En la inauguració de l'Agència de Lectura de Real, amb l'homenatge a Paco Muñoz...

 

Santrafel, a divendres deu de juliol de 2026. Sant Cristòfol.

Ahir per la vesprada, la reina de festes de Real va tallar la cinta que havien instal·lat davant la porta de la flamant Agència de Lectura. Quedava inaugurada. 

Quin casalici aquest... Després de tants mesos de reforma, ja és una realitat i ausades que ha quedat interessant... M'ho deia l'amic Ropa i jo hi assentia, que en els temps que corren un ajuntament haja fet un esforç tan regran pel bé de la cultura, és un cas com un cabàs! I jo insistia en la idea... Quina reforma més ben acabada i quin encís de lloc! I no em treies d'allí... Ja m'imaginava en aquell pati on es feien els parlaments i on tantíssima gent va rebre cabuda en mig de la calda tan forta, la d'històries boniques que podran acollir aquelles estances ara amb tanta olor a nou espectant... 

Només entrar, a la dreta, hi ha una cambreta que, des d'ara, acull una mostra dedicada al tio Paco Muñoz, veí de Real i Fill Adoptiu del poble... Fa molt de temps que Paco, il·lusionat com un veritable xiquet, em contava la idea que l'alcalde havia tingut, i des de llavors, ha anat informant-me fil per randa d'allò que aquell espai contindria... Fins i tot, d'amagatotis, Pepa m'havia ensenyat alguna foto així de rampaina... Però clar, trobar-t'ho tot muntat, i amb el Paco tan emocionat, no té preu...

L'acte fou molt senzill, i plaent també malgrat la calitja vespertina... Allò ple, els discursos breus i positivíssims... Em va complaure especialment el de Paco per unes poques raons... Fou breu, directíssim, molt agraït, molt... I va fer un homenatge sincer del tot i ben cordial a un homenot que des del principi dels temps ho ha estat tot per a la seua carrera i mai no rebrà prou reconeixement, l'amic Enric Murillo. 

Trobar-te a Enric tan emocionat, tampoc no té preu... I tota l'estima que veies que anava rebent Paco dels uns i dels altres, uf...

Jo vaig alegrar-me molt de saludar la benvolguda Josepa Blasco, Filla Predilecta de Real, i la tanta gent que allí m'aprecie de valent... I clar, vaig aprofitar-me'n de la presència de Juanjo Alcaide que no va deixar ni un moment de fer fotos i fotos per no fer-ne jo tantes i gaudir del moment... Així i tot, alguna que altra vaig fer-ne i ací te les passe perquè les tingues... 

Mireia volia que li fes una foto besant a son pare, com si això fos un esforç i no un plaer... 

 

I au, anem fent... 

Entre unes coses i altres, no puc acabar de veure com ha quedat tot l'edifici, així que res, ja tinc excusa per un retorn immediat... He, he, he... Per allò que he pogut copsar, la cosa promet... Au, seguim amb la seguida...

I per més fotos que em feren, jo volia un dels meus "selfies"...

Va fer-me molta gràcia com estava de contenta Dana amb l'auelo... Conscient com és de com se l'estima la gent.

I per cert, què trobaràs en la sala aquella quan vages a visitar-la? Doncs un fum de cosetes de la vida de Paco, i no em referisc a premis ni records d'aquells d'homenatges i tal, no... D'això hi ha, i tant (el quadre que li vam regalar Juanjo, Carmen Doménech i jo mateix a Bocairent estant hi és, per cert...), però allí hi ha un exemplar de cada obra, dels cd, dels cassets, dels discos, dels llibres (que Paco n'ha editat uns quants d'infantils). I també hi ha fotografies... Està la que els vaig fer a ell i a Pepa a la Font de Mariola, algunes de Juanjo mateix, i alguns records impagables... A mi, la que més gràcia em va fer fou la que estan Estellés, Paco i Joan Monleon perquè, de veritat, quin mèrit... Però hi ha també amb Serrat, amb Llach, amb tantes i tants... 

I hi ha també un pantallot interactiu on s'informa de tot allò que hi ha el Paco i que espere que puga ser arreglat perquè, qui vulga, puga escoltar-ne l'obra, que ja saps com és d'immensa...

Un nou homenatge del seu poble d'acollida que, com Paco va dir molt bé, l'ha fet feliç perquè ara el recordarà pel temps a través del treball fet... I que resulta, clar ho tinc, una mostra d'estima única i evident per la trajectòria de creació musical i literària que ha resultat des d'aquestes alçades un bé comú cultural, lingüístic i emotiu que ara es troba ben a recer i a l'abast d'un tothom molt més ample que no pensem... 

Tornem cap a sa casa. Ha minvat la calorada però l'emotivitat no gens... Quan passem pel cantó entre la plaça i el carrer Major, repetisisc, com faig sempre que, allí, algun dia, sé que hi haurà uns rajolets amb la lletra de la cançó que Paco va dedicar-li... "Quan el Magre arriba a Real, al poble del tio Varela...". Com m'agrada aquest carrer..., i el poble, ja bé ho saps... Anem depresseta que convé descansar. En arribar-hi, Paco seu al seu silló mentre jo torne a cantar-li, com sempre, aquell himne que tanta gràcia li fa i comencem a xarrar mentre passa el temps... Fan futbol, el França-Marroc del Mundial, i Paco no se'l pot perdre, i nosaltres tampoc... Enric ha marxat i prompte s'unirà amb Ina, que està al seu Villar del Humo. Dana no té aturador i puja i baixa i conta i fa... Pepa està satisfeta, i molt contenta amb la gent del seu poble... Quina setmaneta, amb el seu huitanté aniversari i tota la tabola que han dut aquests dies complexos... Paco descansa mentre Mireia em conta els propers plans... Un dia feliç de veritat. Un estiu preciós que només comença... Espere llegir-lo àvidament.

Sé que tornarem prompte a aquest lloc que serà de llibres i músiques i xarrades i..., a peu pla i amb tanta comoditat... I Paco, cada vegada que passe davant d'ell per anar al Palermo, el seu bar preferit, sabrà que el seu batec és allí per l'endemà.