Santrafel, a setze de març de 2026.
Me n'assabente a ultimíssima hora, però no cal alterar massa el guió. Última hora perquè ja se sap de com es fan els avisos culturals a Cocentaina... Però sempre hi ha com fer-li una volta a la vida per poder assistir-hi a un gran concert. Ansie de músiques, t'ho deia fa ben poc, i trobe que qualsevol oportunitat d'oir-ne'n, de viure'n de ben bona, cal aprofitar-la de totes. L'erm qualitatiu sol ser cosubstancial al meu horitzó immediat; posem-hi remei. Que el cor Discantus organitza el muntatge d'un Magníficat i d'un Rèquiem per com donar inici a la Setmana Santa... Doncs, què no és justament això el que demanava? Au, com si a mi em costara res ni gens baixar a Cocentaina...
Anys fa que no els escolte, als components del prestigiós cor Discantus, i, ara, dirigits pel magnífic Josep Robert Sellés i Camps, programen un concert que nomenen "Lux spei", la llum de l'esperança. Sí, té un transfons teològic açò, i tant; el Magnífica per l'esperança cristícola que ha d'arribar, car és l'oració de la mare que espera el nounat messiànic, i l'esperança d'una vida eterna pels qui se'n volen de l'ací mateix vora nostre..., i els acompanya l'Orquestra Arsis. Què més volem per anar avançant en aquesta Quaresma que ja sona a Setmana de Passió? Des de la meua fam de belleses, pot estar molt bé la cosa...
I tant. Santa Maria plena a gom, entrada lliure de caramelets, esternuts i xiquets jugant tot mesclant el seu clam amb el treball esforçat de cor, músics i solistes... I un fred, quin fred, mare!, que em farà tossir a mi, sort que en un descansell, com si se m'emparrara per les cames l'inesperat volteig d'aquest març estentori... Tot apunta que la classicor d'Antonio Vivaldi, de qui és el Magníficat, magnífic, i la modernitat del noruec Kim André Arnesen, realment espectacular, combinaran bé. I a fe que ho fan...
I és que m'hauria lamentat molt si m'hagués perdut aquest joc curiós de sonoritats. Em quede realment impressionat, però molt, amb l'obra de l'autor noruec... Els vells mots del Rèquiem prenen sonoritats ben actuals d'un cinematogràfic no només casant amb correcció sinó apujant el neguit fins estrems només comparables a la dolçor dels moments calms. Una catarsi absoluta amb allò que sempre m'ha transmés aquest avís de mort, però que em deixa enlluernat per l'ús en el nou del tan vell. Aqueixa trompeteria que anuncia apocalíptiques trencades de segell en el llibre sagrat que ni tant sols la Sibil·la s'atreviria a llegir... L'ús enorme d'una percussió ben acordada que redobla el sentit negatiu del que es diu amb paraula i enerva el positiu fins a no trobar més límit que el cèlic. Què puc dir sinó que has de quedar per força atrapat entre tanta bellesa de to, de fermança, d'intenció, de missatge, de forma de fer...
Passe a contar-me entre els oïdors continus i convulsos d'aquesta peça que desconeixia. Entre la bellesa absoluta dels moments canònics, que esclaten en un "Dies ille" memorable, que ha de ser un conflicte absolut per qualsevol autor que s'anime a enfrontar tant lletra com tradició i ús pretèrits en el moment de la partitura en blanc, només els pentagrames buits que cal omplir... Entre això i l'arredoniment d'uns temes fàcils d'entendre i recordar, alquímicament recosits a un text ja massa gastat de tanta vegada com ha anat a bugada i, per tant, per sabut, per dolgut, exigent... Ai. I se n'ix aquest autor, i tant que sí, que alça monument aplaudible. Perquè arriba i, transpassant, acora de bona veritat... I així tot...
La meua complaença és absoluta, i poc aplaudisc si no és amb paraules tanta devoció per l'art com implica l'esforç de tant artista, la bellesa que assoleixen, el tant com provoquen... Quin goig...
I me'n vaig de Cocentaina feliç, perquè d'ocasions com aquestes, poques se'n troben en l'ara tan sovint buit... I encara m'enduc un sonet que he ratllat mentre sona el concert... I una idea feral... Aquell text que volia jo fer aquests dies... Què no serà un nou escrit de Rèquiem...? De moment, el que va al capdavant, va davant...
Més com aquesta, per favor, més com aquesta gràcia de la més bella música per poder-me curar d'ansietat mundanal en creixença...
Comentaris