.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

diumenge, 19 de novembre de 2017

Per fi puc aplaudir Apa en concert...


Apa fent sonar la lluna, com si fos un pandero...
Ontinyent, a dèneu de novembre de 2017. Diumenge de Fira.

Això mateix, que l'altre dia a Sagunt, vaig demanar-li a l'Apa davant un miraculós café amb llet, que quan actuava que puguera anar a veure'l per fi... Teresa se'n reia... Quan a l'estrena a Godella em va agafar allò. Quan la darrera propera, estava jo a Reus. Coincidirem, xe! Com són de poc rumbosos i garrepes els ajuntaments dels meus voltants (només oberts a propostes musicals estandarditzades i mediàtiques, si és que s'atreveixen a programar...). Llavors va dir-me que el dissabte dihuit m'esperava a Silla. I jo li vaig prendre la paraula sense saber que el dia dihuit arribaria i em trobaria alçat amb el peu esquerra...

... Sort que tot ho va arreglar una vesprada d'olla bona, bona, conversa i futbol a ca Paco i Pepa... Si m'encante no arribe a Silla... 

Però no, i tant que vaig arribar o, millor, van esperar que aparcara allà on guarden els porrots, i arribara! Ni temps vaig tindre de veure el teatret que m'acollia després de l'escalada d'aquelles sumptuoses i empinades escales, i tant que escalada.... I res, que em trobe de nou amb Teresa, els dos vinga a fer-nos escoltets durant tota la funció, i jo meravellat. Apa en concert presentant les seues "Flamencianes", recentment triat millor disc de folk de l'any en aquella història dels musics ovidimontlloristes.... No sé jo...




No sé jo de cap premi, que bé saps el què em són, els premis... I el disc aquest, ja vaig parlar molt i potser massa clar d'ell... Val, d'acord amb les unanimitats positives, però, com sonarà en concert? Resultarà?


La pròxima vegada que un servidor dubte, a la sant Tomàs, apreta'm fort! 

Un començament muixeranguístic fa pinya al desgranat dels temes d'aquest "Flamencianes", entreverat amb alguna dosi interessant de l'anterior i també premiat disc, "Cants i cants". Ambdós emocionen però, el directe és altra cosa... Ací tens l'exemple de la me-ra-ve-llo-sa "Malaguenya" que, li ho agrairé sempre, va tindre el detall de dedicar-me. I jo, emocionat és poc dir...





Per més que la gola li raspava, i l'aigua amb ginebre li feia de mel, això no es notava ni gens ni mica, aquella veu somovia les bigues de fusta de l'enlaire al teatre i feia caure la pols vella que hi acumulaven... 


Un espectacle redó, de bona veritat, i no només per la qualitat artística de l'home i del seu bon fer, sinó també pels músics que l'acompanyen... Uf...!, jo no sé què passa a aquest país que hem aconseguit un nivell de músics altíssim, o sí que ho sé i m'ho calle! Ara es posa a cantar un artistàs i resulta encara més artiste en ser-ho tant com ell els qui l'envolten. Tot puja llavors, tot s'acreix i acabes assegut a la butaca en un directe brutal que fa empatitint-te més i més mentre va pujant la teua admiració cap a tots ells, cap a la catarsi que creen, gairebé devocional... Apa és gran, molt gran, però i què em dius de l'art de Ricardo Esteve a la guitarra?, que no és magistral el muntatge que ha generat?


I Lucho Aguilar al contrabaix,  el pobre que no tinc massa foto d'ell al final per l'eclipsi que creava el mateix Apa..., he, he, he..., que la broma li l'he copiada al Paco!

I Jesús Gimeno a la bateria, i al caixò en convindre? I, per favor, deixa'm que em lleve el barret per pronunciar, atrevit, l'alt nom de sant Eduard Navarro a tot allò de tradicional que precise d'una tècnica i un gust i una dolçor fóra de sèrie... No parlàvem de devocions?



No és que "així, qualsevol", és que no ningú ho pot fer així o aixà si no és ja gran per si mateix. En una societat com la nostra de consums ràpids i fórmules resabiades imposades, i de caducitat prompta, és aquesta, la gent d'experiència contrastada, la que es manté però avança, la que destaca però respecta, la que ix del marasme mediocràtic i s'eleva per fer-nos de fita certa, veritable, compromesa amb allò que diu que és, perquè va i resulta que sí, que ho és... Aquesta gent és la gent qualsevol que jo vull a la vora...


La gent que em complau seguir i aplaudir, calga fer els quilòmetres que siguen necessaris; va a molestar-me que hui siga Fira al meu poble...? A hores d'ara que ja comence a tornar de tantes coses, preferisc fer-ho a peu, provant d'emocionar-me les més vegades possibles amb cadascú d'aquells que sap fer emocionar amb algun dels seus sentits i habilitats...



Què no se m'erissava l'ànim amb aquest valset alcoià...?





I la tria de poetes que refereix i li serveixen de canemàs on brodar amb veu? Estellés, Papasseit (jo, cada vegada que m'escolte la "Caterineta"..., es que em vénen unes ganes de posar-me també a cantar amb una eufòria desmesurada...!), Josemi Sánchez, Eduard Marco...


Tots ells, en directe, t'asseguren que sonen millor que no al disc, i això que al disc no sonen mal. Què vull dir, que a més de tindre a casa el disc, cal que acudisques a algun dels recitals per acabar d'entendre'ls. Llavors, a casa, el tindràs més ben cuidat, i oït...



 Disc que tens a la venda en qualsevol bon lloc o plataforma de coses de vendre cedés, i que Apa ofereix amablement al respectable durant el concert. Done fe federatària que, en acabat la sessió, va ser molt amable el públic en retratar-se per endur-se la memòria de tot allò viscut, per recordança casolana...


I que vaja ja pensant en el tercer disc "en solitari", xe... En solitari però amb aquests grans professionals, per favor... I encara em permetré suggerir que amb algun que altre més... I ara és quan algú que jo em sé farà una gran riallada i, després, em pegarà un calbot...!



I és que l'Apa és... Gran, ja ho he dit? Amb l'ànima més ampla i fonda que no la veu que té. I no serà que no té una veu de profunditat barrancosa...!



I poc a poc, el concert va arribant a la seua fi i jo que m'estaria escoltant-los més i més si no sabera que estic incorrent en abús denunciable. Se'm fa curt tal estat de gràcia...!



I encara caben sorpreses. Què hi haurà algun agossarat atrevit que tinga la veu i els pebrots que cal tindre per posar-se vora l'Apa i acompanyar-lo? Doncs sí, i jo que caic encara més profund en la butaca... Un cantantor de Silla mateix que desconeixia en veu i posat, però no en nom: Agus Gamino... S'enfila com si estigués a sa casa i... Jutja-ho tu mateix que t'he tret vídeo de la conjunció aquesta estelar... Ja m'avisarà l'Apa d'on trobar l'obra d'aquest senyor! Vull oir! Vull aprendre meravelles!





Amb això i peces tan impressionants com el "Contra-bolero", l'"Amor del bo", "Els Serrans" de Paco Muñoz i Enric Murillo i aquell farcellet de mostra de cant d'estil que va soltant  de tant en tant, acabe feliç i ja no m'importa si recordaré on redimonis he aparcat... Què això importa, a cas?



Doncs res, que bona nit, gresol, que la llum s'apaga. Agraït quede als artistes per tan bona vetlada, als amics per l'acollença i espere que prompte puguem trobar-nos per xerrar i comentar sense massa pressa. La vida, que ens du a un costat i l'altre de les impossibilitats, de tant en tant, també ens regala.

Per cert, Apa. A Teresa i a mi ens deus uns quants catxaps de xocolata de Rocafort. No ens riurem ni res...


dissabte, 18 de novembre de 2017

Serà cosa de rentar-me les dents perquè un nou blog amic em conte un conte...




Ontinyent, a díhuit de novembre de 2017. Dissabte de Fira.


La meua benvolguda amiga Alicia Sanchis, l'autora destríssima de les meues figuretes del Betlem, ha iniciat un nou camí bloguístic. Ens envia a rentar-nos les dents i ens avisa que, desseguida entrarà a contar-nos contes... Un blog que, sabent-la tan activa com imaginadora i artista, serà una delícia segura... 

No coneixia jo la seua dèria pels llibres infantils, ben contents tindrà els seus preciosos fills! I ara, fa crítica amable i interessant d'aquelles publicacions literàries destinades als infants que li arriben. Li desitge molta sort! Em mi té un seguidor fidel, res més faltaria...! Queda inaugurat l'enllaç d'accés a "Ve lavándote los dientes..." des de Can Carrasca...!

divendres, 17 de novembre de 2017

dijous, 16 de novembre de 2017

I les primeres cançons d'À punt?




Ontinyent, a dijous setze de novembre de 2017.

El dia catorze, dimarts, i sorpresivament, la nova ràdio pública valenciana, À punt, es posava en marxa. Aprofitava els equips i les freqüències de l'anterior, la feta desaparéixer Ràdio Nou. Així, tot mantenint el caràcter provincianista d'aquella, s'emetia per territoris diputacionals: el 103.7 FM per a Castelló, el 102.2 FM per a València i el 96.5 FM per Alacant. Entre aquestes coses i el minso del senyal, els qui vivim en comarques entreverades pel que fa al provinciacional, poc ens puguérem adonar... La premsa ho ha dit, i el boca-orella del facebook també...

La premsa... Be que s'han afanyat per fer-ne safareig. A mi, una de les coses que més gràcia m'ha fet és l'interés per quines han estat les primeres deu cançons, en valencià totes elles, que han emés en proves. No dubte del seu caràcter simbòlic, però d'ací a voler extraure ja tesis i tesines...

Sí que té molt de simbòlic el top ten de primeres cançons triades. Mira-ho tu mateix i dis-me...:

1.- "Al país de l'olivera", d'Obrint Pas.
2.- "Ànima blanca", d'El Diluvi.
3.- "Ara estem sols", de Zoo.
4.- "Malaguenya de Barxeta", de Pep Gimeno, "Botifarra".
5.- "La flama", d'Obrint Pas.
6.- "Colpeja fort", de la Gossa Sorda.
7.- "El camí de l'esperança", d'Arròs Caldós.
8.- "Cantaré Llibertat", de Carraixet.
9.- "M'aclame a tu", d'Ovidi Montllor.
10.- "La mar respira calma", de VerdCel.

No dóna per a massa el rànquing aquest... Si vols, hi ha molt d'establishment pseudoprogre, ara mateix interessat i remember justificatiu. Però sí, sembla que hi ha una mà darrere que ha buscat combinació d'estils i argumentació sociopolítica reivindicativa...

I tu, estàs d'acord amb aquestes cançons? N'haveres posat d'altres?

Jo ho tinc clar, i em sé i em confesse partidista. Hauria posat entre les primeres, sinó la primera, el "Romanç del Penyal i de l'Aitana" de Paco Muñoz.... Al pas que anem, Paco, tindràs tota, tota, tota la raó... Ni emetent només música en valencià, ni tenint el president de cara si és que el tenim, que ho dubte, posaran mai en la ràdio pública "Serra de Mariola"...


dimecres, 15 de novembre de 2017

"España!" El sentimentari ideològic espanyol a través de les ambaixades festives morocristianes del segle XIX





Ontinyent, a dimecres quinze de novembre de 2017.

Fa cosa d'un any i escaig, un investigador a qui em respecte em sol·licità que li enviara un article que vaig publicar al programa de festes de Moros i Cristians d'Ontinyent l'any 2004.
Vaig apressar-me a buscar-lo per casa. No vaig trobar el programa. L'havia deixat a un "amic". Cride a aquesta persona i no el tenia, més que res perquè em jurava i em perjurava que mai no li l'havia passat... Vaig mig oblidar-me del tema. Mesos després, aquell "amic" em solta que no, que havia perdut el programa... Ah, que no deies que no te l'havia deixat? Per coses d'aquestes el meu arxiu està ara tancadet, convenientment.

Fa poc temps, aquest investigador m'ha insistit en què li passara el material. L'he pogut recuperar i hui mateix li'l faig arribar. Però, he pensat que, ja que estic, puc penjar-lo també del meu blog, per si et ve de gust escabussar-te en un tema que trobe apassionant: la ideologia espanyista/espanyolista que es desprén de les nostres ambaixades morocristianes. I més interessant que pot semblar ara que les coses aquestes de les patries estan tan a flor de pell...

En aquell temps, vaig publicar un seguit d'articles llarguíssims i documentats. Eren altres moments, intensos del tot. Ara...


























La citació bibliogràfica d'aquest article és la següent:

GÓMEZ I SOLER, Sergi. "Espanya! El sentimentari ideològic espanyol a través de les ambaixades festives morocristianes del segle XIX". Revista de Festes de Moros i Cristians 2004 (pag. 194-205). Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia. Ontinyent 2005.

Agraïsc a Josep Vicent Ferre l'aportació de la paginació del text. 

dilluns, 13 de novembre de 2017

Resultats del referèndum de Banyeres de Mariola




Biar, a dilluns, tretze de novembre de 2017.

Ahir diumenge, Banyeres de Mariola va celebrar el referèndum sobre el canvi de dates de les seues Festes morocristianes, que com vàig referir-te de poc, comptava amb el vist-i-plau del Gobierno espànyic.

Heus ací els resultats:

Cens electoral: 5.998.

Votants: 3.595 (60'04%)

Vots a favor de mantindre la festa en els dies tradicionals: 2.540 (72%).
Vots per canviar la festa a cap de setmana: 984 (27'92%).
Vots nuls: 36
Vots en blanc: 35


Les Festes de Moros i Cristians en honor a sant Jordi Màrtir de Banyeres de Mariola seguiran celebrant-se els dies tradicionals.

Ha parlat el poble.
Laus Deo.

Fireta d'Alfafara: del blog al programa de festes...



Alfafara, a diumenge dotze de novembre de 2017.

No és la primera vegada que em succeeix això que un text del present blog acabe registrat en altre suport inesperat, però potser sí que m'és la més cridanera...

Resulta que, l'any passat per aquestes dates, vaig escriure un text a aquest blog, ací mateix el tens, sobre la Fireta de Santa Cecília d'Alfafara, que hui ha viscut una nova i exitosa edició. Poc temps després, i entre un munt de "m'agrada" facebooquians, m'arriba un escrit de la senyora alcaldessa alfafarenca, Raquel Vicedo que, molt amablement (que no ha estat sempre d'amable i despresa?) em demana permís per copiar aquelles paraules i imatges en el programa de festes de 2017.

Sense pensar-ho gens ni gaire, li dic que sí, que faltaria més, però que desitjaria que em guardara un dels programes, com a recordança... I tant que ho va fer, la dona..., qui no ha acomplit, però, sóc jo mateix, que vaig quedar en passar-me pel poble en algun dels molts actes de la festa agostenca i no vaig poder-hi...

Hui mateix m'ha fet arribar personalment el programa, i li quede ben agraït. Ací et passe els quatre fulls que ocupa el text, perque tu també el tingues...