"Ex festivo pulsu ", un nou tríptic poètic meu sobre les festes de Bocairent vistes per Juanjo Alcaide.

 Santrafel, a quatre de febrer de 2026. Diada de Can Carrasca.

Abans, quan el temps era temps i gaudíem d'inventar i de provar a fer divertiment de la bellesa i l'alegria, el senyor Juanjo Alcaide i jo aprofitàvem l'arribada per a fer de les nostres. Ens asséiem al seu despatx i no ens alçàvem fins que l'havíem fet ben feta. D'habitud, ens eixien peces gracioses, sovint còmiques i sempre lloadores. Ausades que van arribar lluny algunes d'elles. Les estampes de felicitació acabaren dos anys seguits en el mateix Programa de Festes. I encara hi ha qui recorda la passada del Blaimòbil i tal...

Poc a poc, la mateixa inèrcia festiva anà pesant-nos. A Juanjo no tant, que seguí amb la seua vis comica que encara enguany ha continuat fent paròdia tintinesca del cartell de festes (del qual em guardaré molt de parlar, per més que m'ho han demanat). El meu silenci ha estat molt més marcat. Per raons pròpies de salut i de males paraules rebudes, m'he allunyat bastant d'una festa que estime en molt i per la qual encara guarde, malgrat els malgrats de sempre, una alta consideració. No de bades implica encara molt d'allò que considere més propi de l'essència festera. La meua funció en alguns d'aquests anys ha estat poètica... La darrera Entrada que vaig viure, fa dos anys, vaig arribar a ratllar un fum d'idees i versos que acabaren en tot un poemari que guarde inèdit i inèdit ha de quedar... 

Enguany, he volgut a treure les ganes de fer, perquè les he trobades guardades en un abric, junt el confeti d'aquella entrada que et dic, atés que no me l'he tornat a posar fins ara... I res, que he volgut fer un joc, de nou, amb l'amic Alcaide. Així, i aprofitant-me de la seua estremada generositat, li he sol·licitat que em fera arribar tres fotografies, les que ell volgués, de la festa santblaienca.

És a partir d'elles que he bastit un tríptic poètic des d'allò que aquesta visió seua esplèndida (i mai no valorada des de la pròpia festa) m'ha inspirat. I ell mateix després, perquè és com és, ha fet un disseny propi en aquestes estampetes que ara ací trobareu, amb els versos. Espere que siguen del vostre grat perquè m'han eixit no només del meu molt fondo d'estima per allò cardador, per la festa pròpia i per tot allò que significa. També ha vingut de la meua necessitat de superar maldestres de fora i tronades internes... 

I per suposat, puga pujar a Festes o no, que siguen ben plaenteres i càlides. A veure si tinc sort i puc felicitar-vos-les, a les amigues i amics que allí guarde, personalment. 

I Vítol al patró sant Blai, per suposat... 

Ací teniu unes engrunes de batec fester.