Hui, vaga!

 

Santrafel, a divendres onze d'octubre de 2024.

El meu alumnat hui fa vaga.

Per suposat, el motiu principal és no fer classe hui, divendres. Hi ha fins i tot que ja no vingué ahir a classe tot i aconseguint un aqüeducte festiu inesperat que mostra ben a les clares tant el seu tarannà com també la deixadesa paterna... Però així i tot, m'escoltaràs dir que és la primera vaga estudiantenca que recolze en els darrers anys.

Fart em tenen les vagues posturals del huit de març, quan alumnes absolutament masclistes es visten d'un feminisme espatarrant per aconseguir un dia de lliurança, i les vagues per la pau a una Palestina que ni tant sols els alumnes musulmans sabrien ubicar al mapa. I ho tinc provat, perquè ausades la d'alumnes que han fet vaga i en preguntar-los què era Palestina no sabien què respondre'm.

Aquesta vegada, la motivació secundària, a la que s'agafen, és la protesta davant la paràlisi dels governs estatal i autonòmics pel que fa a la més que vergonyant, catastròfica titllaria jo ja ahui, reforma de les proves de la EBAU, o com diguen que li diguen, la PAU encara per a tants, pel present curs.

I és que estem ja a dia onze d'octubre i no coneixem quins canvis van a fer-se, els models d'exàmens i les variacions curriculars d'un curs que ja portem tot un mes impartint els uns i patint la majoria pel que fa al curs de Segon de Batxillerat. I la resposta gobernamental a determinats alumnes que han eixit al carrer a protestar-ho, a Múrcia mateix, ha estat d'una delicadesa aborronadora.

Aquest fet de l'incert canvi, i sobretot en assignatures com la que jo els impartisc, suposa una precarietat insuportable, i atorga una pàtina de surrealisme, i burla, al nostre ofici i els qui el practiquem. I el que és més important, molt més important, suposa un maltracte real cap a un alumnat que no mereix ni de lluny la incompetència supina de les nostres autoritats competents educatives.

I no poden dir que el bou els ha pillat, perquè aquesta és una rebolcada fortament anunciada que només és la punta del desficaci absolut que és ahui una educació pública polititzada fins a ser presa, ja ho veieu, com a camp cert i erm de batalles. 

Fora, i m'atreviré a dir-ho, millor, decidir ara amb més pausa i aplicar la possible reforma el curs proper i deixar-nos treballar a tots segons els paràmetres dels anteriors cursos, que respecte aquest examen tampoc no és que foren d'una brillantor ni una claredat mirífiques, no... Ens estalviaríem això, presses, corregudes, malentesos i una carrera cap un davant incert i al trot que ens deixarà baldats de totes les maneres...

I el fotut és que el món que ens envolta ni sospita la magnitud d'aquesta tragèdia. Són tantes les tràgiques descurances que anem acumulant en la societat malalta que ens està quedant que, aquesta, només suma. Una entre tantes. I tinc la sensació que, si seguim callant, a la fi no podrem obrir la boca i ja no per pora una repressió ben conseqüent, que també. És que de tant que ens premen, ja no podrem ni articular so intel·ligible.

Si la funció dels polítics és, entre d'altres de tan lloables, millorar la vida dels ciutadans, està quedant-nos una vida millorada que és cosa de veure; un pasme. Per això, caldrà ser un poc més fusterians i aclarir que és contra nosaltres tota política que, a la fi, nosaltres no fem. Per això, gràcies per fer vaga, alumnat; que prop vos toca.

Quan la fem nosaltres, els professors?