Als "Arreglos" d'Alberic...

 Santrafel, a Primer d'abril de 2026. Dimecres Sant.

Anit, com qui no vol la cosa però amb ganes de conéixer i camejar, vaig arribar ja cansat a Alberic. Volia vore els seus famosos "Arreglos", ja saps, allò que a Alzira coneixen com a "Dossers", les plantes baixes que són decorades de manera esplendorosa per acollir les figures devocionals que desfilaran en la Setmana Santa... 

Només una vegada vaig provar d'anar-hi i vaig fer pala; ausades que costa d'aparcar-se i, després, de localitzar cada lloc... Un servidor sempre tendeix, i en Dimecres Sant, a desplaçar-se a Alzira, deixar el cotxe allí on sant Pere va perdre el DNI i tirar a caminar per una ciutat que ja només per això m'és totalment familiar i coneguda... 

L'any passat, però, vaig quedar del tot esglaiat en comprovar com, amb una violència totalment gratuïta, uns joves agrediren un vianant que només feia que això, fer via veient Dossers sense molestar ningú. Esglaiat, ofés i tan enfadat que enguany no pense xafar terra alzirenca. Ja sé que no hi faig cap falta, però em sembla impossible caminar tranquil per aquells carrers de nit... A Alberic, no he tingut en cap moment aquesta situació. Ans al contrari...

M'he sentit cómode, per més que els carrers són laberíntics i no molt aïna pel fet turístic, no... Per sort, una pàgina d'aquelles pel mòbil anava indicant on era cada "Arreglo" i et connectava fàcilment a les xarxes per tal que anares guiant-te... Ei, cosa bona... 

Que en poc més del que durà els partits de les seleccions de futbol que anit jugàven, vaig poder veure set decoracions, a cadascuna més bonica... I algunes amb una càrrega simbòlica interessant, com aquesta del Crist de la Fe amb els nintxols del cementeri obrint-se per a la Resurrecció... 

I un muntatge processional i una processó sencera, amb bona cosa de bombo al mig i un final que semblava més aviat romeria i que em va agradar d'allò més. Això és aquesta terra, fer camí entre contrastos... 

Així que res, que fou una nit plàcida de bona cosa de caminar atesa la distància que hi ha entre alguna seu, i amb la curiositat que dos decorats no els vaig poder veure perquè, i això també és impagable, els protagonistes processionaven. Una joia, vaja... I del tot recomanable... 

Perquè hi ha bona cosa de qualitat... De temples, de carrers, de cases... Fins i tot vola el Sant Calze com si fos una visió parsifàlica, tot Wagner i tota la literatura de la recerca del Graal fet imatge física... Ei, i els efectes òptics, senzills, però efectius...

Com que les figures dels Sants ja les coneixia, que l'any passat les vaig veure baixar el Diumenge de Rams per la vesprada, ja m'han resultat molt familiars i, per tant, la sorpresa ha estat l'embolcall amb què se'ns han presentat, que en cap cas m'ha decebut! Ei, per a repetir l'any proper... Igual Dilluns Sant que estaran totes al lloc!

I les músiques, i els textos llegits (alguns de manera rara...), i les il·luminacions... M'ha sorprés com es respecta la llum amb la falta de llum, que s'apaguen els fanals de carrer propers a les capentrades i queda tot amb un ambient rar, que, quan l'Arreglo és fosc, encara guanya més... I tots els carrers on hi ha seu confrarial tallats per facilitar l'accés. Xica, un luxe...

La de coses que, en pocs dies, estit gaudint, aprenent, retrobant... I el transfons no m'importa. Mil vegades t'he reconegut que tot és falàcia en aquesta vida. Però l'art, el casolà ben fet i inspirat, i la senzillesa, aporten, sovint, massa bellesa...