"Aixàtiva" en falles...-

 

Santrafel, a dèsset de març de 2026.

Com que Xàtiva per a mi és sinònim de mala cosa, metges, analítiques, mai no aparcar..., que no hi ha manera que les tantes  bones com sé que té, com diuen que té, se'm queden en el subconscient, anar a les seues Falles és provar a passejar la seua tristesa per veure si prenc una mica d'alegria. Ausades que me l'han fet trista, la ciutat, i tan abandonada pel que veig quan passege. 

De pas, ara que els costums ja han canviat (i t'ho he contat alguna vegada) vull veure si em reconcilie amb aquell trauma infantil meu de quan em duien els meus pares a veure aquelles falles de cartró amb els ninots mutilats pels petardets que... Ara ja no fan això. Ara, si t'encantes, amb tant de vespreig, pots endur-te al damunt el contingut d'algun got ple de perbeure etílic que qui va i ve, ja no sé si disfressat o vestit de llaurador de possibles, et llença mentre atén el seu mòbil a la carrera. Exagere? Ho he vist aquesta vesprada mateixa...

Efectivament, això és "Aixàtiva", com es deia al meu poble aquesta petita capital fins que vàrem ser escolaritzats en la nostra llengua, ja veus. Llengua que, pel que he anat llegint en els cartells de les diverses falles, bé que es defén per més que, en bastant d'elles, no sàpiguen escriure-la sense faltes d'ortografia... 

Què m'he trobat enguany? Dona, el tret més interessant, compartit en les dues ciutats pitxavines que he visitat és la disminució dràstica dels volums fallers, que en algun cas han estat de tanta envergadura que han quedat en falletes quasi infantils. Amb excepcions marcades, és clar. Però fins i tot en les més grans, comparativament amb les de l'any passat mateix per no anar més lluny, s'hi veia bona cosa de clarures.

Altra cosa destacable a Xàtiva és la crítica. M'he posat les mans al cap en llegir, rellegir, veure i reveure com tothom i totdon s'hi ficava, i a sang, més amb la Junta Fallera que no amb l'Ajuntament, que també ha rebut bons passons de vara... La gent de la Junta ha estat absolutament marcada, tota, i de manera salvatge. Se'ls acusa des de malfeiners a mal feiners. De la desgana a la censura, el canvi pel canvi, la mala llet, l'interés polític, la desídia, l'ajut descarat... Ai mare! Si estan pitjor que al meu poble i els seus moros... 

Si l'any passat em vaig quedar flipat en veure com unes determinades mateixes falles havien estat plantades tant a Gandia com a Xàtiva, enguany no he detectat cap refregit... Sí l'he vist en unes imatges que m'han arribat de la caiguda a terra del remat d'una gran falla alzirenca que era molt sospitosament igual a la guanyadora saforenca, massa... Coses que passen. Quan més alta més perill si no hi ha compensació, seguretat i tal i qual que els tècnics dirien... Ací hi ha poc atreviment i també poc a caure, amb excepcions, per suposat. Què seria de la nostra vida, i de la festa mateixa, sense l'excepcionalitat...

Doncs bé. Una bona caminada m'he regalat també hui, molt menys plana, més accidentada atenent a les circumstàncies d'aquesta ciutat socarrada. He aparcat com cal, on sant Josep va perdre l'espardenya dreta i donant gràcies, perquè ausades món si t'ho faran disuassiu, això d'apropar-te a passejar... I quines falles he pogut contemplar (que no gaudir, perquè algunes...), doncs, he començat pel Raval i he seguit per Sant Feliu, Sant Jordi, Espanyoleto, Mercat, la Trinitat, plaça Benlloc, Molina-Claret, República Argentina, Ferroviària, Juan Ramón Jiménez, Abú Massaifa i Sant Jaume. Ja sé que me n'he deixat bastants, però la paciència no m'ha donat per a més, i he acabat ja de falles que fins l'any que ve no en voldré saber ni molt ni massa... 

Hi ha ninots que, de tan boniquets, me'ls enduria a casa. Aquest drac i el seu santjordi, per exemple...

I quan els fallers saben fer de l'art més art encara, què em direu?

No sé què passa enguany aci i allí, vinga a soterrar gents ben vives, vinga làpides... Ja no ens limitem a posar els qui fan mal de cap per avall o què?

Per sort, encara hi ha originalitats... Aquesta falla infantil rodadora d'Espanyoleto, te la puc oferir sencereta sense moure'm del lloc... 

M'ha agradat molt trobar-me a Gila en l'indret urbà més gòtic de Xàtiva... Les guerres, com són de criticables, i més hui en dia...

A trumpades, acabarà el món...

Cal aclarir aquest cartell que ara ve... Fa poc moria el colpista Tejero..., a Alzira, ja veus! I per evitar problemes d'aglomeració de fatxes complicaren el trasllat cremant-lo..., justament a Xàtiva. Això de socarrats... Ai!

Tecnologies ben usades, per embellir...

Ja me n'he trobat estos dos dies quatre góndoles venecianes. Què hi ha espionatge industrial en les falles? (com si no ho sabera...). Sort que totes quatre eren diferents, si no...

Gotet en mà, ara s'estila...

Com tant referir el llunyà orient. Xe, què no queden idees...?

Si no fos perquè aquesta escena em sembla haver-la vist en altre lloc i en altre any, diria que és preciosa... Sí, és preciosa per més que l'haja vista ja...

Hauràs observat que he dit poc. Voldria haver dit més. Podria dir sense aturador... Però et cansaria i estic cansat. Pense que, sovint, millor callar. I no per no emprenyar, en absolut... És que estic esgotat i necessitaria uns dies de descans escriptor... I posar-me a parlar ara de festa, d'aquesta festa, de qualsevol festa, se'm fa molt costera cap amunt... Posarem aleshores punt i final a l'espera que vinguen temps millors per la gana de dir. I si has llegit fins ací, moltes gràcies. Espere que les fotografies t'hagen apropat al bon passejar que he fet aquesta vesprada i a l'art immens que ens ofereix la festa i els seus artistes. L'art que més m'agrada, l'efímer...