Al Corpus morellà...
Santrafel, a deu de juny de 2026.
Què et diré d'aquesta custòdia de tradicions tan diverses que és Morella? No puc ser-ne, a més, gens equànime, en absolut, que ja sabeu la passió que professe per la Noble, Forta i Prudent vila... Un servidor, de no ser mariolenc convençut, es deixaria adoptar... I en poder, allí que em plante! Però alto!, pots creure't que no havia vist mai el Corpus de Morella encara?
Ai..., i ausades que té tradició, que el celebren des de dos o tres anys després que ho fes la València mare de tot allò copiable per les viles del Regne vell que aspiraven a ser alguna cosa...
Però entre unes coses i altres... Ara que enguany l'han avançat un dia per tal de facilitar la participació en dissabte dels tants de morellans absents que diumenge s'ho veien i desitjaven...
Doncs això, que a mi també m'ha vingut de perles. Tres Corpus viuré enguany, i a quin més tradicional... Per més que això de la "tradició" ja saps que cadascú l'entén a la seua manera. Un servidor ho té clar. Com que me la conec a fons, sobretot per tot el que m'he treballat pels anys el Sexenni, la de feina que tinc avançada...
Així que res, aquest Corpus m'aprofitarà, primer de tot, per recuperar-me del nacionalcatolicisme d'espant que he viscut al de Toledo, i per passejar amb molta tranquil·litat una Morella que, ves per on, està irreconeixible sense la massa turística que sovint me la rebenta...
I sí, això de poder fotografiar i enregistrar imatges sense massa públic, no té preu; no està prou pagat per part meua... Així que res. Que com t'he explicat en aquesta altra entrada que li he dedicat a banda, he pogut per fi conéixer la Degollà... Però després he pogut aplaudir els Cabuts i els Gegants, el ball dels quals a base de Traspasset i Fandango encara no coneixia, com també he pogut aplaudir el pas del Gegantó... I m'ha donat molt de temps per escriure poesia. Què vols que li faça?
Morella fa que jo mateix no tinga aturador ni continent...
He visitat de nou espais que m'estime pregonament i he carregat amb una bona cabassada de noves fotografies que amplien i actualitzen les tantes que ja tinc... Què no buscaré una casupa per, en jubilar-me, vindre-me'n a viure per ací? No ho descarte, no... Em trobaria en el meu cel...
En el programa s'inclou un concert de primavera de la banda Mestre Candel... Acudisc a vore'l, que ja saps que la música em perd. I després del desastre musical toledà... Xica, quina gràcia de concert el morellà si no fos que em toquen uns veïns de Conca que no saben què és el respecte degut als músics, no... I si t'encantes encara canten plantats i amb misteres enceses a les mans l'"Eloise" de Tino Casal... A mi va fer-me molta gràcia trobar-me, com despús-ahir davant la Catedral Primada, que rodes per on rodes, a parar a la Mariola, xe! Dona, el "Musical Apolo" del mestre Blanques, la "Malaguenya de Barxeta", la marxa mora "Al Mithal" de l'amic Sempere Bomboí que arribe a trobar molt encertada, a més de bella... Xe... Per cert, que em va agradar moltíssim la interpretació de "Filarmonía" d'Alfonso Alves i, com no, la "First suite in eb for military band" de Gustav Holst; quasi res...
I després d'un bon concert que et reconcilia inevitable amb aquest món tan extrany corpussià, ves a passejar per una Morella sola, quieta, adormida entre foscors i les boires d'un dia fresc com no t'esperaves... M'encanta seure, llavors, davant la Basílica i començar a escriure tot allò que aquell bé de Déu em du al cor i m'arriba a la mà escriptora... I de sobte, m'apareixen els gaiters i els tabalers... Vaja, que és hora de la Retreta... Ai mare, tal i com m'agrada a mi... La festa per la festa i sense carallades ni, no li cal, públic. Perquè cal fer-la. Perquè s'ha de fer i es fa...
I aquells que comencen a fer ús del seu art, novament. Com si no estigueren cansats de tantes passades i pujades i tornades... I com si demà no hi hagués un tot que cobrir...
Ells avant, enèrgics entre aqueixes foscors que et deia. Heroics... I jo que pegue al darrere...
A l'endemà no matine, i en pujar la Costa de sant Joan, el primer que em trobaré serà, justament, els gaiters i els tabaleters, quina gràcia. Fan diana, matinades... Xe, com si hagueren passat tota la nit rodant poble vinga a sonar, que just me'ls trobe on vaig deixar-me'ls... Una meravella...
Visite la Basílica simplement pel plaer que suposa visitar-la. M'agrada tan encantar-me en cada element... Busque inutilment un capitell que, ai, no trobaré... I res, que em torne a encantar amb l'escala...
I au, a esperar que acabe la missa tot escoltant, des de fora, els pinyols del cantant que l'adorna... Ja l'he vist entonar a l'assaig, junt al gran orgue de Turull. I m'ha deixat impressionat...
Passe el temps escrivint. Escoltant la gent que passa.... Suportant l'autèntica estupidesa d'un equip de certa televisió que pagueu entre tots i jo ni sintonitzada tinc. Balostiades, que dirien a Albaida... Que el senyor, en la seua infinita misericòrdia, els puga perdonar tant postureig...
I quan t'encantes, ja tens allí a la plèiade de músics que començarà el Retaule del Corpus. Tan breu i tan breu que te l'oferisc ací mateix sencer...
Ei, que el Ball de l'Àguila m'encisa; el trobe elegant com tots ells, però amb un què que me'l fa tan enamoradís...
I a la fi, per la vesprada, no plou, i això que l'oratge havia promés tronades. No fa molta calda... Vorem demà que he de viure el Corpus del forn del País, el de Xàtiva, si puc aguantar-lo... Ací, de meravella.
Van venint a poc els participants i, en un iàmbic, tens muntat una miniversió de les processons sexennals, molt minimalista, però...
Arca de l'Aliança, els sempre curiosos Apòstols, Personatges Bíblics masculins (interpretats per dones),
Evangelistes (més dones..., que després diran que les dones no han salvat tradicions...)...
M'agrada el pas de les peanyes dels sants i els seus gremis...
No coneixia encara el cotxe que li han posat a sant Cristòfol, i hi a alguns santets que encara no havia vist pel carrer, cosa que trobe molt interessant.
Per cert, forts els aplaudiments a la Mardedeu de Vallivana, duta només per dones...
Preferisc aplaudir l'esforç, mil voltes, de tots els participants... I els xiquets vestits d'Angelets dels del Carro Triomfal llençant pètals,
i.... Redell, em toca maleir de nou el pas dels Ancians de l'Apocalipsi. I no per ells que no m'han fet res, sinó perquè jo ja no sé què pensar de la gent que es dedica a mantenir els ciris...
Fa quatre Sexennis, i ara li sume un Corpus, diguen que, si cal, pague jo la pintura i els pinte encara. Que si "Puta", que si noms propis, que si esvàstiques... Què eixos gravats sobre els cirialots seran d'interés cultural i jo no me n'he assabentat encara? L'efecte és destructiu i deixa molt a les clares algunes deixadeses que només fan que avergonyir... Ja s'ho faran, sempre em diuen els amics... Però després, el primer que em pregunten quan saben que hi he tornat és si ja han pintat els cirials aquells...
I res, en el moment que passen Custòdia, autoritats i banda de música, jo que me'n vaig a passejar carrer de la Vallivana avall fins arribar a la Costa de Borràs. M'al·lucina veure com tota la processó baixa aquelles escales. Veuràs estampa més rebonica?
I en acabant, cama cap a casa que són tres hores i fer el by-pass de València és com fer visita al purgatori... Deixe Morella sense massa recança aquesta vegada, i agraït del tot pel que sempre, sempre, m'ofereix... Vindre, escoltar i entendre m'apuja l'estima.
No faig res més que prendre per créixer. Però la creixença sempre m'és bona... No sé el perquè però tinc la sensació agraïda que, aquesta vegada, no trigaré massa a tornar...
Comentaris