I ara, dues llegendetes jaumines més...
Santrafel, a diumenge vint d'octubre de 2024. Veges tu les coses, que, parlant al departament de l'institut sobre com de bé havien eixit aquelles dues llegendes jaumines que vaig preparar pels alumnes de Segon de l'ESO pel Nou d'Octubre, la companya amb qui faig la codocència, Maria Jesús, va suggerir-me un nou repte: preparar de hui per a demà dues llegendetes jaumines més, per als exàmens... I res, que dic que sí i em pose a pensar alguna cosa que no siga ni llarga ni curta i recorde algunes anècdotes que no sé si llegiria de Martí Gadea o de Sanchis Guarner o l'escoltaria, que segurament sí, dels meus tios de Cocentaina malparlant-me rondallísticament de Penàguila, segur... Au, a escriure...! Almenys així se'm van els maldecaps punyaladors que m'envolten i acoren... I per no centrar-me sempre a Ontinyent i que vagen coneguent món, que món els fa falta, m'agafe aquella història de quan Jaume I anava per Bellús, tros preciós de món ric en pedres on est
