Al Porrat de Sant Macià de Ròtova...
Santrafel, a dilluns vint-i-tres de febrer de 2026.
Arribe a Ròtova. És massa matí. M'entretinc entre el fred a aquell solar on, cara Cotalba i el Montdúver hi ha el gran mural que va pintar, i ara està mutilat, el gran Toni Espinar. Quanta bellesa ausiasmarquiana... No l'havia vist.
El mateix poble impedia que pogués visitar-lo per coses que ara no venen al cas però que m'han rebentat el cervell en trobar-me la decoració del famós Porrat de Sant Macià...
És un "per on parles, passes" de manual que mostra a les clares que qui val, val i, si no, com deien al meu poble, per a municipal. Però tanquem aquest llibre de les ignomínies de país i anem al gra que m'interessa hui espigolar...
Aquest porrat, potser hui en dia, i amb permís del de sant Blai de Potries, és el més reconegut del grup de firetes tradicionals que obren l'any a la Safor i, sembla ser, que no té cap relació amb el sant celebrat, l'apòstol Maties, conegut al nostre minúscul tot arreu com Macià... I sí, m'ha costat trobar una figura del sant quan he passejat encuriosit el temple parroquial de sant Bertomeu...
Si ni tant sols és ja el dia vint-i-quatre el propi del sant!, i és que el concili Vaticà II el traslladà al 14 de maig i les esglésies ortodoxes segueixen celebrant-lo el 9 d'agost... Bo, a no ser que sigues cristià episcopalià, luterà o lefebvrià, clar... En eixe cas, com Ròtova ho fa, segueixes celebrant-lo, caiga en Carnestoltes o Quaresma, al mateix temps que santa Primitiva, els Corporals de Llutxent, sant Modest i el meu sant Sergi de la Capadòcia...
I sí du una bona destral, el patró dels jugadors de jocs d'aquells d'atzar... Perquè com va ser elegit a sort per substituir l'innombrable Judes Iscariot... Veges tu, patró dels estafadors com els qui me la van pegar fa vora un mes al porrat de la Font d'en Carròs...! Ei, alto, que també defén gent més seriosa, els sastres, els carnissers, bastaixos, sastres, venedors de robes, obrers de vila i fins i tot els arquitectes! Com a que conten que anà a predicar entre caníbals... Veus?, com aquell qui em va estafar en el porrat de la F...
Anem a eixe gra que deia... Per què, si no té res a veure amb un fet devocional clar, resulta que s'hi celebra amb porrat aquest sant? Doncs la cosa té a veure amb el llegendari, que ja se sap que és l'explicació més socorreguda quan l'origen és ben dispers, per més que no quadre o faça grunyir les frontisses en provar de tancar la porta...
I ací, el que es conta és ben curiós. La Ròtova rondallística prova a ajustar-se amb la memorística duent la fundacio hipotètica al 1586, quan el rei Felipe II va estar-s'hi allotjat al famós monestir cotàlbic. Sembla ser que hi ha un cronista anònim que contà que lo senyor rei vingué als seus cinquanta-nou anys al nostre territori per tal de fer allò que els reis fan de reconéixer de tant en tant les seues possessions. L'excusa fou que visitava, amb la seua filla la infanta Isabel-Clara (ui, no li copiarien el nom per a l'escriptora alcoiana Simó?), que llavors tenia vint anys, i el futur rei Felip II que en contava huit... Bé, que me'n vaig...
Que volien visitar els monestirs jerònims valentins. I clar, la ruta era indiscutible: de Sant Miquel dels Reis de València a la Murta d'Alzira i d'allí a la Valldigna i, finalment, a Sant Jeroni de Cotalba.
El duc de Gandia, llavors Carles de Borja, els hostatjà al seu palau Ducal, i després de visitar el trapig de canyamel de l'Alqueria del Duc i el convent de les Clarisses, arribaren, plovent, a Cotalba després d'haver dinat.
Allò que s'estalviaren els pobres frares, que ausades que patiren per la rebuda i l'hostalització de la gran comitiva règia...
Que conten que tots ells s'amuntegaren a dormir a la gran torre i a l'infermeria atenent que les cel·les i les cambres bones estarien ocupats per uns i altres paràsits monàrquics...
Au, que arriba el dia vint-i-quatre i cal seguir cap a Xàtiva... El prior, fra Gaspar Eixea, els ofereix una col·lació de confitures de sucre, riu-te tu del costumari gastronòmic monàstic, per desdejunar-se... però clar, que seguia plovent i els camins s'havien fet intransitables! I què li farem? Lo rei diguent que li sabia mal i li causava pena la pena dels religiosos desacomodats. El prior besant-li les mans i comunicant-li que de pena res, que estava en sa casa i tal i pasqual...
I ací ve on comença el porrat... Que com lo rei estava trist perquè no podia tornar a Castella, els frares i el veïnat d'aquell racó de món que forma el riu Vernissa, li muntaren una bona festa de músiques i ball que el rei agraí...
I per què no? Això de donar origen a una tradició a partir d'una visita reial la magnificava ara i abans.
Que no justifiquem encara que moltes de les nostres tradicions, des dels Gegants a les tantes danses, fins i tot les de Moros i Cristians, venen de la famosa i antiquíssima boda de Peronella d'Aragó i Berenguer IV, Comte de Barcelona, el 1150? Què estàveu allí? Doncs no podeu assegurar res...! I jo tampoc...!
I així, el rei dinà ben dinat a la salut del monestir el vint-i-cinc i partí cap a Xàtiva, tot i fent parada, també famosa, a la Pobla del Duc, ocasió que mereix un tractament especial que en el seu moment espere poder fer, sempre que trobem el revolt just del camí...
I què passà? La saliva per la gola, com sol dir-se...! Que els monjos, per recordar l'efemèride, aprofitaren el fet per realitzar anualment una festeta comarcana que li assegurara visites i beneficis constants. I així, va nàixer el porrat. Fins el 1835 que els monjos foren foragitats de ca seua per la desamortització i aquell bé dels servidors de Déu acabà sent el magatzem de taronges de la família Trénor, tingué lloc el porrat a l'ombra de la potent torre monàstica.
En esgotar-se la vena religiosa, l'econòmica necessitava d'una nova seu, i anà a parar al més habitat dels pobles veïns, Ròtova justament, que seguí celebrant-lo i el celebra.
I com que sant Maties té tan poc a veure amb el tuacte, que el 1969 canviaren la data del sant, no importà ni gens ni gaire.
El porrat de Ròtova segueix sent populós i popular, molt ben organitzat i farcit d'actes i atractius, per més que en poc o en res s'hi diferencia d'altres firetes d'aquestes en la vessant comercial actual. Un mercat medieval més i de qualitats certament variables, acompanyat d'una fireta d'atraccions volantineres interessant i d'unes actuacions que, en allò que arribe a viure en el fragment de diumenge de matí que vaig compartir-hi amb aquells carrers, aquell patí del palau Ducal, aquella esglesiota ombrenca, aquell solell tan rebò que a la fi cremava en ser més enllà del migdia, em semblà memorable
Tant que tres sonets em caigueren assegut per tres moments distints a la plaça Major, assegut junt aquell gegant olivenc i a l'espera de l'actuació promesa en haver tocat dotze...
Vaig pensar en anar-me'n. Estava cansat i havia tingut un mareig dels meus. Res millor que relaxar-me escrivint front un sol que cada vegada es feia més i més pesant. Sort de les dolçaines que anaven i venien i alegraven l'ambient de converses, de molt de fum encara de les parades de menjar, molt, que se'm mesclava en el d'algun clàssic caliquenyo comptat que s'hi sumava al fumer... Ah, i la maria olorosa de vora el mateix Ajuntament, ja veus tu...
Veus els nanos, el gegantó i el gegant i te n'admires de com segueixes estimant aquest tipus de costumari. Aquests privats d'un grup de danses d'Oliva, sí. I com que els veus ballar, junts, la cosa encara et complau més...
Si m'espere, és perquè han anunciat l'actuació de Jorge Gumbau, que presenta el seu disc "Barreja" i com que he vist els assaigs, m'he dit que potser calia veure com canta aquest xicon, que sembla que ve de per Castelló, a veure com va la cosa del cant d'arrel tradicional per allí, que ací ja em repeteix tot, i això que jo no puc menjar cassola d'arròs al forn...
Mentrestant, mira com sóc de malvat, em ve al cap alguna de les cobletes que els guanyadors del concurs del Carnestoltes de Cadis van soltar enguany... Malastre!
I m'entretinc encara, que falta prou, pensant que, ves per on, no m'he comprat jo res al porrat... Això que m'enganyaren a la Font... Res, que ni set tinc. A vore si comencen que encara em tocarà l'Ave, red...
Res, que he fet bé de romandre assegut, això sí, a la vora d'una senyora que semblava que tingués polls de tant com es rascava i es netejava la roba... Aquest xicon té tanta veu que no l'iguala una bona ramblada del Millars... Diu que és cul-roig de Betxí i té gràcia en la potència que atresora. Tanta que vorem el veïnat seu com aguanta amb l'eco que li retrunyirà l'Espadà sencer quan canta...
Comentaris