Adeu Carnestoltes, el vent se t'endú...
Santrafel, a Dimarts de Carnestoltes, dèsset de febrer de 2026. Aquest ventós Carnestoltes ha estat, per a mi, ben tristoi i fotut... No he ballat gens. M'he disfressat, sí, però no ha estat l'alegria intensa d'altres vegades. En no fer rua pel mal temps, en seguir suportant companys que es neguen a l'alegria en el treball (quan no m'han retret directament que allargasse massa el Carnaval i que no saben perquè em disfresse si no és Halloween...). Jo he fet, he anat fent, no he visitat cap enlloc, no he pogut viure altres maneres d'entendre el joc de l'avantquaresma... Què li farem? Esperar, esperar que l'any proper s'hi donen totes les circumstàncies possibles perquè vinguen més disfresses, més rodar món, més salut, més alegria, menys oratges... Així i tot, he fet molta faena per a en Carnal.. I tant. Les meues xarxes socials han anat ben plenes... Millor, perquè ni la bandera he pogut penjar del balcó, que hauria parat allà a Agullent de les aira...
