Onofre Penalba représ per l'estima i el treball de Consol Rico...

 Santrafel, a dissabte dèsset de maig de 2025.

Ahir va ser presentat, per fi, el gran treball d'investigació empés fa vint anys per Consol Rico i per Paco Tortosa sobre la figura del compositor barroc mossén Onofre Penalva Donat. 

I és curiós com sent dels músics més desconeguts que ha parit Ontinyent, el tinguem com el millor dels seus. És cosa dels apologetes que s'hi han apropat per citar-lo durant els anys. Fins ara, però, ningú no s'havia atrevit a dir la seua, amb consciència de l'abassegadora qualitat i quantitat de materials trobats i amb la necessària preparació tècnica per dur endavant aquesta recuperació de tanta bellesa. Ah, i paciència, a cabassades tan grans que cabria el Benicadell sencer en una d'elles... 

Consol Rico ha treballat ben a fons, i de manera molt ben resolta, la figura penalbiana des de totes les persepectives que li han estat possibles i ha explicat i explicitat els què i els com de cadascuna de les obres transcrites i reconstruïdes, i que conformen el ric gros de volum tan complit. Però clar, això de la tècnica, i la retòrica, potser quedarà lluny d'aquells que no siguen especialistes en l'art musical. No importa això, que eixa banda bé serà coberta pel goig de qui tinga la sort, i l'estudi, per saber apropar-se. Els qui no, trobarem un ver tresor. 

Des que vaig ser tan afortunat com per rebre la confiança de Consol per llegir-me l'obra abans del seu acabament, estorat estic de la riquesa de l'esforç. Penalba és, per dret, mestre de mestres, i ara trobem on trobar-lo, en vida, en tasca, en recorregut, en aprenentatges i ensenyaments, en models presos i projectats dins un món barroc on una ja decadentíssima vila reial valenciana guaixada en mil derrotes, sobretot autoinflingides, alçava un cant final de cigne que es traduí en unes creacions magnífiques, compartides en un món que no sabia ni com anava a alçar-se del tarquim, i amb l'exportació de grans mestres que, a falta del mecenatge convenient, encara continuen tapats... El cas de Penalba troba ara la llum tres-cents anys després, però encara hi esperen Vicent Julià o Josep Casanova... Esperem que, com va deixar anar Consol en la presentació d'ahir, hi haja qui vulga fer front a tant de treball com hi espera...

Potser el millor de tot siga això, la transmissió del saber però també de les incògnites, d'allò que la tanta faena no ha alcançat perquè no hi cabia i que queda ara com desfilagarç incitant per si algú vol, que ho hauria de voler, anar estirant-hi per veure que del fil vindrà veta i d'ací bon camí. L'estudi de la Capella de l'Assumpció de Santa Maria d'Ontinyent trobe que és un dels voravius de l'obra, que caldria provar treure més del que es puga cercar entre el poc que ja queda de documentació. Consol no ha espigolat, ha llatat un canemàs sòlid sobre què aventurar-se, que valenta com és poc ha hagut que l'ature, que fins i tot ha sabut lluitar contra els elements per a benefici de tot...

Què diré d'aquesta gran artista, la meua estimada Sibil·la... Només coses bones en el personal, perquè d'aquell passats de gents i fets terribles que m'esforce a oblidar, ella encara té veu refulgent i fa llum, perquè és llum i la da. En l'artístic l'he trobada insuperable, i en el fet docent i investigador sabedora de molt en el fet de furgar documents, en la intuïció i també en l'art pedagògic. Espere que allò que ahir també sabé deixar anar de la necessitat que tenim de saber transmetre puga començar pel seu propi mestratge: que s'atrevisca a fer, perquè de recolzament no li faltaria, tantes obres de difusió escrita i vocal com se li puguen inspirar, que seria a bé comú, ara que el bé comú no abunda. La meua felicitació és cordial i ben intensa. Pense del cert que és el millor dels llibres de i sobre Ontinyent i els ontinyentins que es farà o bé s'ha fet en aquest temps i que mereix ser difòs com correspon, ser acompanyat per una gravació en condicions sensates de les obres, de... Deixadesa és el que ens trobem de morros amb la destrucció de l'ontinyentinisme per substituir-lo per qualsevol altra cosa dels qui haurien de... Però deixem-ho estar. Prompte tindrem ocasió de clamar contra les majories insalubres politicial i aquest no n'és el lloc, perquè ara és moment per l'instant de la joia. Penalba seguirà en l'oblit, bé ho sabem, però mai no oblidat. Gràcies Consol, gràcies Francesc, per una tasca que no només no pagarà ningú (per més que bé heu demostrat que no es l'or ni el llorer que vos mou) sinó que damunt... Perquè ja no cal anar, i això s'ha de saber, a l'Escorial a investigar les particeles tretes per Consol, de Penalba, de Julià... Ella mateixa ha dessat bones còpies al seu compte, a l'Arxiu d'Ontinyent, on bé creu que han d'estar.

Des de la meua torre d'ivori observadora i defensiva, com m'admire aquesta generació que ahir vaig veure tan ben representada entre el públic present... Vaig xarrar parcament, pel curt temps, amb els uns i amb els altres, i el to que vaig trobar era el de queixosa esperança. Queixa en l'amarg de l'ahui des del d'on veníem que semblava creixença. Esperança que passant la tronada dels egos i els profits, tornarà a relluir el tan vital batec que les cendres de l'ara ens ensitgen.

Jo, no soc tan confiat en l'esperança comunal, mes la desitge. Potser el temps encara ha de fer de les seues, descimalant. Que siga aquest llibre maó que assegure en fonament nous retorns. Que la causa s'ho val...