.

.

.

.

.
.


diumenge, 1 febrer de 2015

S'acaba el betlem...


Demà la Candelera. Em plante amb el betlem a casa en vespres del Carnestoltes? Ni pensar-ho. Mans a l'obra i dissabte... Igual com creem, descreem. El que és present ara ja és passat i t'aguantes perquè si no vas venir ja no hi vindràs igual... Un any més de betlem, i ara a pensar ja què farem si és que fem per celebrar el solstici d'hivern que vindrà...

Satisfet? A mitges. Vaig disfrutar molt més que no patir en fer-lo, però em vaig obligar, i això cal que nasca... Propostes? En tinc tantes que veurem per on tira el carro...

Gràcies als qui l'heu volgut compartir amb nosaltres.

dissabte, 31 gener de 2015

Cartell del Carnestoltes de Benimaclet 2015



Tenia ganes..., tant de tornar a fer el cartell del Carnestoltes de Benimaclet (que ja en duc uns quants), com de treballar amb Juanjo Alcaide i donar ja vida a eixa gallina errant que duem tant de temps amb ganes de fer volar sense ales. I res. Anit vam enllestir un treball que vaig dibuixar pel setembre... Sí, ens agafem les coses amb paciència, el fet que Juanjo estiga tant sol·licitat i jo tinga aquest retir monacal que dic vida, no hi ha manera de coincidir. Ara, abans que no ens pille el bou morocristià bocairentí i passe el carnestoltes macleter, ja la tenim. Ei, i que no som els únics ràpids! Encara no l'he passat el cartell a Peli, i ja el trobem penjat per l'internet...

Volíem una cosa senzilleta, molt colorista i divertida. Em va agradar la idea de fa dos anys de posar un dimoni amb tacons i orinant, un masclefemella ambigu, com tot allò que envolta el Carnestoltes, i per què no apagant tants focs com els dimonis apaguen...?

Volia un homenatge a l'Assemblea de Veïns de Benimaclet. El nom al bell mig i els dos seus-meus gegants al darrere, com a fet identificador reconeixible, marca de festa i casa. I com no, un homenatge als músics d'Estrela Roja, inspirat en aquella foto tan xula que es feren fa anys i panys, dolçaina i puny en alt a l'Estació del Nord de València. Doncs res, quina estrella millor que la que du al pit el Moro Maclet per simbolitzar lluita i unió?, doncs encara més, vestirem els músics de dimonis, però de dimonis de tots els colors i l'estel blanc serà pintat de vermell per un dimoniet entremaliat...
Ah!, i que ningú no tinga rostre, que les seues cares siguen les de tanta i tanta gent que hi participa en la festa!!!
I a sota, com element decoratiu, la bandera de l'Ajuntament de Folls del Califat Independent de Benimaclet envoltat de taronges, safanòria, pimentó i albergínia lila...

Espere que vos agrade. N'estic content. Tornem de nou a la càrrega i, si no passa res extrany, enguany carregarem bona cosa...

Moltes gràcies a Peli i a l'Assemblea de Veïns de Benimaclet per confiar en Juanjo i en mi per fer aquest treball. Sempre m'és una il·lusió poder fer alguna cosa per la festa més esbojarrada i la millor gent que conec.

I ara, a fer-lo córrer i a passar-ho el millor possible amb el màgic Carnestoltes de Benimaclet!
Visca Benimaclet!
Visca el Califat Independent!
Visquen Tirant i el Moro Maclet!
In de pen dèn ci a !!!!!

dijous, 29 gener de 2015

Promeses de romeria...

Segon d'ESO. Toca parlar de la "cultura popular"..., no me'n passe per no angoixar-los, que si em deixes anar, em faig més que insuportable...

Em parlen del que coneixen a partir d'allò que el text del llibre proposa, no massa tampoc... 

Apareix el tema dels goigs lligat a alguns costums religiosos i no sé com, però ho agraïsc, surt el tema de les promeses. Ells les coneixen, perquè la mare d'un i la tia d'un altre acudeixen descalces a la processó de sant Joaquim. M'asseguren que ells no farien mai cap cosa d'aquestes perquè no hi creuen (són dels que no acaben de copsar perquè els seus companys musulmans insisteixen en dejunar al sol del Ramadà, i es meravellen quan apareix cap referència...). Els explique per damunt de què va la cosa de les promeses aprofitant que el llibre recull la cançó aquella d'"A la fira no vages...". Un xicon ben eixerit diu que sa mare coneix una dona que, amb genolleres i a genollons, arribà a anar de Cox a Orito per una promesa a sant Pasqual Bailon. Em faig creus, la distància i el pedregar que hi ha... Ells no, repeteixen. No ho acaben de... "Però bé que pugeu per sant Isidre a l'ermita, no?", els solte... Siiiiiií, però per passar-ho bé, no per altra cosa...

No? Un dels més majors de l'aula solta la seua. No me l'esperava d'ell, i m'ha frapat: si pugen és per beure... (segon d'ESO?), vaja, per fer provatures d'adolescent... Però això no és així, les peregrinacions i romeries es solen fer per promesa... I segueix el xicon: "Sí, a l'any que ve prometré beure, i pujaré a complir com cal la promesa...!".

Veus?, la quadratura del cercle.

dimecres, 28 gener de 2015

E-led-cions...

Fa cosa d'un any que tiraren la casa de denfront on jo habite, en aquell poble tan xicotet del sud del sud. Llavors, es carregaren el fanal que ens enllumenava l'entrada de casa i no es preocuparen d'enllumenar-los, i nosaltres vinga a xiular allò de que vinga que vinga que vinga la llum... El fet va coincidir amb què l'Ajuntament del poble tan xicotet va voler canviar el tipus d'enllumenatgee i res, van fer el bot tecnològic al led. Des d'aquell moment, els qui anem a salts som els vianants nocturns, que amb tal penombra pensem en navegar-nos pels carrers on arribaren els diners per canviar l'incandescent aliacat, quan fa fosc. I ja, per entrar a casa, l'aventura amb la clau és inevitable. Sort i encara que un servidor usa clauer amb llum, led també per cert; això que ens du ser moderns...

Ahir vaig quedar enlluernat. Després de tan dir i tropessar, ens han instal·lat una flamant fanala lèdica que a més de deixar-nos veure com van creixent les figueres en el solar distret, ens permet circular com diuen que fan les persones.

Si per mi fos, atesa la mania de reservar-se les obres municipals pel final de la legislatura fins i tot en els pobles xicotets, convocaria eleccions cada any. 

dimecres, 21 gener de 2015

Autisme generacional

Em toca explicar en quart d'ESO la poesia de la postguerra i fins a la "Transició". No entenen res, em diuen els alumnes. Pregunte, responen que no, que no saben res del què els parle. Que no res, ni d'això ni d'allò. A algú li sona la paraula "censura", altres al·lucinen amb el fet que alguns escriptors, en fugir cap a França foren perseguits, allí, pels nazis. Trobe a buscar punts comuns per tal d'establir relacions, perquè és lògic que no coneguen massa del món valencià, però tampoc no els sona res del fet castellà, ni per la música, ni per la televisió... No puc establir-los cap referència, que tot el que va més enllà dels anys darrers immediats els és espai desconegut.

Memòria de peix a la manera disneyniana? Ho parle apressadament amb un company historiador amb qui sempre parle d'arrapa-i-fuig. Em passa els mots que teoritza: "autisme generacional". En no existir ja la connexió fills-pares-avis l'oblit del passat immediat és general en una societat que resulta facilitadora perversa del sistema: només vol que recordem els darrers instants, cosa que ens prepara per a l'aparició dels propers productes. Consumisme bàsic i antisocial.
Però, així estem condemnats a repetir els errors històrics que hem comés! I tant, i més encara els acreixerem si els embolica la televisió amb els colors i les melodies amb què està tornant a provocar-los. Constantment.

Com podem lluitar contra això? Ah, què podem lluitar-hi encara?
Conclusió a què arribe. Un no és hipster per la moda, és què ha oblidat com sentaven de mal a la gent les barbes de llenyataire i les ulleres pastoses i ni troba fotos d'abans ni es mira a l'espill, ara...

diumenge, 18 gener de 2015

Ús i abús...

Acudisc a una festa local que trobe interessant i, com no, heus allí a un dels saberuts del poble que, en trobar-me, em diu que ja farà per enviar-me el llibret que van editar fa temps d'un congrés que es va fer fa més temps encara en honor al sant del poble i tal, que a tots ens beneïsca i ens done salut... 

Qui ve amb mi es queda estorat. Però? I tu els vas fer un text? I no tenen vergonya d'haver editat fa tant de temps les actes i no haver-te-les enviat? Uf! dic; i sort que no vaig baixar a les jornades aquelles..., me'n van contar de succeïts desagradables, de tots els colors. La gent de la "cultureta", que sovint es pensa que muntar coses d'aquestes és fàcil i que els qui participem estem al seu complet servei, però abans, mentrestant i després, la seua desconsideració sol ser el pa nostre quotidià... Una te'n contaré perquè veges com se les munten entre aquestes muntanyes...

No fa molts de temps, va contactar amb mi una presidenta d'unes festes de barri d'un poble que no diré. Volia que li fera una conferència, però no tenien diners per pagar-me..., que si em venia bé que em convidaren al sopar baix braç que celebrarien després i ja està... Li vaig dir que no hi havia cap problema, que col·laboraríem ben gustosament...
A la setmana m'envia un missatge que encara conserve. En un màxim de cinc dies calia que li redactara i enviara tres propostes de temàtica sobre les quals podria fer la xerrada. Cadascuna hauria de constar d'un full com a mínim i seria la junta de festes la que decidiria sobre de què sí i de què no parlaria. Ah, i volien que duguera un projector i una pantalla a l'acte. 

No sé com no em van demanar que duguera jo les taules, els coberts i la picada. I encara vaig ser el dolent per dir-los què pensava de les exigències.

dissabte, 10 gener de 2015

Comença l'any de la Llegenda...


Encara no hem desmuntat el nostre Betlem llegendari que l'Associació de la Llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa ja està convocant-nos. El proper 21 de febrer, dissabte, i al Teatre Principal de Banyeres de Mariola, tindrà lloc la presentació del projecte d'enguany que, pel que ens han dit, ve carregat de novetats importants...

Au, si res no passa, allí ens veurem.
De moment, i per tal d'obrir ganeta, si polseu ací, podreu saber quins seran els protagonistes de l'edició de 2015...


dilluns, 5 gener de 2015

Gràcies Reis d'Orient...



Els Reis d'Orient m'han dut ganes de viure, i de viure bé, sense compromisos innecessaris ni obligacions ofegadores. Moltes gràcies. No demanava res més i només és això que m'han dut. Massa i tot. Estic feliç.

Per això, tanque la paradeta del Carrer Cartelleria. Han estat una bona pila d'anys fent-nos compartir imatges festives... Quedarà oberta la porta de casa, però; mai no se sap si caldrà trobar-hi aixopluc en una d'aquestes que puges i baixes, però només hi tindran taula parada els amics més amics.

Bé, rodem tres vegades el pany i ens n'anem amb els nostres estimadíssims Reis una temporadeta, i amb un somriure als llavis. I ho faig regalant-vos jo també una cosa: una versió de la meua cançó d'Epifania preferida. Una marxa occitana que vaig adaptar ja fa temps.

Amb tot el meu desig de salut i bon profit...




(Tradicional occitana. S. XVII)

Treta en rimes catalanes per en Sergi Gómez i Soler.
Com a obsequi als seus amics i en homenatge
als tres magnífics senyors mags hores abans de la seua emocionant vinguda.
Per permetre meravelles com aquesta peça cantada amb sa màgica melodia
i atorgar-les a pobles i cultures tan menudes com cansades...



Al matí, he escoltat prop d’ací
a tres grans reis que anaven de viatge.
Al matí, he escoltat prop d’ací
a tres grans reis que feien llarg camí.
He vist venir molts soldats daurats
que acompanyaven tot un estol de patges.
He vist venir molts soldats daurats,
bé que semblaven tots agermanats.


Els penons, de colors tan llampants,
amb el ventet semblen del mar l’onatge,
i els camells, que són bells i flamants
porten de joies moltes novetats.
I els seus tambors, per retre els honors,
de tant en tant van sonant en repicatge.
I els seus tambors, per retre els honors,
marquen la marxa cadascú al seu torn.


En faetó daurat  per totes parts
he vist els reis, dels bells àngels miratge.
En faetó daurat per totes parts
entre el brillar de molts rics estendards.
Ocells boscans i de viva veu
d’un nou xiquet ens recompten el lloatge.
Ocells boscans i de viva veu
amb son llenguatge la beutat de Déu.


Atordit en veure açò que he dit
jo m’he amagat per filar l’equipatge.
Atordit en veure açò que he dit
de lluny en lluny els he volgut seguir.
L’astre brillant que anava al davant
als tres bons reis els servia de guiatge.
L’astre brillant que anava al davant
no es va aturar fins a ser amb l’infant.



Són entrats i al nen han adorat
a dos genolls li duen son missatge.
Són entrats i al nen han adorat
i així han pregat davant el rei nounat.
Primer Melcior li presenta l’or
i diu: Mon Déu, ets de la glòria heretatge.
Primer Melcior li presenta l’or
i diu per tot que és vençuda la mort.


De present, Gaspar li da l’encens
tot i dient: Ets divinal llinatge.
De present, Gaspar li da l’encens
tot i dient: Sou rei i Déu ensems.
La vostra pau i la humilitat
del vostre amor són fidel i clar bagatge.
La vostra pau i la humilitat
no amagaran vostra divinitat.


I per mi, no ploreu, ai bon Déu!
Devot us do la mirra en comparatge.
I per mi, no ploreu, ai bon Déu!
Diu Baltasar entre singlots al nen.
Un jorn per nos damunt d’una creu
en ser carnal morireu a tall d’ostatge.
Un jorn per nos damunt d’una creu
cal que moriu, per la salut dels meus.


I ara, hui, el nou rei adorem,
de Joan Baptista rebrà benauratge.
I ara, hui, el nou rei adorem.
Tot l’univers s’ha de somoure amb ell.
En un festí farà l’aigua vi,
un tal miracle que esglaia el parroquiatge.
En un festí farà l’aigua vi,
manifestant el seu poder diví.






Ontinyent (la Vall d’Albaida), vesprada del 5 de gener de 2008.