Poetes de la terra... Ina, Aitana, Enric i els vents d'una encisada nit d'estiu...

Benifairó de les Valls, a divendres tres de juliol de 2026.

M'atrevisc a pillar el cotxe i tirar avant des de la meua Mariola al Camp de Morvedre. Ja ni m'importen els mareigs ni res quan cal, és precís, apretar bé les clavilles de la vida per poder oferir un so propi. I això, des de fa molt de temps, ho faig amb la bellesa que ofereixen els amics. Quina sort el doll d'això mateix, bellesa pura, fresca i revitalitzadora que els amics dollen a mena de font que nodreix i nodreix la gana de seguir creixent en escoltar-los. En fer propis els preceptes de tot allò poètic que una nit d'estiu inesperadament càlida pot oferir d'aprenentatge pel viatger que no sap assadollar-se si no és amb una bona cançó, un intens poema... 

I ací que em tens, a Benifairó de les Valls on feia tant, si no vaig errat des del segle passat, que no m'hi passejava... Aparque a Faura i, en un passeig, mentre fotografie rajolets devocionals i noms de carrer i tants detalls interessants com van apareixent-me, que m'escolte la veu d'Ina, xarrant amb Aitana, que van venint, un bon succés...

Les acompanye, van a preparar-se per a l'actuació. Ja m'ho van dir l'altre dia Enric i Ina, vine-te'n que t'agradarà. Encara que ja conegues tots els girs de totes les cançons que poemes musiquen, les oiràs com no les has escoltades mai... I jo confie, per suposat, en la paraula de l'autor del tuacte! A més, convençut que n'eixiré sorprés. No broda mestre Murillo sense saber cap on irà l'agulla a cada puntada i sense carregar la troca de bon fil. Si no vaig errat, mai, no mai, li he vist un espectacle idèntic a l'anterior. Perquè no sap estar-se'n d'alenar vida a cadascun dels seu gestos escènics. Per això les seues propostes són sempre noves malgrat recolzar-se en tants anys d'experiència i bon producte, fresc com sembla sempre, acabat de vendre en llotja de poble mariner... 

I quina és la novetat més notòria? Doncs una veritable troballa, i de resultat encisador... No actuaran Aitana, Ina i Enric en format compacte i socorregut, no... Se'ls incorpora un quartet de metalls. Una secció de vents, Enric? Però... I sí, el dubte m'és gran; no sé com pot empastar tot plegat. Enric somriu. Jo confie; si ell dona el vist-i-plau i, a més, organitza, això serà mel!

I no hi ha cap equívoc, no. Com llueix cada peça amb aquesta formació que de cor aplaudisc... Es tracta del quartet "Magenti-Murillo Brass"... A vore com ho explique, perquè jo mateix... Millor no, primer escolta'ls interpretar una peça escrita pel mateix Enric. "Adagi d'hivern".

Que què? Cosa bona, eh... Doncs ja escoltaràs com realcen les peces clàssiques d'Enric... Són el senyor Ricerdo Molins, d'Albuixec; Diego Sanz, que juga a casa perquè és del mateix Benifairó, com bé es notarà a la fi del concert amb tanta felicitació veïnal i familiar rebrà...; Carlos Garzón, de Xelva, i Àngel Santa Eulàlia, de la veïníssima Faura. Encantat, de bon debò, de fer la seua coneixença. Veus quina gràcia? Més meravelles a resseguir i dels qui prendre bellesa en creixences... 

I què et diré? Que passa el temps i Aitana segueix tan bella per on la mires. Potser el seu esperit s'engrandeix, als meus ulls, per tanta activitat interessant com va fent des del seu treball constant per l'escola, en les reivindicacions, per la bondat que ofereix... Podria res jo dir que li volgués eclipsar tanta llum? Ni pensar-ho...! Ella és, justament la mateixa definició bella de la llum...

I el joc que es porten Ina i Aitana, segueix meravellant-me... 

Quina nit d'excés càlid... Públic i cantants protegits de molt bona manera contra les inclemències dels insectes estivals. L'odor de llima profilàctica amera tots els indrets, que fins i tot trobe que han instal·lat en llocs extratègics espirals d'aquelles que els fan fugir... Quin és el resultat? Plàcid pel que fa a eixe aspecte, per sort dels intèrprets i nostra... I una aroma suau i constant que s'instal·la, dolça del tot, a mena d'anticicló de bondat a sobre aquest pati ple fins a no poder més. És bella aquesta casa on nasqué el pintor Sánchez Coello, sí, i ben aprofitada per aquesta nit calitjosa... El conjunt de tot plegat és immens en detalls... Em perd sovint en les lluminàries menudes que apareixen vora cossiols plens de vida verda i pedrals remarcats per les petites esteles que semblen reflectir la nit als nostres murs. Això i els versos ens enriqueixen del tot. No pots saber eixa sort ni com és d'haver passat una tal nit d'alegrances... 

Ina és feliç, molt feliç, quan s'hi troba a sobre l'escenari. I eixa felicitat es contagia només veure-la somriure. Va tranquil·la, solemnial en ocasions, però sempre, sempre, amb la tendresa del gest per davant. Sent, i de manera fonda, el que fa i el que diu, i t'atrapa a l'instant dins el seu joc de foll follet estival... M'agrada molt escoltar-la. És que, simplement, em fa feliç... 

Sovint, quan vaig a un concert, isc tocat pel capteniment del públic... En una societat del jo mateix satisfet immediat, molt sovint hem perdut tant les formes... Ací m'he trobat una nova sorpresa, hauria acabat jo mateix aplaudint el públic i tot! A banda de ser nombrós, ha volgut seguir el joc des del respecte i l'aplaudiment sincer, sovint emotiu... I m'ha agradat trobar-me els amics Rodri i Conxa, clar... I fer allò que tant m'agrada quan acaba una cita d'aquestes i no em coneix ningú. Seure distretament i escoltar... Que m'arribe la veritat del batec de les converses... I tant! 

Tot el que escolte és meravellós... I s'adiu perfectament a la meua idea després d'aquesta novella experiència que m'aviva... 

Revifat, i com que la metgessa m'ha prohibit aplaudir, i no és cap broma... Doncs això, que prove d'aplaudir-los i de cor amb les meues paraules i les imatges... Després d'un inesperat regal, que Enric no és massa d'estirar més el fil quan una actuació arriba a la fi, m'alce a agrair tant d'esforç... 

En aquest món nostre, ben difícil i treballós és el provar de mantenir aquest tipus de cultura poètica i musical. Ells ho aconsegueixen de manera sobrada a cada llumí d'actuació que fan. Una lluminària que, entre tanta foscor, podria esglaiar. Però per a mi és esperança.

Mil felicitats. Encantadíssim amb el tracte i les noves coneixences i a seguir... Que tot ha de rodar i rodar i fer-se poesia...