Santrafel, a dèneu de juny de 2026.
Hui he tornat a passar, en el meu passeig més que matinal, per la plaça de la Concepció d'Ontinyent. Sembla que ja l'acaben. Al·leluiagloriadiós! Des que no passava, han plantat ja peces arbòries que seran de port, crec... Enmig d'una plaça dura, duríssima, com l'han deixada, s'agraeix que hagen seguit posant arbres dels que encara quedaven a la part de la Paduana. Han afegit en els pocs escocells que han deixat al mig de l'explanada algunes altres espècies, plàtans i tot, i una carrasca, cosa que agraïsc per la part que em toca... Espere es faça ben grossa i que tots els arbres facen prompte bona cosa d'ombra. Bé que ho remerciaran els passejants i, sobre tot, el veïnat. Perquè si no, quina calorassa entrarà a casa! Bé que ho sé jo que tinc un aparcament blanquíssim a sota i això que m'entra aire, mesclat amb tanta pols que se'm fa insuportable. Els pobres lledoners que ens han ficat entre el monstre i nosaltres, poc poden fer, animalets...
No cal que em repetisca, que ja ho he apuntat altres vegades. No m'agrada gens que siga tot tan cantellut, obtús i quadriculat. M'he atrevit a justificar-ho tot connectant-ho amb les característiques de les ments que han pensat tal planificació tot i comptant amb tantes altres com han perpetrat i no està bé, per la qual cosa demane disculpes. La culpa serà sempre dels qui els han votat tals cervellets...
I no és cap sorpresa la nova fauna importada, al·lòctona del tot, i també invasiva que han portat. Sol donar-se en aquest tipus de terreny duríssim i ample i pla. Tu plantes un rodal i s'escampa que no veges. Creix que és cosa que ja no es pot aturar i arriba a semblar que el bancal s'ha llaurat de tal manera just perquè s'hi facen grans i prosperen.
Es tracta d'unes plantes verticals que, quan fa bon sol, s'obren en campanes gairebé planes. Aqueixes plantes conformen una sola flor arrodonida, de color blanc majoritàriament i, en ocasions, duen marques publicitàries impreses a sobre els pètals units. Els seus fruits són ben curiosos perquè hi creixen per sota de l'ombra que provoquen i són també plàstics, solen dintre quatre potes i uns de més menuts, amb braços i respatllers, solen agrupar-se en ramells de tres o quatre vora d'altres de més altes amb superfície quadrada plana.
Es tracta d'un ecosistema expansiu ben interessant que sol oferir bons beneficis als qui recullen del producte. Espere que, almenys, els propietaris cuiden bé dels parcers que pateixen les solanades i que no obliden, tots plegats, a banda que cal respectar els assegadors i els altres camins de pas del ramat que per allí pul·lulem, que el terreny no és seu... Que és llogat ves a saber a traves de quin procés enfitèutic i que l'amo de veritat, que ara ha acabat les parcel·lacions i promte conclourà les sèquies, diu que som tots...
Comentaris