Abel Soler que ens explica com era la Cocentaina de 1304...
Santrafel, a set d'octubre de 2025. Mare de Déu del Remei i del Roser i...
No soc ja d'anar a conferències. M'avorreixen solemnialment. De veritat. Ho passe mal.
Hui, però, i malgrat les tantes foscors que m'envolten, he de fer una excepció necessària. Mestre Abel Soler, —dels Soler d'Albaida ja veus tu, que jo només ho soc de gaidó atenent que els meus s'escampen més cap el Benicadell, els Alcois i les Cocentaines—, doncs això, que fa lliçó a l'antic escorxador socarrat. Resulta que l'Acadèmia de l'Això d'Allonses i l'Ajuntament cocentainer li van encomanar l'estudi dels Llibres de Cort i Justícia tan antics que guarden a l'arxiu i que és un tresor per l'antiguitat i el que recull... I res, que s'ha encarregat l'home de treure i extreure tot allò de sucós que ha anat trobant mentre oficiava de paleògraf i anava transcrivint aquell patracol al nostre romanç pla actual d'aquell romanç pla hui tan sovint difícil d'entendre pel comú del general. Prebendes d'aquelles que la meua fastiguejada Acadèmia atorga, només que, en aquest cas, s'encerta al meu parer el motiu, el treball i qui l'ha de fer... Algú millor que el senyor Soler? Supose que a aquesta pregunta respondran negativament tots aquells i aquelles que alguna vegada m'han vingut amb ets i uts sobre el seu mètode de treball o alguna deixa de queixa, sovint infantil, i només motivada per bajanades i... Ca! No trobaràs hui qui puga fer-te eixe treball i, a més, sàpia posar-lo en la solfa que l'ara mateix et demana. Ni pensar-ho!
Així que me n'alegre, i molt, de trobar-me l'Escorxador ple i amb l'atenció parada. Gent que m'aprecie i patums dels qui no et saludarien mai que s'hi apleguen a oir. Jo vull aprendre i distreure'm també. Com era la Cocentaina de 1304? Justament la que cremaren els sarraïns de Granada i que valgué el malnom de "Socarrats" als descendents d'aquells habitants. Mel si s'explica... Més mel encara si la cosa acabarà publicant-se...
I no em defrauda la historieta... Entre bromes, moltes veres, i madures. Abel segueix en forma. Massa cosa a dir en tan poc temps me l'atrotina en l'afegir, i afegir i voler acabar, mentrestant, totes les oracions. Ell en l'estat pur que tant em conforta... I sí, es dedica a fer, i em permetràs el joc amb aquell famós llibre de Josep Vicent Marqués, "Tebeos per a intel·lectuals"... Tots els quedirs d'Abel tenen múltiples nivells d'enteniment per més que només una siga l'oïda, ja pots imaginar-ho. Mentre ell va contant historietes basades en els fets reals, de les morboses que t'atrapen la intenció, va soltant-te un bon grapat d'idees que tu, si ets capaç, has d'anar sumant, relacionant, destriant, recomposant, reconeguent i reasignant... Així, hi haurà qui es quedarà amb la història de com Elvireta, filla de noble aragonés, s'enrotlla amb el castellà Alfonso i fuig de casa tot i guanyant-se l'enemistat del pare, qui la desereta de qualsevol legítima que per Fur li correspongués i xim pum... Mentrestant, el públic es complau de veure la possible reconstrucció costumista d'una escena i d'un paisatge del Carrer Major, just com la Intel·ligència Artificial que tant empra Abel per aquestes causes del tebeo suposa que seria l'actual seu del Centre d'Estudis Contestans in illo tempore... Si escoltes, però, amb altres orelles internes, trobaràs un tot de referents, dades i particulars d'interés sobrat. Quina enveja la tanta gent allí aplegada que té més i més informació sobre eixes referències i que haurà pogut fer més lligasses entretingudes que no el pobre servidor, estimador de les historietes contestanes. Per sort, i coneixedor com soc del llegendari local de primeríssima mà, també puc entretenir-me amb el joc senzill i ja no em puc plànyer tant. Supose que, si açò s'edita, espere que amb llibre però si és per mitjà digital tampoc no demanaré explanacions, podré gaudir molt i molt més... Quina joia...
De sobte, se'm planten les orelles... Parla el senyor Soler d'un cas que supera la fondària i la capacitat del cabàs estàndard... El cas d'un jueu de Calataiud, Jahudà ben Abraïm, que és denunciat a Cocentaina per un antic conegut d'aquelles terres que ha vingut per ací i se l'ha trobat no com el cristià que va venir vora la Mariola, Joanet de Vila-roja, crec haver anotat mentalment, sinó com a sarraí confés de fa quatre dies, acabat de canviar de nou de religió a la mesquita del Raval i per diners, i ara conegut com a Ahmed... Abel ho conta mirant-nos i rient per sota el nas, amb aquell deix, les maneres pròpies i la voluntat de qui sap encaterinat el corralet, i puja l'aposta i se'ns fica a tots en la butxaca... Acaben cremant-lo perquè, segons Fur, els qui feien aquestes coses, i els lladres de greu, i els assassins i els sodomites.... Tots podien acabar en la foguera on torraren Jahudà-Joanet-Ahmed... I em du a la lluita constant que vam mantenir per tal que tragueren de l'actual lectura del Privilegi de la Fira la referència històrica, sí, de la prohibició als sodomites, si havien tret convenientment la prohibició als polítics corruptes, la de llesa majestat i tal i pasqual... Si els costà als polítics acoblar-se, ells i el poble, a les actuals sensibilitats amb excuses de mal pagador... Perquè, alto, tot açò comportava foguera i en els teatrets és com ara recordem aquelles facècies mesclades en la poca història que a la gent li arriba... I uns per altres...
Res, que me'n vaig escopetat per l'hora que s'ha fet, la basca que em produeixen els meus marejos constants i la necessitat de resetejar el meu cervell davant l'allau de possibilitats que els nous coneixements em proposen, ara que comencen a voler fer-se lloc entre els ja presents que no deixen espai convenient perquè es creuen senyors i segurs...
Moltes preguntes li hauria fet jo a mestre Abel Soler, però hi haurà oportunitat. Primer, que es publique l'obra i, en devorar-la, si queda res per aclarir, que quedarà, ja li demanarem parer... Aprendre és encara un primer manament del meu credo propi. Fins que, per creure un credo propi, vulguen encendre la foguera on ja han apilat tanta llenya els descreguts, i m'han preparat un bon pal de paller amb cadenats.
Sempre és tan útil oir de qui sap...
Comentaris