"poltergeist" químic nadalenc...

 

Santrafel, a vint-i-sis de febrer de 2026.

Són d'aqueixes coses que cal anotar-les perquè no passen a engrossir l'oblit... Aquest matí i a la bona hora, la primera de faena, em tocava explicar als alumnes de segon de Batxillerat allò de la fonètica consonàntica sintàctica que fa que, si tu dius "gas", pronuncies la -s final sorda, però si li afiges darrere una consonant, la -s, immediatament, passarà a sonoritzar-se com per art de màgia quan, de magia, poca hi ha. Només és la imprecissió del que diuen el millor instrument musical que hi ha... No és prou ràpid el sistema bucal per fer i desfer com la nostra ment pensa que ho fem...., així que direm "gazobèrt"...

I mentre em referia, de manera voluntariosament humorística, per veure si els despertava de la seua son i jo em mantenia dempeus, assegut, això sí, perquè el mareig ja se m'emparrava de tan bon matí, s'escolta una explossió...

L'arbre de Nadal químic que encara decorava la paret de la classe, ha saltat sense que ningú ni tant sols li parara esment, i tot el cartró, les boles i els llums leds se m'han vingut a sobre!

No m'ha passat res, en absolut, més enllà de l'esglai... Veure els rostres pasmats de l'alumnat sí que m'ha mogut a preocupació. Dir "gas obert" sonoritzant la -s com cal i au... Res, tranquil·les, tranquils, que ha estat l'arbre aquest... 

M'he alçat, he arreplegat les restes que hi quedaven del muntatge i he entés més o menys què ha passat. I sí, era una cosa físicoquímica... L'arbre, ja caducat, ho sé, com tanta altra cosa educacional, tenia un dipòsit per a dues piles tipus AA que, sembla ser, no es trobaven ja massa operatives i han exercit pressió i, mira com és el món, ha estat escoltar això del gas i s'han revoltat tot saltant-me al damunt... 

L'he deixat damunt la taula. En trobar-me la tutora responsable de l'aula, li ho he contat i crec que encara estem riguent-nos... No fora que es troben l'arbre trencat per aquelles contrades i puguen pensar que és innocent del tot després de l'atemptat que ha perpetrat contra la meua pobra persona. Dec ser culpable de moltes coses jo.

L'únic que no m'ha fet gràcia, la por que he vist, momentània abans de la flipada i del riure, en els ulls d'alguns dels meus benvolguts alumnes. Que ho són, això ho assegure. I bé ho saben.

Des d'ara, miraré amb més alerta la caducitat del Nadal.

A casa, encara tinc el Betlem muntat, i...