Santrafel, a dissabte set de febrer de 2026.
Em prova, el Ràfol de Salem... Un poble que sempre m'ha complagut i que he visitat en dues setmanes per dos vegades. Ja et vaig contar diumenge passat que vaig acudir a la representació del Miracle i a la Romeria, i vaig fer visita a l'ermita també... Allò va ficar-me al dins de més dins les ganes de tornar-hi ahui. Perquè, si aquells carrers ja m'eren simpàtics ennuvolats i buits, com serien de rebonics amb l'alegria lluminosa d'un porrat, porrat, aquells que fan d'ànima d'un poble... I al mateix temps, allò que sempre m'havien dit dels pans de Sant Blai, aquells que diuen que reparteixen als assistents a l'ofici en acabant.. Que si tan grans, que si tan bonics...
Bé, no esperava res diferent del que m'he trobat. Un bon nombre de paradetes variades amb un tot de productes diversos, gent propera, alegria... He xerrat amb molta més gent que no hauria pensat perquè, de bell antuvi, a poc d'aquell veïnat conec, però mira, entre paradetes i que vas i tornes...
I per suposat, a fer bona cosa de fotografies... Un cel abraçador amb aquell sol del febrer que només fer-se present ja t'escalfa, i més sabent que els oratges ens envolten i hi ha tanta malvestat en contrades properes... Això abans que s'alçara el vent. Llavors, la cosa ha començat a girar cap al febrer estricte que s'anunciava... Encara acabarà plovent a la vesprada, em comenta una venedora. Llàstima d'Entrada a Bocairent, pense...
Però mentrestant, m'entretinc veient i entenent... Gaudint d'històries que no podré tastar.... "Mera", monjàvena...
M'ature i faig tabola amb l'home de la tanta quincalleria que diu un transeünt. Jo, només veig que preciositats... Ben endreçades. De Barx diu que ve l'home i em conta anècdotes, just, de clients ontinyentins i bocairentins... Diu que farà un museu properament d'històries d'aquestes...
Jo, m'enamore al l'instant d'algunes de les peces, i me les merque! No em deixeu solt per uns encants d'aquestos, que m'encante... Se n'han vingut amb mi un molinet de café estupend, que té unes parts que cert amic haurà d'enllestir-me i ja sé el com... Un preciós i menut cremador d'encens que em farà un joc impressionant a casa i, ai, una falç que es veu que és vella, vella, menudeta, de les d'anar a collir pebrassos, per més que me la se eina de verema... Ací tot cal aprofitar-ho. I la segona vida de les coses velles sempre m'ha complagut... La de romanes que té, la bàscula bellíssima...
I hi ha animalets. M'entretinc o ells s'entretenen amb mi, no sé com va la cosa. Supose que tots estem com a cabres...
Em trec el barret i entre a l'església. No han dut encara els pans però sí que han distribuït sobre els bancs còpies dels goigs. Com no els he de fotografiar si això dels gojos, bé ho sabeu, és un dels meus vicis confessables... Col·leccionar-los, cantar-los, escriure'n...
Prenc imatges del Blai processional, tot lluït al floridíssim baiard. Als peus, un pa dels bons, dels grans i decorats. Em diuen que en vindran molt més i molt més esplèndids...
Jo vaig capellejant, entretenint-me en detalls impressionant. No sé perquè, però ho supose, hi ha qui no em perd de vista. Un foraster fotografiant-ho tot... No deu ser molt habitual, vaja! Jo, com és el que faig on vaig, intentar aprendre de l'ànima del que em trobe. Que m'alimente de belleses, i en aquests indets sacres hi ha tanta cosa que m'alça l'esperit...
Faig aquesta fotografia convençut que no eixirà ni tan bonica com ho és l'estampa en directe. I no, no m'he equivocat...
Ei, i hi ha un munt de productes com de mertxandatge que, en ser beneïts pel mossén i, per tant, en haver adquirit les propietats guaridores que se suposen atorga tal benedicció a través del poder taumatúrgic del sant dels mals de gola, seran venuts als fidels.
Rotllets, cintes, bunyols, ciris, estampes, mistela... Tot un goig de bo i millor pels qui tinguen fervor o pels encuriosits per aquestes històries... Espere que tinguen sort en la venda perquè escolte que allò que guanyen serà per a fi de bé...
Mentrestant, m'entretinc amb detalls pictòrics del temple...
I em trobe amb detalls verament interessants, però de debò...
Ei, el sant Blai menut que processionaren en romeria diumenge passat. Entre tant cadafal i lluminària pren d'una prestància que no li imaginava...
Torne cap l'enfora. Hi ha els dolcets que venen els festers a canvi de garrofes, ja m'entens...
La Banda de música descansa. Els ocells rapinyaires de la parada de ceptreria es deixen mirar. Tothom sembla que espere que arribe migdia...
I heus ací el toc de l'Àngelus i, llavors, rera la banda, apareix una munió de gents carregades amb grans i preciosos pans sobre papers retallats en posts enormes. No han mentit. Una preciositat veritable...
I en no-res, el carrer que fa una oloreta de tou, de dolça farina, de sucres...
M'escampen al terra del presbiteri aquest bé de Déu artesà. Això és un goig magnífic. Quina sort poder haver conegut per fi aquesta versió dels panellets i pabenets i caritats i panolis... Grans, potents, bells, nostrats...
I heus ací el moment de la benedicció. Sant Blai processional se'ls mira. Els atorga el seu poder de guardar dels mals otoriinolaringòlegs, sobretot els gòlegs... Els pans podran arribar als devots en ser que s'acomplesca el passi de la missa i el cant dels goigs...
Jo he de fer via que em queda lluny. M'aconsellen que acudisca a l'exposició de pintura que han muntat a la Sala de l'Ajuntament. Faig un tomb. Conec a diversos retratats. La Vall és un mocador...
I res, ben tou i pagat, enfile camí lentament, passejant entre un poble que es fa ombra cada vegada que una nuvolada, que ja van venint, s'interposa entre la seua dolçor i la del cel... Ha estat un encert arrimar-me i passejar entre tant sentit vital... I quins pans, sant Blai, quins pans t'ofrenen... I quina alegria...
.jpg)
Comentaris