A Dénia, que homenatja Maria Ibars...

 Dénia, a diumenge onze de maig de 2025. Dia dels Espies i la Mahoma de Biar...

I jo, cama a la capital de la meua taifa, a l'ombra amable del Montgó, per tal d'assistir al darrer dels homenatges que se li han fet a aquella noble vila que batega mar a la seua escriptora Maria Ibars. 

Va ser dir-m'ho fa un temps Enric Murillo, que Ina Martí hi cantaria i jo, que tant m'admire aquella escriptora com aquests músics que tinc com a meus..., i no vaig dubtar-ho, farem camí, segur, malgrat tot...

 Això que necessitava urgentment la meua dosi de la seua música i la seua presència... Arribar i ser abraçat tant per un com l'altre, i rebre també l'alegria de César Murillo i saludar Fraskito en aquell lloc màgic on mai no m'havia endinsat... La Dénia de Paco Muñoz. Ara ja sé quin és l'esclat de llum de la Glorieta i en veure'm al davant el túnel verd del carrer Campos i al fons la mar..., 

no sé d'on li ve la força a Ina de no neguitejar la seua veu, cada vegada més ferma davant el món, en trobar-se aquell doll de bellesa urbana...

Res, que han inaugurat un bust de l'escriptora de Penyamar i han hagut discursos i, és clar, els cants que jo volia escoltar. Com m'omple de vida aquest sonar de paraules belles resonant amb músiques tan dolçament trenades. Si la meua admiració per la senyora Ibars és gran, ja per l'Enric Murillo que fa que aquell ritme tinga una nova cadència a cada nova musicació... Quin noble art el de reimaginar per als altres sentits allò que mètrica i ritme lletrístic invoca.

I que se m'ha passat el temps allà al resol d'un maig mig nuvolós, vinga a fer fotografies a l'assaig ja que tan prop com a peu de carrer és l'escena del joc, vinga a gaudir de l'amunt i avall traient imatges amb què poder jugar després. Escoltant atentament allò dit per polítics diversos i un net de la poeta... I després feliç de veure com roda la roda. Com Vicent continua sabent-se totes les cançons de Paco i ara d'Ina també, i les canta, feliç... Com és de bonic el món quan tot va avant en un diumenge de matí allà a una Dénia més poètica encara...

Em quede, però, amb els abraços...

Per cert, com és de bonic i lograt el bust de la gran dama poetessa... Quin goig que encara hi haja qui pense en els qui juguen amb la música de les idees fetes paraules.

I quina fam de més art murillià...