Flagel·lants...
Santrafel, a dilluns tretze d'abril de 2026. Pasqua de sant Vicent... 1.- Processó de Dijous Sant. Per a què escriure? És recurrent l'obsessió. Massa recurrent en mi. La conclusió a què he arribat després de lamentables revoltes de pensament és, com a mínim, i de manera provisional, ridícula. Per no perdre la memòria, em dic. I ho veig com important, atés que no m'agrada escriure. No m'agrada prosificar allò que veig, allò que sent. No em passa així amb la poesia, en absolut. Se'm cau de les butxaques i m'he de refrenar. Per no perdre la memòria dels camins que faig, m'insistisc. Sé que tinc raó. En el darrer any he experimentat amb horror el que és perdre la memòria, i dol més que no perdre la verticalitat física, que també m'obsedeix fins a extrems que no voldria ni recordar... Escric per recordar? Potser. No ho sé. No ho recorde. El que sí que tinc claríssim és que no escric perquè em lligen. Si fos per això, ni tant sols usaria de la llengua que jo...
