Del Dia Europeu de les Llengües al meu institut...

 

Santrafel, a dimecres vint-i-cinc de setembre de 2024.

Bé, el curs va avant i, pràcticament de la mànega, a mena de màgia, s'han tret al meu institut una celebració que m'ha acabat sorprenent pels resultats previs... 

Demà, vint-i-sis de setembre, i dijous, hom commemorarà el Dia Europeu de les Llengües. Nosaltres hem treballat el tema a segon d'ESO, on faig codocència i, ja personalment, als meus dos cursos de Tercer d'ESO... 

Realment, encara no conec als alumnes, perquè aquestes dues primeres setmanes han estat més burrocràtiques que no altra cosa... Pobrets meus. I amb aquesta activitat ja sé per on i per on no van, com cauen i com poden enfilar-se... Vaja, que ha estat la cosa profitosa a falta del que passarà demà... 

Bé, ens hem partit en equips les dues classes perquè ens han comunicat els qui ho han confabulat tot, que nosaltres haviem de parlar de literatura... Ai... Literatura europea... Si només tenim dues hores per a fer tot...! Ei, que les cançons no són literatura? Doncs avant... A vore... Trieu llengües, proposem cançons i jo vos les porte, les escoltem, triem versos que ens agraden i els posem sobre una cartolina, en la llengua original i la traducció al valencià. La gent de Primer i Segon d'ESO han triat paraules i les han traduïdes a idiomes impensats i insospitats!. Nosaltres i els de Quart, literatura... cançonística! I els de Batxillerat, doncs dites i refranys... Ah, i ja no recorde qui, embarbussaments... Una alumna n'ha llegit un que han penjat en romanés que hem flipat els qui l'hem escoltat. I s'assemblava molt a aquell nostre que diu que en cap cap cap el que cap en el nostre cap... 

Açò de traduir, ha costat, perquè alguns alumnes pensaven que, de les llengües de fora, calia traduir només al castellà, que veges tu quina menjada de pot que portem... Nooooo, no vos preocupeu que vos ajude en tot... Sobretot amb l'èuskar... Perquè, ausades que sou atrevits, triar l'èuscar..., ja voreu com l'italià, també en una de les classes, i el gallec-portugués i l'occità en l'altra, vos seran més fàcils, que venen del llatí...

Les cançons italianes han plogut... Ells mateixos les han demanades... Una el "Bella ciao" que coneixen per una sèrie de televisió i que, quan l'hem comentada, alguns xicons no han fet bona cara perquè no s'esperaven que fos tan alliberadora... L'altra..., tota una confusió amorosa de Ricchi e Poveri... Com que no saps quina? "Sarà perché ti amo", que podia ser-ne alguna més? 

Les cançons dels nostres veïns del més ponent encara les he triades jo mateix: una de gallega, la del grup Luar na Lubre que parla del famós txapapote i que és realment meravellosa, "Memoria da noite", i una que els ha flipat en colors, per com és, pel que diu, per la melodia, perquè guanyara Eurovisió i perquè ves a saber què han pensat que Salvador Sobral es prenia abans d'actuar... És que estava molt malalt del cor... Però ara que està bé, jo el vaig veure fa poc a Xàtiva i encara feia més gestos curiosos. Una dolçor...

Cançons en èuscar... Doncs vos posaré l'imprescindible "Maite Zaitut" dels pallassos Pirritx eta Porrotx (que ausades que fan por amb eixes pintures que gastaven, que Eva la conserge i tot ho ha dit... ). 

Així, hem pogut posar també la versió que canten amb el grup català Lax'n'busto i l'hem pogut entendre un poc. Ausades que és difícil... L'altra cançó? una me-ra-ve-lla cantada per una xica d'Albacete... Té mèrit, veritat... Tampoc no podia ser altra, perquè a més de ser-ho de veritat, jo n'estic enamorat. El poema de Javier Lete que cantà el grup Herrikoaiak i ara broda Rozalén. Hem flipat tots junts amb "Xalbadorren heriotzean".

I com que la sorpresa que hi ha una llengua que es diu occitana i que és la dels trobadors i encara està viva ha estat també gran, doncs he pres dos peces precioses del grup Nadau i les hem treballades. Una és la tan alegre i significativa "Caterineta". L'altra, el magnífic poema de Maurici Romieu, ple a cormull de valors imprescindibles per a la nostra societat i que pren com a base el "Cant d'Alegria" de la novena simfonia de Beethoven, que, a més, enguany acompleix els seus primers dos-cents anys... Més redó no pot ser tot...

I en enllestir-ho tot, i jo puntuar-ho a tall, ho hem penjat a l'indret previst del vestíbul i ja està tot ben parat per a demà... Ja contarem com ha anat la cosa. Ho hem passat bé, hem treballat, hem conegut altres llengües, altres mirades del món, totes poètiques... Què més volem?

Au, una situació d'aprenentatge més...