Carnestoltes 26 de Santrafel, un mal vent ens ha tallat les ales...

 

Santrafel, a dotze de febrer de 2026. Dijous Llarder.

Puix senyor, això va anar i era que la festa tan bonica que muntem per Santrafel la gent de la Solana, el Bonavista, la Roda, la Vall Blanca, El Rogle i el Pou Clar, no l'hem pogut fer conjunta sinó de portes cap endins dels nostres recintes escolars. Res de prendre els carrers per un moment i convocar la tanta gent que ve a aplaudir-nos i compartir amb nosaltres el treball i l'alegria...

No passa res, hem fet volta batucada i les classes dels més joves s'han vestit a favor de la Pau, i jo mateix de la Guerra en persona, faltaria més... Per dur la contrària? No! Perquè hui volia encarnar el Dimoni escuat que és qui es creu el governant major del regne del món, el feixista aquell que encarta tots els papers negatius de l'auca de l'Apocalipsi fent-se un sol genet: Pesta, Guerra, Fam i Mort són Trump... 

No ha estat, en absolut, ni la meitat de la meitat de divertit que hauria sigut desfilar per Santrafel, tots junts i en alegria... Però no passa res! Massa bé que ho han "prohibit", perquè ausades que el vent era perillós. Tant que jo he perdut un dels guants d'ossos que duia en provar de treure-me'l. Se n'ha anat volant i no ha hagut manera de... Tot siga festa! Si a algun alumne li passa res, a mi m'agafa un cobriment de cor! I no és cosa de... 

Res, a l'any que ve farem Rua... Enguany, encara em queden tres disfresses pels dies carnestoltencs que vindran... Al meu institut falta alegria... Per què seré l'únic que es disfressa fora del passacarrers, és a dir, dins de la quotidianitat que Carnaval vol trencar? Espere que, demà, algú més vulga afegir-se al fet de la disfressa. Tinc companyes i companys que estan disfressant-se damunt...