Processó de la Mareta de Cocentaina...

 

Santrafel, a diumenge dèneu d'abril de 2026. Mare de Déu del Miracle.

Han hagut, en la processó d'aquesta vesprada, dos moments que, de bona veritat, m'han cormogut, i intensament. Molt més enlla del tot això i allò que per a un jo com mi li suposa aquesta processó per tradició familiar, personal, històrica, emotiva i tal..

El primer.

Se m'ha apropat un processionant i m'ha donat les gràcies per totes les coses que escric sobre Cocentaina, que es nota molt que me l'estime. Però que les coses que m'ha llegit de la Mare de Déu del Miracle, li han arribat molt fondo al cor. Que moltes gràcies i que, per favor, seguisca escrivint. Que jo pense que no em llig ningú i no és aixina...

Després, tot ha estar escoltar músiques boniques,... Malpasset ha fet sonar la Muixeranga, però he arribat tard a enregistrar-la i em dol. Ha estat un moment ben intens... La resta de les marxes, molt interessant. La dolçaina que, ací, té el respecte que no ha trobat encara en atres llocs de ments obtuses per un costat i de potser manca de treball i falta d'insistència per altre?

Amb aquesta meravella del baiard de la Mare de Déu, ja podeu fer-ne versions, que no...

M'encisa la roba d'aquest dia, la d'elles i la d'ells... I què et diré de les banderes amb els símbols marians i dels comptes Corella i Benavides? Ara no són comtes els Hohenhole? Doncs igual... 

Un any que el rector tapador oficial dels nens que representen el mossén i els fills del comte Corella els deixa espai, s'apreta tot de tal manera que ha costat trobar-los com cal... Ai. Com sempre dic, no eixirem de pobres... 

I l'ensurt que s'ha endut el gat...?

Segona.

Quan una amiga m'ha agafat la mà i m'ha assegurat que el millor de tot és que estem vius. Saps? Que estem vius. 

No hi ha millor que anar als llocs que més t'estimes i mantenir en el possible l'incògnit. Mesclar-te amb l'espai, sentir-te un no-ningú però part de tota l'escena. I això sí, amb la capacitat d'estimar. Del commoure'm que tant em preocupa ara i que ha de marcar-me els passos. 

Hui, Cocentaina, Mare de Déu del Miracle. Ja tinc les coordenades clares temporals i espacials. Podem seguir avant. Total, estem vius. I encara hi ha qui ens llig...