Onofre Penalba de nou, contat per Consol Rico i sonat per la gent del Conservatori d'Ontinyent

 

Santrafel, a dotze de novembre de 2025.

Insisteix en explicar Consol Rico que Onofre Penalba, el gran compositor barroc ontinyentí, tenia tres punts ben clars sobre com havia de fer les seues obres, la tríada de la retòrica agradosa si el que vols és que la gent aprenga de veritat: delectar, ensenyar i commoure. I a fe que ho ha aconseguit en la conferència que s'acaba d'espolsar a l'auditori del Conservatori Josep Melcior Gomis d'Ontinyent... 

Un veritable luxe que no sé jo si els alumnes allí presents hauran captat del tot. I no perquè dubte, en absolut, del profit dels ensenyaments rebuts en la seua trajectòria estudiosa, això mai! Ni tampoc perquè Consol no s'haja esmerat amb un didactisme que m'ha sorprés, perquè m'ha tornat la senyora Rico alegre, activíssima, potent, magnificent en l'ofici i tan amable en el personal..., què diré jo de la meua Sibil·la Cumana preferida! No. I no sabia jo si dir o no dir, comptant amb que hui mateix els "ofendiditos" que diuen en castellà són legió en el temps d'agafar-se-la amb paper de fumar; fins que, ai, el primer comentari de l'admirat Ximo Urenya m'ho ha ressaltat; no ha sigut cosa meua només... La quantitat de mòbils actius que s'hi veien brillar entre les mans actives dels músics, fins i tot entre els que hi han participat, després, cantant... Què li farem? És el signe dels temps!, imagina't si no estigueren prohibits a l'institut... I això ho dic jo que m'he passat enregistrant amb el meu mòbil les dues peces, magnificents, del concert. Sí, ja ho sé, consells done que no tinc per a mi... I així em va...!

Després, passarà el que passarà, i per sort els passarà als més, que són el bo. No hi ha com poder recordar les lliçons dels bons professors que hem tingut... I haver escoltat Consol és eixe luxe asiàtic, que abans deien, del qual alguns presumiran demà. Qui sap si la seua petició perquè el jovent que puja en la música estudie els tants autors ontinyentins que encara tenen vida i música als calaixos... Supose que haver-la tinguda com a professora ans de la seua jubilació haurà sigut un vertader tresor vital... Li ho comentava a Ximo mateix; jo recorde de xicotet moltes coses del que m'explicaven dos professors de música que van influir-me molt amb els seus ensenyaments, el pare Pérez Jorge i José María Ferrero. De raons vitals, molt; de música, però, i per les meues pròpies condicions, ni un gra... 

Així que res, que s'ha fet realitat allò que vàrem comentar en el moment de la presentació del llibrot que Consol, amb l'ajut fort i ferm de Paco Tortosa, van realitzar sobre el mai prou ponderat mestre Penalba i del que vaig parlar per ací abastament. Sí, calia explicar Penalba, ací i allí, l'amunt i l'avall, l'endret i el revers... I Consol ha decidit començar a fer-ho per on cal i per on toca, l'escola de la música ontinyentina: el seu Conservatori Professional. A mi, m'ha complagut molt el joc i l'he fruït com un xiquet, de veritat. Fins i tot m'he quedat bocabadat, i molt pensarós, quan ha explicat un fet artístic tècnic per referir simbòlicament, tant visual com auditiva. Un ritme determinat que vol suggerir un... Ja ho parlaré amb ella perquè crec que eixe ritme té a veure amb un instrument tradicionalíssim que, ves per on, ell, Penalba, escoltava, i nosaltres també, cada Setmana Santa...

Bé, això, que l'arbre s'ha de dreçar amunt i recte amb bona saó, i és així com cal anar fent les coses, a poc i on toca. El reconeixement general de mestre Onofre Penalba? No cal encara esforç difusor, i enregistraments, i més publicacions que puguen apropar-lo a la popularització, tan difícil com és això, i més ara, en aquest món de pantalles de llumenetes. Però tota pedra fa paret. I hui, se n'ha posat una de més important que no sembla, al meu parer.

Desitge coses bones per a la memòria penalbina, i no dic un carrer, que coneixent a l'Ajuntament actual, això seria més làpida que no altra cosa. No. Difusió, respecte, reconeixement... I per a Consol Rico, que la seua nau avance prest, animós i incansable. Em tindrà al costat. La persona i la idea ho mereixen.

Enregistrament de l'obra "Laudate Dominum Omnes gentes" (1729) 

Demane disculpes, ho he de dir perquè sinó no seria jo, als músics participants en la interpretació de les obres per no afegir els seus noms. No he pogut anotar-los i clar... Ho lamente, perquè mereixen aplaudiment.