A Agullent, tot gaudint de la veu d'Ina Martí...

Santrafel, a diumenge sis de juliol de 2025.

Corre un cert vent que de tan fi no du cap nom. Les nuvolades que han cobert la vesprada no donen per a més. El laberint amb que ha estat urbanitzat el vell Molí Fariner d'Agullent fa que em desoriente en no saber ni imaginar-lo, de tant temps que fa que no m'hi aprope i no poder entrendre d'avantmà on s'hi podrà fer el concert. Arribe prompte i tot és fosc, però m'assec en pedra davant de les tantes tauletes que han parat en un racó bonic, presidit per la façana digna de l'indret, enriquida amb unes heures que han sabut del seu ofici i trencada, ai, pels darreres de les cases que tenen capçal a la propera carretera. Forma tot un conjunt bigarrat però còmode. L'espere llar de dolcesa i no de foc... Al lluny, molt al lluny, he distingit tronada.

Un concert d'Ina Martí, i amb Enric Murillo a les tecles i amb Fraskito a les cordes, a la Vall d'Albaida, és un luxe cert que cal triar entre el cormull de tantes coses que no són més que escarot social, si no compromís forçat o quotidianitat mudada. Em perdoneu segur, tan asocial com soc front el no-res del postural. Quede content quan veig les taules amb ciris falsos i dels que aparten rantells i moscards, i totes elles coronades per beuratges dolços obsequiats. No els tastaré, no puc i no voldria, ja m'he fet a tant dir no seguit d'un gràcies vertader...

Hi ha companyia de la bona, bons seguidors del trio aquest de meravelles. Estem incerts. Programa nou i segons tot apunta creat per Ina des del que ella té com a mateix batec que el seu... M'espere molt, però amb recel, que li he llegit que cantarà del que ella ha estat, des de menuda a l'ara... Cantarà alguna cobla del Joselito com quan era menuda i actuava a l'entaulat fester del seu Villar del Humo? Si fos així, jo fliparia... 

Del cert que em faria bona cosa de patxoca i no per res mal ni de tort... Et soc sincer, la veig capaç d'això i de més, que és tot terreny i no hi ha qui l'ature... La sorpresa de veure-me-la fer d'altres motius que no sé seus i sense dubte ho són, que els du tan dins que el dins seu és!

Ben assegut, disfrutaré traient imatges dels qui es donaran per a collir l'aplaudiment barat al refresc tan distret d'ànim i ment... Per més que el meu pensar no troba aturador a mesura que van succeint-se els números oferts...

S'enceta el joc amb unes paraules dolces d'Ina tot explicant el sentit d'aquest viatge seu interor des del mateix alé del nàixer fins l'ahui de goig... Eixe "Sentir de la terra" que dona nom al nou joc proposat, entre tants jocs com bé domina.

I es naix amb una tan dolça com sabuda cançò de bresol que explica, i després m'esplaiarà, fa poc, ben poc, li recordà sa mare...

I arriba el moment de les cobles... I entre el repertori de "copla" no se'm dispara amb Joselito, no... Que s'atreveix amb la més gran de les grans, amb donya Conxa... Si em punxes no em treus la sang, que em corre per les venes aüssant en nervi prest tots els cabells que em queden. Què no s'entona la tràgica amorosa radical de la "Maredeueta"?! Impressionant l'aposta i ben convincent el resultat... I nosaltres, esbatanats dels ulls i el cor atolondrat. "La Zarzamora" va darrere i arremata... Des d'ara ho tindrà més difícil perquè les ha brodades amb tan bon punt les tres...!

Quan dirà que cantarà una bossanova, em dic que no siga la garota, que no siga la garota... Més que res perquè sabent-me el percal que venc, soc capaç de posar-me a cantar-la jo també, com totes les anteriors, com totes les que vindran... I en un tres i no res, aquella plaça pedrada agullentina se'm cobreix amb la sorra daurada d'Ipanema... No hi ha solitud ni tristesa quan passa la jove, però em fa per canviar-li la lletra en un punt... "Ah, se ela soubesse que quando ela canta o mundo inteirinho se enche de graça e fica mais lindo por causa do amor"...

Fa que t'estimes més el món rastrer que t'emprenya i et vampiritza qualsevol avalot tot escoltant en directe de la música que t'agrada... 

I va fent... Parla dels seus inicis professionals amb Enric. Parla dels seus inicis musicals abans, però... Trobe que em presenta Enric, per a mi sant Enric, des d'un punt de vista màgic en el personal i estratosfèric en el professional... M'agradar oir-la... Però això no m'és ungüent per l'ensurt emocional que em provoca haver escoltat com va patir de jove l'excés d'un professor que, com va eixe món que tant odie, ben a punt va estar de fer-la oblidar el seu somni de vida... Molt valenta en dir-ho, molt. Que m'ha acorat. Quina sort que haja pogut redreçar camins per oferir-nos eixa bellesa tan dolça de la seua veu quan passa...

I arriba el temps de Paco Muñoz, de qui canta aquella meravella que coneixem com "El silenci d'estimar". Poc pot callar la devoció compartida pel gran Paco que tenim els qui hi ha al davant dels focus amb molts dels qui darrere ens trobem, sobretot a la meua tauleta... 

I seguirà amb l'Estellés del seu primer disc, i prompte vindrà la Maria Ibars del seu segon disc. I a mi em vindrà la recança absoluta que no hi haja més discos per un costat i, per l'altre, que la fragilitat del nostre món immediat cultural i formal impedisca la possibilitat real de noves creacions enregistradores. Que ben mal va la cosa i l'exigència de reinventar-se per sobreviure és constant i intensa... I no retrec, que bé sé que ni discos ni llibres cal fer en l'ahui, que ni regalant-los els volen... Ara, ja hem passat a ser socialment una altra cosa i no sé jo quina... En acabant el concert i havent desmuntat i magatzemat als cotxes els embalumns, bé que ho parlem...

I és llàstima i em pose encara més trist quan escolte dir els qui en saben, els qui pateixen aquest malgirbat sistema... Tota la joia que ens perdem i fem perdre el futur.

Jo, de manera egoista, no em puc queixar perquè atresore tanta experiència d'escoltar-los. He gaudit de gairebé tots els seus tants espectacles, el de poetesses m'encisa, el de l'homenatge a Paco amb banda el trobe meravellós, el de... I la gent que s'hi ha sumat a la partida? Que si Clara Dols i el seu cello, que si la gran, de veritat, Aitana Ferrer... Com me'ls enyore a l'escenari. Com em dol no poder tindre'ls a mà a ma casa en un disc digital... 

Em deia Ina, i ara m'ho confirma, que vindrà prompte un vídeo nou d'un tema recent d'Enric. En candeletes estic!

Bona tria del tant de Maria Ibars. M'agrada coincidir amb eixa tria iniana... Jo, per enyorar, m'enyoraria aquella peça que trobe tan estremidora que és "L'encesa", però no n'esborraria cap. El final amb el "Bolero de la mar", i amb tan poca com tan encertada instrumentació, me l'enriqueix amb ganes. La passió que hi posen els tres sempre se m'encomana. Aquesta nit de nous formats i tanta sorpresa no n'és és que la regla que no m'admet excepcions...

El final del tot plegat actuacional em remet al recent concert que vaig aplaudir-los a aquell recent concert del suau migdia de Dénia i que ja vaig contar per ací mateix... Una versió que Enric té com a "suau", i l'entenc de la famosa havanera suecana del Mareny i un U d'Aielo que sé que és més lliure, però que remata amb un detall que, quan els el dic, fa riure l'Enric, que bé l'havia pillat, i sorprén al seu torn Ina..., la referència directa a Agullent amb que han rebut l'últim aplaudiment del públic, i ben llarg, ben merescut...

L'hora vol fer-se fresca però no pot mentre xarrem. No hem apagat els llums de la nit, cap a Ponent es veu el brut cel que reflexa Ontinyent. Cap a Gregal, hi ha forta tronada i rellampega. Els pocs estels que hi són, malden per fer brillar somriures... 

Mentre desmunten, anem parlant amb uns i altres, tot és content. Tots satisfets. I encara farem broma quan Ina va contant del que ha cantat i el seu perquè. Li pregunte sincer com s'ha sentit començant amb la bressola i em respon sincera, i m'aborrona. Comentem el cas aquell de joventut, però parlem més de futurs. Tornem amb el què cantava quan menuda, i descobrim sorpresos que l'Enric ens desconeix la "Mochila Azul" del Pedrito Fernández i li l'entonem Ina i jo més que divertits... Ai mare, Enric... Això no pot ser, no... 

Han de tornar cap a Sueca. Em preocupa la tronada que s'escampa sobre la Ribera vista amb llamps ferals des de vora la serra d'Agullent estant... Espere que tinguen un molt bon estiu... Hem de quedar algun dia, i seria bo que passàrem a xarrar amb Paco... Jo encara tinc institut, però en ser de veritat vacances... Quan tornaré a escoltar-los? Serà al setembre, cert. I serà cosa gran...

No trobe enlloc Fraskito per felicitar-lo, que ha pegat a córrer cap el sud del sud... Llàstima, m'ha agradat el seu jugar...

I res, em pregunta Ina si, a meitat concert, estava jo escrivint... i clar que sí, que m'ha vingut una necessitat freqüent quan l'emotiu em guanya...

Com no? Si m'ha dedicat en veu alta unes paraules en mig del concert quan ha entonat el meu poema que Enric convertí en el "Voldré ser mar" tan lluït que fan. I eixes paraules tan recontraboniques m'han traspassat el cor, és a dir, m'han acorat del tot... Mil gràcies, mil, de veritat, per tanta estima...