Santrafel, a set de setembre de 2026. Vespra de les Marededeus Trobades.
Segueix sent agradosa i amable, l'Entrada de Beneixama. Entrada de festers que s'agraden i que pretenen, dins del que queda de l'obsequiositat fecunda i antiga de les beneixamudes i els beneixamuts, complaure fortament els qui aplaudeixen. I tot en una vesprada preciosa, d'aquelles que l'amenaça de pluja setembrenca és bescanviada per uns colors celestes d'esplendidesa marcada, una mena d'aurora vespertina emotiva al ritme marcat de les marxes que van succeint-se sense aturador.
En plena època de sequera morocristiana personal, aquesta serà la primera Entrada de l'any que veuré sencers, i la darrera també del meu cicle... La de Bocairent no la vaig poder acabar per les raons tècniques d'acudir a un acte i contemplar el troleig a un indesitjable; la de l'Olleria, em vaig perdre la part mora perquè em va tocar narrar per la tele la capitania i encara tinc les conseqüències en el peu, tractat amb antibiòtic. No, no ha estat un curs fester ni mínimament decent... Així que el fet de rescabalar-me a la sempre voluntariosa i efectista Beneixama és tot un plaer. I a més, els dos darrers anys, tampoc no és que la pogués gaudir ni amb convenciment ni al complet... Ditxosa sort malastruga...
Però res, ací que estem disposat a aplaudir de valent, més a través del somriure i la càmera, a la tanta gent que ací desfila i fa de públic també i que m'estime. Em fa gràcia quan un cert exalumne fester em ve i em pregunta si me'n recorde d'ell... Xe!, si m'enrecorde de tots i cadascun de vosaltres, fins i tot dels qui em giren el cap quan em veuen arribar!, notes i tot, i un molt d'anecdotari sucós... Què van ser? Cinc anys provant d'explicar llengua a l'institut de Biar a la gent d'aquells quatre pobles que continue veient com a miraculosos dins d'un món que es perverteix a marxes forçades. Quina bona gent, de veritat. I això es reflecteix, justament, en els somriures. Fins i tot hi ha qui seu al meu costat i em comenta com li va la vida i com lluita en ella i per ella... Jo, cansat com vaig del món, no sé si l'anime a seguir, però des de la meua experiència, tinc claríssim que ha d'aprendre a guardar la roba abans de tirar-se de cap i tirar a nadar amb totes les seues forces per la idea... Alguna cosa semblant, però en llatí, va dir-me un professor a mi en edat semblant: "primum vivere et deinde philosophare...!". No li vaig fer cas. Així em veig...
Un altre dia tocarà parlar de pàtries. Ara, voldria parlar de festa, però m'és difícil. En condicions normals açò hauria de ser una crònica de belleses. Li dic al meu nebot Pablo, que s'asseu vorameu durant bona estona cristiana, que de vegades m'agradaria ser nou en tot açò... Un "guiri" vertader que s'apropa per primera vegada a aquesta joia majúscula que és l'explosió festiva morocristiana, i més a Beneixama... Després em dirà més d'un forani que li sorprén la riquesa de la festa "per a un poble tan xicotet"... Com si els pobles grans sapigueren fer-la rica quan només la fan que pressumptuosa i fada i buida i banal i...
Ací, l'únic que em pot cansar és el pas interminable d'Estudiants i no és així, i menys enguany que les músiques han estat més variades de l'habitual i de qualitats molt diferents, cosa que permet la comparança, la conversa, la... Això que et deia, un "guiri" total. Flipar amb cadascun dels moltíssims aspectes que la magnificència exibicionista produeix en un voayeur novell... Jo, nosaltres, ja estem curats a l'aire de les anyades festives, i no només no ens sorprén el que oïm, veiem, sentim... L'esforç que es fa, enorme, ni el banalitzem; el pensem, fins i tot, com una obligació... Ei, una festa absolutament privada que es regala al públic, no ho oblidem, comporta una càrrega organitzativa bestial! Però no la veiem posats a criticar aspectes que igual no són ni mínimament importants... La qualitat de tal banda o altra, les marxes que s'interpreten, on has vist ja eixe vestit...
També és just i necessari perquè és el nostre deure quan et cobren sis euros per cadira i el dret a aguantar les impertinències d'algun veí que no paga... I més si coneixem el moll de l'os festiu i insistim en trobar de les meravelles de l'abans en un món morocristià que, i ho dic per mi i per a mi, ha perdut del tot els valors que me'l feien essencial. A Beneixama, espere trobar-los i, en certa manera, els trobe... Ja m'agradaria recuperar un poc del sentiment vell de soldadesca, ja... El trobe, però, i tant, en la desfilada dels més joves així fent les seues variacions i movent el braç d'aquella manera, en les cantineres, i, sobretot, al pas de l'estimada Mahoma que, ves per on, encara m'emociona. Si no fos així, no tornaria més. Cal emoció, em cal emoció més enllà del luxe sibarita que se'ns ofereix. I com dic sempre i em repetisc, en això i en tantes coses, Beneixama compleix.
I res, no et distrec més i me'n vaig a fer via, que hui ja es treballa de valent... Només uns apunts. Van complaure'm molt algunes esquadres sí. Moltes d'elles les trobràs en les fotografies que des d'ara t'aboque... Les capitanies formals van semblar-me molt dignes, i tant! La resta, és com un "com sempre" que pots trobar en els textos que any rere any he dedicat a aquesta bella Entrada. El millor, ho tinc molt clar, la gent...
Per cert, que sembla que m'estic congraciant poc a poc amb el tema de la música morocristiana... Normal si en l'Entrada sonen peces que em són bàsiques i molt ben sonades "Éxodo", "Tino Herrera", "Apòstol Poeta Rafael Duyos", la "Marxa del Centenari", sóc un clàssic quan els clàssics encisen... I clar, l'extrany, les novetats... No m'agrada gens la música festera actual? Efectivament, ho he arribat a dir en veu alta... Però després d'alguna sorpresa recent i inesperada a la Cocentaina concertual, ací m'han despertat curiositat algunes peces o recents o estrenes encara... M'anote ací mateix en aquesta vora que he d'escoltar-me bé "Sagitta" de Ferran Campos i "Festinamus" d'Àngel Lluís Ferrando.
Au, i per començar per un principi aquest final, ho farem amb la Mahoma...
Au, a l'any que ve, espere que més. Millor, ja sabeu que és difícil i tal...
Arribada dels capitans dels Moros al davant del Castell de Festes.
Comentaris