Maquillatges Ontinyent...

Santrafel, a primer de març de 2026.

Isc a caminar. M'he posat una pistola moral al pols i m'he dit que si plou, la deixem caure. Si caic, ja m'arreplegaran... Així que res, pose música a les orelles i bones botes als peus. L'ànim, no sé on el tinc. I via fora, que tot està per fer i qualsevol camí m'ha de ser possible.

Duc els meus passos, que ells no em duen, cap al pont del Pla de Sant Vicent i és arribar a l'horrible creuament, necessitat d'una rotonda però ja, que connecta la vella carretera amb l'entrada al polígon fondal que du el nom d'aquell sant mal home, que em trobe una novetat. Han allargassat, a l'altra banda de les empreses, el carril que compartim ciclistes i peatons. Bo, "mera", una novetat no sé si útil.

Igual fer més ampla la vorera, condicionar el talús de la carretera... I quan arribe front allò que queda de l'ermita, la corfa cada vegada més maltractada, m'hi quede a quadres. Gelat. De pedra...

Allà al davant del tossaliu que em tens, disposat a pujar la costereta pelada entre tanta brossa, argelaga i runa... I no hi ha ni brossa, ni argelaga ni runa... Han fet dissabte! La primera història que em bocabada, hi ha unes senyores escales formigòniques amb mamperlams fustencs i, a la vora, una costa acabada de pelar ben pelada ,on només sobreviu que una olivera escardussera...

Com estava fa no-res...

Com m'ho he trobat ahui...

Però què ha passat ací? Quina meravella és aquesta? I al davant, tota la saorra que falta a l'aparcament desigual i dislocat de Santrafel, amb aquells coentíssimament perillosos "Caminsegurs", l'han abocada ací. Quin quadre més interessant. Quina manera més neta i polida de presentar-nos les runes...

Donc sí, han fet neteja i això s'agraeix, i moltíssim! Agraïm-ho, per favor... Moltes gràcies..., a qui? Als propietaris de l'ermita, la Parròquia de Sant Carles Borromeo? L'excel·lentíssim Ajuntament d'Ontinyent? No ho sé. I m'ho perdonareu. Ni llig ni escolte la premsa a sou del poder que vos vol inundar constantment del bonisme jorgista i amb mi no pot ni ha de poder. No sé qui haurà fet... Però ho sospite... Només el justet han fet. Sí, mira-ho bé. Sergi... El costat entre l'edifici i la carretera continua ple de brosses, d'aquells troncs llargueruts que pugen i ves a saber fins quins fonaments són capaços de somoure...

No, no s'ha treballat tampoc els costats, ni el darrera. I dubte tant que siga el propietari qui haja... Ho dubte per les dècades d'abandonament i de cara dura que han mostrat respecte l'edifici els seus responsables socials... Açò és cosa dels maquilladors oficials. Sí. La molt postural majoria absolutista que ha rentat la cara, haurà tret les quatre fotos i avant...

M'imagine els discursos, el respecte inexistent al patrimoni al qual solen passar drap per treure'n la pols i diuen que... És la seua manera d'operar, estètica pura... Però bo, aquesta vegada ho veig útil, ja veus qui ho diria... Si hagueren seguit una miqueta mirant per la tanta gent que fa per allí la volta pedestre habitual, igual haurien caigut en facilitar el pas a l'altra banda de la carretera, pel polígon que la segueix, i així l'arribada a la baixada cap el pont del Pla de Sant Vicent seria ja completa, enllumenada, cómoda... De moment, queda encara esperar que no passen vehicles per aquella corba i tirar a córrer per, amb dos gambades curtes però precises per no caure, fer el pas d'ascens. Un pas de cebra i uns quatre escalons li falten al maquillatge per ésser complet. Perquè demanar una bona vorera paral·lela a la carretera ona impossible del tot...

Abans de passar em gire cap a la pobra ermita, abans la lluïda entrada històrica des de les Xàtives i Valencies pels visitants il·lustres que, allí mateix, rebien l'atenció del consistori i l'acompanyament cap a la Vila Reial...

Mire el trist contrafort que sosté mur i terrat... No em faces molt de cas perquè jo no sé massa de construccions, però que a través de la unió entre ell mateix i el mur passe tanta llum, no sé jo sí és cosa massa normal; si la seua funcionalitat física....