Una més de l'Excel·lentíssim Postureig (i procrastinador) d'Ontinyent...

 

Santrafel, a onze de setembre de 2026.

Què passa quan qui ha de mantenir no manté? Qui ha de netejar no neteja? Vaja, qui ha de fer no fa?

Doncs la cosa està clara, que allò no mantés i no net, allò que no s'ha fet, arriba el moment que clama al cel i, si és en eixe moment que et poses a fer... 

Si fas bé, invertiràs temps i diners. Els resultats s'hi voran. Es valorarà l'esforç per part dels veïns per més que alguns marmolem sempre. Que mai no estem contents... 

Si ho fas amb presses i corregudes, resultarà només un pegat, simple maquillatge. Així és com s'hi notarà ben a les clares la teua nul·la capacitat de gestió per molt que vulgues treure mèrit als mitjans de comunicació que pots confondre del tot amb un butlletí d'informació municipal... I pitjor encara si els mitjans ho trauen, perquè tothom veurà que qui no val, per a polític municipal, seguint el fil de la dita clàssica... 

Però encara hi ha altres possibilitats... Si, a més de fer-ho mal, t'esperes a l'últim moment per fer... Si ho procrastines tot.... Aleshores, només pots que fer riure. Però no riurem, no; perquè els afectats, als quals infantilitzeu i denigreu tractant-nos de ciutadans de quarta, només podem que plorar. I, per suposat, respondre amb ràbia continguda. Estem capats socialment? Per suposat. Mireu sinó qui ens representeu!!!!

I no ens equivoquem, aquesta darrera és l'opció que, a les mostres ens remetem, ha triat l'actual Ajuntament.

És cert que la fotografia que encapçala aquest escrit ja no es pot fer... La vaig treure dilluns passat. Vaig ficar la meua càmera dins, al fons, d'un dels reguerons que l'aigua ha deixat pels mesos i mesos en l'aparcament de davant de ma casa. Així es veia la superfície. Ara ja no. L'han tapat. Aquest i els altres fondos talls que hi havia al "Camí segur". Just el dia abans i el mateix matí que l'alumnat del CEIP Bonavista i els de l'IES Pou Clar tornava a classe... Però només eixos. La foto puc seguir fent-la des del forat del costat, o des de l'altre, o des del de més enllà...

I encara, la poca pluja que ha caigut ha tornat a empastrar-ho... 

A més, les brosses no han estat retirades. 

Els escocells que no hi ha dels arbres, ara suporten a les seues soques els pals arrencats que impedien l'avenç dels cotxes. 

Ens han posat peces de formigó, ja veus. Gràcies. Però eixe no era el problema....

Què és realment el que caldria, doncs? Caldria que l'Ajuntament excel·lentíssim es prenguera seriosament el problema, per suposat. Però, ho creieu possible? Jo, i tenim tanta mostra de deixadesa i d'indiferència seua que espanta, estic segur que no! I ja des d'ara et dic, i a les clares, que espere de cor que el govern actual perda el poder absolut que ostenta i que el mostra com absolutament inoperatiu. Què no veuen el problema? D'òptiques, prou que en tenen disponibles a la seua banda del riu... Li hem aguantat prou i massa. Seran, però, els propers en ocupar els escons municipals millors gestors? Ei, els de l'oposició tan variada, tampoc no és que vos estigueu mostrant com a una possible alternativa, no?

I el problema hi és. I és seriós. Cal que prenguen interés en un aparcament "dissuasori" que, ben cacarejat, segueix tenint unes entrades i eixides horribles, incomprensibles: gens senyalitzades, absurdament generades, possibilitadores d'accidents, insegures pels uns i pels altres... Un gran aparcament que es mostra com a generador de molèsties més que no de comoditats quan, efectivament, disposar d'aparcament tal i com vivim l'ara mateix, hauria de ser tot un luxe... I si el conductor s'hi troba sovint dificultats, quan es converteix en vianant segueix tenint un accés difícil als vehicles per les brosses que es deixen créixer, pel fang que s'hi acumula, per les rases de l'aigua... Heu vist els pilots de plàstic destrossats i els pals de fusta tombats? I la bona cosa de clots que et deia de la superfície aparcamental, d'aquells que et deixen bonica la suspensió del cotxe... En no estar marcat l'aparcament de cap manera, a la banda de l'Institut resulta molt curiós quan et trobes tres fileres juntes de vehicles i et preguntes com eixiran els del mig... Bé que ho sap la policia. Bé que ho sabem a l'institut quan es demana que algú retire el cotxe perquè... Si és que, sent com som, si damunt se'ns insta a ser-ho...  

Caldria que el "Camí segur" deixara de ser el "Cam Insegur" que és. Caldria mantenir-lo net i sense eixos cotxes, sempre els mateixos, que taponen sovint algun dels seus acessos... Caldria cercar una manera sensata de desaiguar el bancalat aparcamental per tal que l'aigua puga fugir correctament cap a l'eixida de formigó que, en no haver claveguera, només que ploga un poc ja recorre tot el carrer d'Antoni Conca, passant per l'entrada lateral a l'aparcament tan mal senyalitzada, fins desaiguar correctament. Això no tinc ni idea de com podria fer-se. Pavimentant d'alguna manera el camí? Ni m'atreviria a dir el com!, però de tècnics hi ha a l'Oficina Tècnica per a tals menesters, no?

Caldria repensar del tot l'urbanisme d'eixe mateix carrer, el d'Antoni Conca, i, com no, i per a això no cal tecnicismes, comptar amb renovar i eixamplar la vorera. L'heu vista? Dona llàstima. Molta llàstima. Ja li falta algun rajol i tot entre els tants com ballen en no casar... 

Caldria, només, fer la faena no feta per anys. Ei, igual afegir alguna paperera també, em diria una amiga, i clavegueres...! I una veïna que ara ha deixat de ser-ho, encara diria d'afegir també més arbres que aplaquen el desert...  Estimats Reis d'Orient, sembla que...

Ei, que també seria menester que tornara el civisme al veïnat; no direm que no tenim també nosaltres els habitadors culpa, sobretot de consentiment!, perquè ausades com se'n passen alguns abocant deixalles on no toca i deixant que el gos que els passeja embrute la inseguretat dels camins escolars... Tot plegat acabarà afectant-nos la salut. Ai... Però clar, el tema del fem també entra ací, i de ple, i tot s'hi complica... 

Ufffffff... Sé que és difícil ser polític...; ofici és gens agraït i subjecte a la crítica ferotge de malparits com ara un servidor. Però ells han triat ser-ho i eixe nosaltres boirós democràtic els ha triat per ser-ho... També sé que treballar, pobres meus, sense ganes sovint (com es nota això...), sense diners en la caixa regidoral, sovint només en base a subvencions i atrapats en la necessitar de fer alguna cosa, qualsevol cosa populista perquè la premsa et puge un poc més, o et tape els greuges, per més subvencionadeta que me la tingues... Ai... Però clar, passar a l'oblidadissa història sent recordat com una mala tronada, no sé jo... Els fets, els no-fets, ja anuncien eixe futur reconeixement dels ocupants de l'aramateix del poder. El que queden són les obres i tampoc, que tot se'n va... I l'actual govern, per a molts, per a tants, queda com que ha fet bo l'anterior. I l'anterior feia feredat... 

Vostés mateixos.