Els meus nous goigs. A sant Sergi...

 

Santrafel, a dimarts vint-i-quatre de febrer de 2026. Sant Sergi de la Capadòcia.

Ahir, una alumna em preguntava com podia ser que, sent jo ateu confés, celebrara el meu sant... Dona, és que soc amo de les meues pròpies contradiccions... No, seriosament; ser ateu és una opció a la que m'ha dut l'experiència humana. Un servidor, no per aqueixa experiència humana, ha deixat de tindre la seua pròpia espiritualitat. Vaig ser pujat en un àmbit cultural concret i les creences anaven canviant a mesura que entenia i comprenia unes coses i altres, fins que tot va ser-me presentat com el gran teatre de les necessitats i les passions mundanes que no és el creure però sí el món de qui creu. Un món sovint, gairebé sempre, contrari als ensenyaments positius que els qui els professen mostren com a negatius del tot amb llur comportament. Allò dels fets i les paraules. Els fariseus solen anar sempre de punt en blanc, com els sepulcres. 

Per suposat, tot això no li ho vaig soltar a l'alumna, només li vaig respondre allò de les contradiccions. I, per la vesprada, vaig ratllar del no res, i en forma de goig tradicional, la vida del sant el nom del qual duc. Ja veus, si no vaig errat, és la quarta vegada que m'enfronte a la forma dels gojos religiosos i, aquest, ben bé hi podria passar com a tal perquè no només en conserva la forma sinó també l'esperit i la intenció. Així que res, ací estan i que benvinguts siguen. Un treball més dels tants que vaig fent per a res més que sentir-me jo mateix. El que diran, poc m'importa. Ara ja em jutgen i, quan ho fan, en condemnen. En el demà, quan ho facen tot mirant-se allò que ha eixit de mi, només voldria que no m'ajunten entre els mediocres, tants, de l'ara. Dubte que em faça vell amb l'ofici, com afirmava per a ell mateix l'Ovidi sant. 

I ara mateix, estic pensant de redactar, en vers, aquests dies, una cantata sobre alguns fets que m'enquimeren de la tradició de la Setmana Santa. La traïció humanal, potser... I tant que podré... "Feu, sant Sergi, del no puc el caliu que el foc aviva"!