Al "Volatín" de Tudela.
Santrafel, a dijous nou d'abril de 2026.
Tudela, matí de Dissabte Sant. Arribe des de dalt del riu meravellat per tot allò que he pogut aprendre. Vull aprendre més coses. De primer, una ciutat que, des de l'arribada mateixa, em subjuga. Bella i ben tractada, sobretot les parts aquelles per on passegem els turistes...
Arribe a la Plaza de los Fueros apressat. M'avisen que cal anar prompte, que la crema matinal del Judes atreu a moltíssima gent. Un acte tan senzill... Em dirà el guia turístic, després, que no. Que les commemoracions de la Setmana Santa allí són poc commovedores per l'ànima local, però que el que és el Volatín, aquest Judes, i l'endemà l'Àngel, són allò més bàsic en l'esperit comunal ciutadà. Serà cosa de viure-ho per entendre-ho, per més que la banda de Dijous i Divendres Sant, poc la puc conéixer ja. Prou he tingut en assimilar tot el viscut Ebre amunt...
I què em trobe? Doncs una suma de celebracions enmig d'una gentada... Val, un Judes que és abotat com ho eren tantes Mahomes de casa nostra, la de Bocairent sense anar més lluny... I un volantí tipus Pablo, Gertrudis i Cleòpatra de Morella, estimats meus, i el Tarlà de Girona... Al temps, allò sembla més aviat un Nano del Raval de Cocentaina tal i com me l'han vestit, i la cosa acabarà amb un llançament de balons des de dalt de la Casa del Reloj que no té res a envejar a les velles Barques d'en acabant l'Entrada d'Ontinyent i, per consegüent, a sota, entre el públic, autèntiques bregues físiques que s'assemblen del tot a la lluita canària, però amb violència... No hi ha res com les comparances quan alguna cosa és incomparable...
El guia em dirà després que és una cosa frustrant que ell du dins del cor, allò que no s'aconseguien balons mentre d'altres tenien excés... I que de menut, i ara mateix, aqueix era el dia que les tendes en feien cabal acumulant-ne'n per vendre'ls als pares desafortunats en el joc violent, capaços de tot perquè els fills callaren el plor o la instistència...
El Volatín, fet un drap, un nyap, s'ha disolt en l'aire, excepte per l'armadura esquelètica seua, que es veu de bona fusta i amb les juntures molt ben treballades. El tan violent volar volantiner ho necessita, amunt i avall com l'han fet anar, amb nervi intensíssim, destructor. El so que feien les articulacions esverava, pobre...
Mentrestant, absurdament el cel s'havia omplert de globus de color en caiguda lliure i intensa. Un contrast absolut entre la tristesa de la crema, de la simulació del suïcidi del traïdor, i l'alegria colorista... Potser es llencen balons de colors per això? Segurament, per a contentar, per premiar el jovent que ha assistit a aquest ajusticiament vestit de farsa divertida, però que tan implica pel darrere. Ai, les interpretacions simbòliques com poden arribar a ser d'amargants... I mentrestant, una alegre marxa sona amb força enllaunada des dels altaveus, a mena d'himne, matxacant encara més la sensació abassegadora que omple aquest matí preciós.
M'ha copsat tot plegat. Allí al terra, mentrestant, el foc del volantí era apagat a un cantó del terra a potades de bota i botelladetes d'aigua...
Com es passa del triomf al desastre en una volta. La plasmació més certa de la Roda de la Fortuna medieval, la tinc ací feta restes de ninot prepasqual. Rodes per on rodes...
Comentaris