Telletes de coloraines - Costumari Desacostumat

Telletes de coloraines - Costumari Desacostumat

I de la Nit benèfica i malèfica de Sant Joan del vint-i-cinc?

 



Santrafel, a dissabte vint-i-huit de juny. Vespra de sant Pere.


I com que ara mateix saltaríem per darrere les fogueres de Sant Pere (si en tinguérem), recordarem abans de que la cendra siga tota fum de passats com saltàrem les de Sant Joan i per davant... El que passa és que poc foc podia jo fer enguany, no, que era un any un poc més d'aigua...

Així que anote apressadament en aquest dietari dels meus convenciments i diableses allò que vaig anar generar per demà en la Santjoanada d'enguany... Apretadeta del tot per la celebració del Corpus, que en caure enmig, m'ha fet separar Solstici de Sant Joan, ja veus...

Primer la portadeta, heus-la ací...

Després la portadeta secundària al blog; aquesta:


Ei, treta d'una de les alimares o fogueretes que s'encengueren a Cocentaina en la vespra del Corpus d'ara fa un any...

I dues de les meues "Telletes de coloraines", del Costumari Desacostumat que duc... Un sobre ordalies que podies fer-te a casa durant la nit... L'altra, per a la matinada, per si t'abellia fer vi de nous...




No vaig nomenar que l'Esperit de vi és, en realitat, alcohol etílic comestible. Això, com els qui vos animeu a fer coses d'aquestes ja ho sabeu...

I dos refranys més, trets meus, com s'acostuma quan hi ha el meu logo entre els altres ítems que avisen de quin tipus de dita tracte... L'un per la Vespra, l'altre per la Festa... Perquè fou festa, no retribuïble o descomptable o com es diga... Direcció de l'institut va avisar justet acabat el cap de setmana corpussià i a mi que va pillar-me en calçotets el tot plegat. Redell...!






Ei, i un poema dedicat a posta a la Nit, com cada any, com cada any, com...



Però enguany hi ha novetat... Perquè hi ha uns quants poemes més encara... Dihuit!

Que, parlant d'ordalies. Ací que et conte, al meu blog també, quina vaig fer, que va ser d'aquelles sonades... Tan sonades que demà mateix publicaré el poemari que em va eixir de tant de beure entre fonts ontinyentines, dotze més una... Ací un tastet, la portada...








Comentaris