Telletes de coloraines / Costumari Desacostumat

Telletes de coloraines / Costumari Desacostumat

Mitjan Quaresma ploguda...

 




Santrafel, a 11 de març de 2026. Dimecres de Mitjan Quaresma.

Ha plogut. No han hagut ni Nanos ni Monots ni Velles de Serra ni... Però així i tot, vull que quede en aquesta replega memorialística meua, perquè quan no puga recordar llegir-ho m'ho duga el davant, que no m'he estat quiet i he fet de les meues. Heus ací els Nanos que he plantat enguany a casa. Només una imatge, que no hi havia per a més. En el Facebook, he escrit açò per explicar-la...


Un servidor, a casa, també fa Nanos. Els tinc en el Betlem, i, enguany, quiets i prou pacífics... Anava a fer-los dir alguna impietat sobre l'alcalde d'Ontinyent i els seu acòlits, amb tantes, tantes i tantes barrabassades que perpetren per acció, obra i omissió (i obsessió..., i mania i despit i deixadesa i...). I sobre la inexistent oposició, per suposat! Però... i per on començar, si no n'acabaríem? No, no... Deixe tranquils els meus Nanos i penge, millor, com a portada del meu blog hui, la imatge que els vaig treure a dos Nanos del Raval de Cocentaina de l'any passat que denunciaven el germanastre major de l'alcalde... Planeta i poble estan per a donar-se la maneta... Exagere? Vingueu, vingueu i intenteu caminar amb les meues sabates! Proveu a respirar, simbòlicament, l'aire regnant, com si tots els dies fos de pla de cremes...


Ei, no et preocupes. Ja estic prou perseguit i prohibit i denostat pels poders públics i les forces vives ontinyentines com per a preocupar-me de les veritats que jo dic i ells no suporten. Per a què si no està el dia de la Mitjan Quaresma? Per a que tinc jo tants dies de vida que no en tindré prou per ficar-me amb ells i elles amb tant com m'hi han abocat?

I clar, també ha hagut refrany, nou de trinca...



I també, com no he recuperat la telleta de coloraines que l'any passat va servir-me per contar la festa...




I com a novetat, he fet quatre enganxines per a xarxes socials que he enviat a les amigues i amics que em demanaren que anara passant-los-les a mesura que en creara...









I com no, el poema tan trist i insistent que m'ha eixit del més fons de mi mateix.

I res, ja està tot? Sí. Bé. Com que jo no celebre les Falles més que hui, el dia veritable de la seua naixença, és hora de posar-me ja en mode passional. Comença a Can Carrasca la Setmana Santa...

Comentaris