Pren la meua rosa i uns quants versos...

 

Santrafel, a dimarts vint-i-tres d'abril de 2024. Sant Jordi.

Gràcies per haver vingut a casa meua per arreplegar la meua rosa i uns quants versos...

Resulta que, un servidor, fa molts i molts anys, com en un conte, tenia el costum de regalar els alumnes i els companys amb un full volant on dibuixava una rosa i copiava uns versos sobre el tema de l'amor, la llibertat i qualsevol història bonica que al cas vinguera, o fins i tot n'escrivia jo de novells, ja veus quin atreviment... I els repartia en la diada de Sant Jordi.

Aquella pràctica gustosa va acabar de ple l'any quinze amb l'última de les ocasions sanjordianes abans de caure jo pel penya-segat del desamor, sí, quan em vaig trobar de sobte amb més banyes que les que un drac corrent pot sostenir. Des de llavors, ni fer-ne esment, tal fou l'oblit, d'aquest costum.

Ahir, però, i atenent que la casa que habite ja ha de ser la meua casa de demà i que tinc un alumnat que és un vertader sol, em va revindre un raig de sol i vaig dir-me de tornar a...

I bé, he représ el darrer dels fullets que vaig repartir i l'he refet per a l'ocasió. Com es nota com han passat vora deu anys amb l'estètica i les tecnologies... Aquella vegada va ser-me molt especial. Vaig tancar-me dos nits al pis aquell de lloguer que em sagnava a Jacarilla i recorde que un dels textos vaig ratllar-lo passejant per Oriola. Ho vaig parar tot i vaig entregar-ho a la gent estimada del llavors IES Miguel Hernández de Bigastro. Ha passat tant el temps que ara ja no du ni el nom del grandíssim poeta oriolenc, sinó el del malaurat company Paco Ruiz, que faltà tot just es jubilava... 

I res, el poema de sant Jordi i el del Drac han pegat moltes voltes, el segon apareix fins i tot publicat en un dels meus poemaris de paper, els "Sontets de com la nit s'ama(r)ga", si no vaig equivocat... El que vaig dedicar a la Princesa, no pots haver-lo llegit perquè resulta que mai no ha eixit d'aquell fullet... 

Bé doncs, ací tens el teu exemplar digital per felicitar-te el dia, ja que no m'és possible acudir a donar-te llibre i rosa, estimada lectora, estimat lector o veritable mal enemic que per ací passes per torturar-te, que també els hi ha. Els dolents són sempre els més fidels, l'espina certa de la rosa i sense la qual rosa no seria... Siga com vulga, que passes un molt bon dia.

 

Vol dir això que torne a creure en el fet d'amar? 

Xica, què vols que et diga, en el fet no he deixat de creure... Obert a estimar, tots els dies estime i a tant i a tants... De no ser així, t'assegure que no em llevaria del llit cada dia...