L'estiu, i la berena, se'n pugen al cel...

 

Santrafel, a dimarts vint-i-dos de setembre de 2026...

Soc fill del rerestiu, i malde de valent perquè arribe la Tardor. I em deixaràs que la registre ací mateix amb la majúscula que em mereix. Serà aquesta nit mentre espere dormir, quan siguen les dos ben tocades... M'alçaré demà ja del tot tardorenc malgrat la calor que ens veiem obligats a patir diuen que pels pecats dels grans que els petits malpaguem i, a l'endemés, carregadets de culpa. Què li farem. Equinocci. El temps diürn s'iguala pel fi ja al nocturn i podem començar a descansar-nos millor. No m'agrada la tanta llum sent com soc vitalment clarorós. Em sent més de la penombra que em permet caminar mentre la terra busca el seu sojorn temporal. Ara falta la pluja que farà que els daurats siguen sempre més bells si és que cau amb trellat en terral de costum temporàlic del que mai no aprendrem...

M'enyore passejar calm i fresc. És propòsit que em faig. Aquests dies que el peu malferit torna a doldre m'envege un poc més el poder caminar. Si em permet la represa faré pel passeig agraït que tant em necessite. Hi podré, i tant, per suposat... Ara bé; em caldrà un paisatge que em moga a seguir estimant, fart com soc de l'únic que em permet el roglet on habite que resulta cert i convenient: el tan trist polígon industrial que conforma el camí més segur i tampoc... Ja vorem.

Ja no sé si és per la creu de setembre o serà en sant Miquel tan proper, que la berena se'n pujarà ja cap el cel, com marca la tradició de la minva de llum i el barat del costum. Supose que el canvi d'hora encara esquinçarà més el delme que es paga en aquestes ocasions borrascoses... No m'importa, que em plau eixe temps que ens durà a l'Advent i a l'Hivern... I això és mèrit, encar, en un món on, a l'ara mateix, ja hi ha qui enceta el mercat d'un Nadal que s'allargà pel més i es fa lleig, llefiscós.

Beneïda Tardor... Benvinguda al lloc meu.