Capvespre i nit farcits de ciris, fent més bell Titaguas...
Santrafel, a vint-i-sis de juliol de 2026. Santa Anna i sant Joaquim... Ai... Això, que fa quatre anys vaig quedar-me esmaperdut, i corprés també, corprés, per una festa d'allò més estètica i sensorial. Si ja m'estimava Titaguas per la seua Moxiganga i aquells passeigs lents, el trobar ple d'espelmes cada viarany i plaçola de poble tan trempat, van atraure'm l'estima... I ara he tornat, fart del tot de com va el món i amb unes ganes solemnials de tornar a passejar en el possible... El viatge no se m'ha fet gens llarg com en altres vegades, en absolut, i la preocupació per l'aparcament s'ha esbandit només arribar a bona hora. Tot més que correcte, excepte aquella sensació lletja que quan hi vaig m'hi acompanya... Sembla que només siga aquest poble el que per a mi existeix a la Serrania tan bella! I sempre em dic que hi tornaré, i que algun any, en lloc de fer algun d'eixos viatges de quilòmetres a mansalva per aconseguir belles coneixences i re...