.

.

.
.


.

.

dimarts, 24 febrer de 2015

Rita Barberá, musa del humor....

Fa temps que publicàrem açò. Ara, ve al pèl. Fa tant de caloret...

"Abans que no arribe el Carnestoltes, em permetreu la humorada...
Corre darrerament aquesta fotografia pel facebook . Una jove senyoreta de la bona societat valenciana de principis dels setanta que va ser nomenada "Musa del Humor" (1973).





Ara mateix, puc aportar-vos una poesia que li dedicaren al periòdic "Las Provincias" de divendres 9 de febrer de 1973:

"Rita Barberà,
Musa de l'Humor,

és gentil, alegre,
és una cançó.

Riu, i el dia té
els millors colors.

Aguda, sensible,
per moltes raons,

Rita Barberà,
Musa de l'Humor."

La cosa no tindria més què dir si no fos perquè qui signa aquestes paraules és el mateix Vicent Andrés Estellés.

( Podeu trobar el poema a "Obra periodística, Vicent Andrés Estellés", una obra de Víctor Mansanet editada a Denes bàsica 5. València 2003. Pàg. 211".

dimecres, 18 febrer de 2015

Benvinguda, Vella Quaresma


Adéu, pobre Carnestoltes, la Quaresma t'ha vençut!
Arreplega les disfresses i no et faces el dolgut!
Que en aquest joc de la vida tot és cosa de rodar:
ara et rius i després plores, i en girar de nou riuràs.
I ella ve motoritzada, que té pressa sembla enguany.
Ha perdut ja les graelles, diu que el greix només fa dany.
Ens du peix, porta verdures i un nou temps primaveral,
i ens demana si voldríem retallar-la bé i com cal...
Quan la tindrem ben pintada, enganxem-la al finestral
en ser Dimecres de Cendra. I els dissabtes fem cabal
de tallar-li les potetes fins que arribe el temps pasqual.

Sergi Gómez i Soler

dimarts, 17 febrer de 2015

Adéu, pobre Carnaval?




Adéu pare Carnestoltes
Carns enfora, al fumeral
pel poder que ara vol fer-nos
menjar peix i verduram
quan voldríem cansalades,
quan voldríem costellar,
quan voldríem botifarres,
i en menjats cantar, ballar...

Sempre hi ha qui vol manar-nos,
qui ha de dir què ens bencaldrà,
qui ho té clar i ara ens obliga
a dansar son contrapàs,
vulgam dansa o no en vulguérem
el tabal ja va sonant.
Sempre hi ha qui sap convéncer,
qui té a punt el què ens convé
qui si dius, fa bona cara
i et respón: "-Mire vosté"...
Qui fa jou del que ens predica,
més no aplica a son casal
allò que a tots força i indica
amb dit índex acusant.
Assenyalar és d'imbècils
i arronsar-se d'animals.
Carns enfora i arengades?
Això mai! Que no s'hi val.
Carnestoltes moltes voltes,
el costum és que ens fa ardits.
Carnestoltes no te'n vages
i acompanya'ns amb delit.

Gire el temps, vinga Quaresma,
i convisca el món sencer,
cadascú menge el que vulga
o el què millor li convé.
Vestiu com vos pegue l'aire,
dormiu sempre amb qui estimeu.
Que ningú impose costums
que regien carques hores.
Feu com calga, feu de tot
sense fer cap mal als altres,
suposat queda eixe punt.
Feu que el món rode que rode
i sigueu-li contrapunt.
No hi ha ja més deshora,
no hi ha major disgut.
Feu com cal navegant recte,
no escolteu cap més discurs
que aquell que vos agermane,
que ara ens faça a tots iguals,
res que marque, res que impose
cabotades ni temors.

Carnestoltes no se'n vola,
menjarem tots sopa d'all.
Sopa d'all i sopa d'oli,
Carnestoltes ballarà.
Ballarem amb Carnestoltes,
ballarà tothom, totdon,
i ballant no serem pobres,
l'esperit és el tresor.

      Sergi Gómez i Soler

diumenge, 15 febrer de 2015

Feliços vint-i-cinc anys, Son Goku...





El dia 15 de febrer de 1990, TV3 ens deixava bocabadats amb l'estrena d'una sèrie de dibuixos animats que, pel temps, ha esdevingut mítica de bona veritat. Bola de Drac ha estat tan important, que ara, des de la distància temporal, només cal felicitar-nos per tanta sort com tinguérem de viure aquell temps...





I ací està el primer capítol... I li'l vull dedicar al meu Krilin, el gosset...

L'escola de Benigànim, presentació


Ens conviden a aquesta presentació. Ací vos convidem nosaltres també...

divendres, 13 febrer de 2015

Fòbia...





Aquest és el primer premi del World Press Photo 2015. El danés Mads Nissen ha fotografiat una parella d'homes a Sant Petesburg.
M'agrada.

A Rússia, com a tants altres llocs, ací mateix encara, hi ha gent que decideix per tu què és "correcte" i què no. Com cal que els altres visquen la pròpia vida. Perquè déus que no han vist els ho manen. Per decències que segurament ells no compleixen. Perquè volen imposar la seua visió uniformista i escapçadora...  Fòbia a la vida. Senzillament.

dimarts, 10 febrer de 2015

Dia del Sant Crist


Acaba amb feliç pantaix la pujada a la serra.
El que queda d’alé buscarà conversió
de la bona, i xarrant, i esmorzant i venint
i tornant com fa l’ombra dels núvols
sobre el poble cansat que ara parla de tu,
fit a fit, amb les boires de fred
que van llaurant els camps, i s’enfilen serrals
al migdia de calç adobat amb pebrella.

Musicar tan amable xarrada es fa fàcil i ens cal
si al caliu d’amistat, sobretaula gastada,
percussions i metalls fan sonar els darrers dels herbers
i els intèrprets arcans no es cansen del tocar
i desfilen al vent,   i desfilen al temps,
va passant,      per camins,    caminals,
cantalars d’aire clar
van passant fugissers      fins l’adéu,
l’any que ve,
            vent defilagarçat
        que
       el sol,
va fent
                                  i va desfent,

                                                                              i...


Fotografia: Juanjo Alcaide Garcia.
Versos: Sergi Gómez i Soler.

dilluns, 9 febrer de 2015

La Vella Quaresma 2015





Encara anem enganxant un refredat amb l'altre, i ja ens plantem en la setmana del Carnestoltes. Previsors com som, i sabent que en dos dimecres arriba la cendra, ja tenim ací la Vella Quaresma. Enguany ens ve motoritzada, sobre una Vespa que hem rebatejat "Raspa", tomacana i abadegera. En un principi vam pensar fer-la vindre en patinet, però quan vàrem mostrar el dibuix inicial a Juanjo Alcaide, aquest, amb dues simples ratlles de boli blau, ens va corregir la idea fent-nos veure que no hi havia color...

Els peuets, enguany, no han estat cosa meua, en absolut. Vàrem obrir als nostres confrares i confraresses, i a aquella gent que llig el blog i el Facebook de la Confraria de la Soledat, la possibilitat de suggeriment. Nosaltres ja teníem un llistat per si de cas, però no va fer falta... Que si unes espardenyes d'skate, la típica de careta amb veta vermella, unes pantufles amb "pom pom", unes sabates de taló però de cos triangular, el peu d'un gegant amb pèls, un raspall de dents i una sabata de les que ens posem en les processons... Moltes gràcies als qui heu tingut la gràcia de voler-nos respondre!!! 

I ací la tenim. Vestit nou, versets nous, per veure fins on arriba enguany. Ja ens han assegurat que enguany la seguiran de ben lluny... 

Endavant, estimada amiga, no saps com m'alegres cada hivern...