"Si vas a París, papà...", ves espai amb els diluvis! La meua croniqueta acostumada de l'inici d'uns Jocs desacostumats
Santrafel, a dissabte vint-i-set de juliol de 2024. Com cada quatre anys, a no ser que pel mig se’ns solte algun coet corredor tipus pandèmia, la Festa Major de la Humanitat, vinga, tot amb majúscula, s’esdevé carn i habita entre nosaltres per tal que ens quede clar que més alt, més fort i més lluny que els diners que es mouen en aquesta convenció de l’excel·lència humana, res no pot haver-hi. A la París de França que s’hi celebrarà des de hui, des de despús-ahir més exactament, la trenta-tresena olimpíada de l’era moderna i tal. I com en cada oportunitat, un servidor s’asseu, intenta abstreure’s del món per més que el món no el deixe i no pare de cridar al timbre, i au, a tragar-me les tantíssimes hores d’espectacle. Ei, que no és cap espectacle més aquest. És, sense cap mena de dubte, el major que pot veure’s a la boleta del món. Marca tendència, mostra el concepte artístic imperant amb les aplicacions tecnològiques i queda, de ben segur, per a la història. Vols més? Desp
