Dilluns faller vespertí a Gandia
Santrafel, a 16 de març de 2026. Corre la brama que no m'estime les Falles. No és cert. Les escric amb majúscula. El que no m'estime, i en absolut, és en el que les heu convertides. Un model únic i indiscutible de valenciania i valencianisme que no hi ha manera humana que puga representar-me. La santferminització aquesta, si no voleu hiperturistificació que me les condueix, les ha fetes encara més amargants com a festa. Tot dins, de manera coherent del tot, d'un món plàstic, mesinfotista pel que fa a la raó pròpia i la pròpia cultura com a font desculturitzadora d'allò que podríem vore com a nostre i que resulta, només, topicista, folcloritzant... Una festa que es voldria veure com a popular i lliure quan és absolutament regulada, competitiva i, per tant, corrupta; capadora de carpes, exclusivista, polititzada cap a l'extrem menys humanista; excusa per a una comensalitat ordenada de got i cobert, vespreig etern, foc d'encenalls amb cada vegada menys art i un ...