la meua gent... I allí es va quedar... La resta de la Setmana Santa del meu poble va reaccionar com si la besares dormint, com ha fet constantment davant qualsevol cosa que de nosaltres exira... Lluitar ens toca... I és llàstima, perquè es conta l'arrel i el perquè de la nostra commemoració passional d'una manera amena i molt entenedora. Volíem, Confraria i jo ensems, que els qui s'apropen a la mateixa de manera natural, es trobaren raonats els perquès i assentats els motius i narrat el trajecte, perquè considerem encara que si som part de la nostra cultura comunal cal que aquesta no s'amague sota les estores. Com n'estem d'orgullosos d'un passat que, molt de tant en tant, ens acompanya encara el sentiment en algun dels cantons del Silenci en passar; en el fet mateix de la baixada de la imatge de Benlliure; al voltant de l'herbero i les pastetes que es fan conversa llarguíssima en qualsevol de les sobretaules que tornaran en anar-se'n el bitxo aquest...; quan hem plorat algun confrare que ha partit tot allargant la mà sabedor que altra mà se li allargava per guiar-lo... 





Jo, encara tinc il·lusió amb el tema quaresmal... En poder, que podré, vull pintar de nou la Vella Quaresma, però no la de l'any que ve, per a la que ja tinc idees pròpies i idees que m'aporten... Vull fer-la a la meua manera, pintada, ratllada, conformada de les mil maneres aquelles que pense... Ella és bona model i motiu, i jo encara no vos he mostrat com m'hagrada crear...

I enguany, estrenaré la preciosíssima figura de tela que m'ha regalat la família de Biar, i que tanta il·lusió em fa penjar a l'entrada de casa... Ai, quin goig!

I he pensat que, ja que tinc prohibits certs canals per a contar, i cal contar... Enguany n'aprofitaré els propis... M'ha vingut la necessitat de seguir amb el recompte tranquil del costum... Igual cauran aquests dies algunes pindoletes de memòria de la Vella Quaresma... Li ho he contat i s'ha rist per sota el nas, i la mascareta, tot assentint. S'apunta la dona a qualsevol aventura...




Prompte tornarà entre tots nosaltres; hui mateix, demà com a més tard... 

I jo que l'esperaré, ametent...



(No et perdes aquest vídeo canalnouer...).



dimecres, 3 de febrer de 2021

Aquell conte que vaig escriure sobre sant Blai...

 

La Vall d'Albaida, a dimecres tres de febrer de 2021. Sant Blai.


Hola, bona vesprada de sant Blai gloriós, amb tanta missa però sense processons....

Hui volia publicar un conte que vaig escriure el 2013 sobre sant Blai, atenent al seu dia. Però clar, han estat tan diverses les índies que m'han ocupat, com a sant Tomàs al Misteri d'Elx, que he arribat tard a tot...

No passa res, que sant Blai, com tots els sants, té novena. I encara són hores.

El conte és la narració que vaig fer de la famosa llegenda del sant Blai de Bèlgida que acabà, d'aquella manera tan curiosa, a Montaverner, visca sempre la Vall...! Vaig redactar-la a petició del senyor Pep Estornell Català, a qui tant admire, junt a d'altres històries, per aquell projecte tan rebonic d l'IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de les Gerres. Sí, aquella història preciosa que acabà en l'impressionant volum "Rondalles de la Vall i del vell" que edità amb tan bones calitats CaixaOntinyent el 2014 i que jo sempre aconselle de cor, una joia vertadera... 

Jo, però, ja havia tractat la llegenda aquella. Fins i tot vaig incloure-la amb un text meu, foto de Juan Torres i dibuixos de Joan Sancarlos —ai quina gent més gran, Juan i Joan— en el calendari de l'IEVA de 2010, l'últim dels quals vaig fer-me responsable... 

Ací tens aquell text breu, però intens. Desitge que et siga de profit...













dimarts, 2 de febrer de 2021

Per què cal treure's de damunt el Betlem per la Candelària?

 

La Vall d'Albaida, a dimarts dos de febrer de 2021. La Candelària.


Bona vesprada de la Candelera... 

La resposta al preguntat és una mica capciosa... Dona, no te'l treuràs de damunt dos mesos després d'haver-lo muntat... No, no han passat dos mesos des de Nadal. El que passa que l'allargassem tant per davant, tot superant l'Advent, que d'ell sí que en fa dos mesos, que ens costa creure que, abans, l'estiràvem també per darrere... Un estirament que és més lògic si ho penses en termes celebratius-commemoratius-simbòlics i no comercials... Refranys hi ha que així ho indiquen, com aquells que remesclen el Nadal amb els Carnestoltes, allí en l'escullera que és la festa de sant Antoni del porquet. Hui que és justament la meitat de l'hivern, que estem tan lluny del Solstici que l'iniciava com de l'Equinocci que li donarà fi, és hora ja de tancar tota celebració nadalenca. Tin en compte que la setmana que ve ja és el Carnestoltes, i això vol dir que el temps passional començarà a l'altra, amb el Dimecres de Cendra que ens ficarà de ple dins la Quaresma... No de bades, i no és cap broma, el dia que més prompte podria caure Cendra és el quatre de febrer, sant Ovidi Montllor i, per causes que ara no toca referir, diada nacional d'un servidor. I no anem a mesclar naixements amb morts d'un mateix individu a l'hora, no?



El problema és que no hi ha refranys que reflectisquen pel dia de hui eixe final de cicle nadalenc. És lògic, també. Difícil com és rimar Candelària o Candelera, per a pegar-li voltes a vore què trobes. Curiosament, eixos refranys fan referència al tema el dia de demà, el dedicat a sant Blai gloriós... "Abans de sant Blai, encara és Nadal", "Fins a sant Blai, no acaba el Nadal", "Sant Blai passat, Nadal acabat"...

La realitat, però, del fet de guardar hui el Betlem és més prosaica encara... Quan la tradició del Betlem passava per tindre unes quantes figures diferents dels mateixos personatges per tal d'anar canviant les escenes a mesura que arribava el temps litúrgic o bé el costum (allò de tindre diverses figuretes dels reis de l'Orient per tal de fer-los viatjar, discutir amb Herodes i realitzar l'adorament...), la darrera de les escenes que solia exposar-se era la de la presentació en el Temple de Jerusalem de Maria, quan Anna i Simeó profetitzen la glòria de Jesús i els dols setmanasanters de sa mare..., és a dir, allò que hui commemorem. Aleshores, amb tot acabat, ja no tenia sentit seguir muntant el Betlem... Ara bé, el costum representatiu escenogràfic casolà canviava, i en no res, amb la Quaresma, hi ha moltes famílies que muntaven un Jerusalem al lloc del Betlem per tal de representar la Passió de Crist. Eren els Moliments.






Un servidor, eixe problema no el té... Les figuretes estan adaptades per a tantes escenes com vulga representar i represente, dins del cicle nadalenc com el festiu. El dia de hui, per exemple, ja el tinc escenificat des del primer moment en què vaig enllestir l'entaulat: al davant de Maria, Josep i el xiquet (i vora el pastoret Gaspar Tomàs d'Agres i Paco Muñoz com canta), hi ha dues tórtores parrupant. L'ofrena que presentaven en aquell temps bíblic per tal que Maria fos convenientment purificada..."Dos palometes en un palomar, canten i ballen al peu de l'altar...", i en quan t'encantes, les degollen per honorar l'Altíssim...

I jo, començaré ara a treure el Betlem, alçar tanta figureta i dur a cremar tota la construcció com si fos una bóta dels Dolors a la foguera de Biar? Però si enguany no hi haurà tampoc foguera!!!! No, en absolut. I tampoc serà perquè m'ho hagen demanat, "Sergi, deixa el Betlem si no et molesta per a fer vida normal, i així quan ens vacunen i baixe el risc epidemiològic anirem per ta casa a veure'l...". No. Perquè segur que qui m'ho ha dit, i han estat molts, no se'n recordaran ni del Betlem ni de l'ombra d'un servidor quan puguen pegar a córrer... Si no el lleve és, simplement perquè no em dona la gana, no m'abelleix, no em ve bé, no em rota, no em pass... Deixem-ho estar que m'encane! 





Resulta que el Betlem ravaler de l'any passat va acompanyar-me durant tot el tancament fent-me tanta companyia com necessitava. Qui et diu que no m'acompanyarà enguany, ens tanquen o no —que serà que no perquè l'Ibex ploraria—??? Ai, i amb tant com va costar-me de fer, i tan rebonic com està... Ara celebrarem els Nanos en arribar, i després la Pasqua, i ja vorem on arribarà la paciència... I vindrà un dia allà per les no-festes de Biar que diré que ja està bé i veurem què faig... Ja veurem per on em clave jo el Castell, perquè si el tirara, si em desfera d'ell, ploraria més que qualsevol reineta fallera en veure com el foc s'ensenyoreja del seu monument... 




De moment, retire ja del blog i les xarxes tot allò referent al Betlem de 2021, però tranquil·lets tots, que de tant en tant, encara caurà alguna fotografia més que faça referència a alguna de les festivitats que malviurem enguany... Despús-demà mateix, no l'altre... He, he, he.






Quan arriba sant Martí, cada porc ja sap com li anirà. En ser la Candelària, i en riure com hui, a l'hivern, com al rei, li queden ses hores... Tu ja m'entens!