No, ací no tenim Herba de Sant Joan, ves i arranca-la d'un marge...

 

Santrafel, a Primer de juliol de 2026.

Fa unes setmanes, vaig anar al meu viver de confiança, l'únic que coneixia, també ho he de dir, al meu poble. Després de buscar i buscar, vaig preguntar-li a un dels treballadors d'allí si tenien Hipèric, Herba de Sant Joan...

La resposta va deixar-me gelat del tot... Supose que vaig interrompre-li una gran venda a una senyora que amb ell s'hi estava, i que davant el pobret que jo li demanava... No sé, no ho entenc..., què vols que et diga si no m'havia passat mai? Que comença a dir-me que no, que no en tenen..., per més que alguna vegada n'han tingut. Que anara a la vora d'un marge i n'arrancara alguna, que ells no tenien...!!!! Vaig girar els ulls i vaig mirar-me les tantíssimes plantes de romaní, timó, ruda, espígol dentat, espígol ver, camomil·la, sajolida, poliols mil... Totes elles em miraven tristíssimes... A elles, tampoc els va sentar bé això de l'arrancar de la vora del camí una o dues de les seues. Si tots férem així, què seria d'elles? De les pobres flors de marge i, per suposat, d'elles mateixes. La seua pròpia existència quedava en dubte... Per a què criar-ne i vendre'n si a la voreta del marge..

Vaig girar-me i me'n vaig anar amb les mans buides i eixa tristor comprimida de les tantes plantetes aromàtiques que m'havien mirat i acorat. En arribar a casa, vaig preguntar. Sí, hi havia un altre viver... Vaig acudir-hi la vesprada següent. Que quantes en volia? Perquè clar, hi ha gent que la demana per a fer el famós oli de Pericó que tot ho cura i tal i pasqual... Em van tractar molt bé i atendre millor. Així que res, vaig pillar-ne unes quantes que, just aquests dies d'ara, passat Sant Joan, m'estan florint ja..., amb la calitja.

He tornat al viver de sempre, faltaria més. De manies d'eixes, jo no en tinc massa. Això sí, massa memòria tinc encara, sí... I com que el sol ix per a tots, he ampliat les possibilitats de mercar... 

Quan he passat pel costat de les plantetes que tantes germanes tenen a la vora dels camins, els he fet un somriure cómplice. En evitar que m'atenga el senyor aquell, sobra...