En la mort de l'amic i confrare Vicent Guerola...
Divendres, quatre de setembre de 2026. Canta el tio Paco Muñoz, replegant-ho de l'enyorat Ovidi Montllor, que el pas del temps farà de nosaltres colors... I tant que sí, perquè què queda de nosaltres sinó color? Color i la memòria que del nostre puguen mantenir els qui darrere queden. Per a mi, els colors que em deixa el senyó Vicent Guerola són el blau i el blanc. Sí, són els que segons els Estatuts de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent de 1610 vestien els Andadors de la mateixa. Ell fou el primer dels Andadors en la represa darrera de la Confraria, just ens estrenàrem ell i jo en el càrrec, jo el de Macip, en aquella mirífica època. Ja s'ha acabat eixe temps, fa temps que va acabar-se i això que no és tan llunyà, no... Quanta gent ha anat anant-se'n del món, d'aquells amics que jo tant m'admirava i ara se'm mesclen en un color sempre clar, tornasolat, per suposat. És el color de l'amabilitat i la companyonia. Que puguen acompanyar-me mol...
