Santrafel, a diumenge vint-i-cinc de gener de 2026.
"Dels porrats de gener, sant Antoni és el primer", i qui arremulla el primer?, el bon obrer, per suposat. Així que fart del vent, de les suspensions festives i de prohibir-me eixir més que a treballar de casa pels mareigs, m'impose el fet de viure una bona festa. I els porrats de la Safor, de tanta nomenada comencen? Doncs res, a fer el cor fort i, en marejar-me, o ature el carro o m'assec en qualsevol redòs, però jo he de passar com siga, contra el vent i tot, la frontera psicològica que m'ha estat de sempre el Coll de Llautó...
A més, la d'anys que fa que no m'ature a passejar per la Font d'en Carròs, xe! Si ja no sé si estarà en el mateix lloc on vaig trobar-la... I tant que l'he vorejat i sé trobar-la camins amunt i avall fent drecera cap Oliva i d'allà a la Marina del mar... Però, això d'encaramullar-me a la vora de tan ben encimbellat campanar, tenia jo monyo...
M'ha tocat caminar bona cosa. Ja se sap que en una convocatòria com aquestes, per més mal oratge que et toque, si no matines, et malaparques... I ha estat tot un fer revolts vitals fins que res, allà on sant Antoní, patró de les mudances, va perdre l'espardenya, he trobat forat pel carro. I au, a emprendre camí cap el porrat. Que van creixent les ullades de sol i sembla que per aquestes contrades el vent va en calma dins poblat...
Un goig si no fos per l'aglomeració de gent que va com a pollastre sense cap de presses i amb inèrcies... L'ample es fa estret i vas mirant ací i enllà a veure la tanta cosa com t'abelleix copsar... Ara escoltes unes dolçaines... Encoloma't rera d'elles que et duran al pas i al lloc previst on brolla la festa entre parades de tot i de res, de molt i de poc...
Com a firella, està bé, l'entramat mercadenc... Un porrat amb creixences i amb bona cosa de "màrqueting". Alguna cosa d'atraccions, unes parades artesanals del tot i bon producte local, i mercaders vinguts de llocs ben allunyats. Amalgama fresca, sí, i d'interés variable... Food truks que s'estilen, molta bandereta penjada a la dansa amb el vent...
En un tres i no res que m'he agombolat pel born aquest de productes tot enfrontant que poc hi havia que m'atragués en el comercial. I ben poc... Així i tot que m'he prorratejat una dessuadora i un bon grapat de vares d'encens que si no serviran per apartar els mals esperits de ma casa de ben segur que m'allunyaran els olors nefands que em venen de tant en tant de les deixalles del veïnat...
Prompte he vist que l'interés, per a mi, no estava allí a plaça, sinó que era el poble...
I el laberíntic discórrer del fer com fan que he arribat a la vora mateixa de l'ermita del sant festejat... Quanta gent aplegada...
M'ha fet gràcia el jove que m'ha atés al lloc de la samarreta... He pensat que no volia atendre'm perquè no m'era clar i semblava... i ho estava!, esgotat! Que va i diu fa tres dies que no he pogut dormir... Com és de dura la vida del firer, ja mil proves que tinc. I saps bé que per mi la voldria...
Algun dia faré...
Passe per davant l'altar improvisat a la porta del temple. Una dona m'espenta fent foto i en diu ai quin home, i li dic quina dona i s'enfada... És el problema de qui va per la vida com l'oli pensant que la resta és d'aigua... En aquest món sense intermitents, és un perill constant eixir de casa. La cara de tants animalons que ara són passejats com canvia en rebre de dalt l'aigua benediccional ho diu tot...
I no serà perquè el mossén, ben eixerit, no s'esmerça en l'ofici... Mentre vaig observant els animalons que arriben a rebre la protecció del vell patró dels de pota, vaig mirant-me també els pabenets que van apareixent...
El rector pren ben fort l'atuell, ferm i dret, i bé que va hisopant. És cosa de fixar-se el toll que forma, d'aiguats beneïts al davant de la improvisada trona... Entre música i riure's l'ambient és d'un càlid que eleva el migdia que s'ha anat ja fent. I és un goig veure el goig del tothom, des de darrere estant com estic....
Au, i els pans cap amunt que l'alé del bon sant els farà de millors...
Em segueix esmussant que el parlar noble i pla cap a tota la gent com passa al castellà més formal del recit alomàncic al moment del conjur oficial... No em podré acostumar, pense, mai...
Interpretació de la melodia "Sant Antoni del porquet, la Font d'en Carròs"
I després d'aquest delme de cult que han pagat i és origen cabal de la celebració, almenys al ritual, toca anar a seguir admirant...
Trobe més, trobe bo i me l'enduc. Trobe buit i me'n fuig. Trobe llas i me'n vaig...
Trobe somriure, que és viure.
I trobant, retrobant, que me'n puge la costa, ai, amunt resseguint el camí que esperava... Faig el tomb pel més vell de la vila, que és bell... I m'arrime a l'airós campanar que, gegantí com és, feny del tot la ventada que el pensa tombar i ni el mou...
Vaig col·leccionant els tants taulells com em trobe. Diuen que aquesta font, font al seu temps de ceràmiques devocionals, en té més que cap altre del món partit per habitants... Bé pot ser. I m'agraden, a més. Poble ric en aixòs...
I en bells noms, done fe... I m'acoste ignorant com bé ho soc a aquest trist baluard que no és però ho fou. Uns vells murs venerables i ingents que feien de muralla del que fou Rafalí, el lloc àrab de dalt d'aquest puig que donà lloc al poble que s'és...
Entre al parc que allí han fet i que vol explicar i no pot, que no el deixa el cervell d'algun xot...
I allí al sol de gener que camine, i, feliç, m'entretinc entre branques que juguen al vent de la llum, per trenar bona saba d'aquest aliment celestial aferrant-se al terreny...
I enllà lluny el Mondúver s'estén, Buixcarró i un bell cel...
Vaig seguint els carrers tot volent capturar els colors i els sentits d'un art noble i senzill fruit d'un temps que no està, que ha tancat bé la porta i ha marxat...
Faig bon tomb resseguint taulellets. Torne amunt i bé em trobe la porta entreoberta i m'endinse en l'església. L'explica el rector que bé tot com s'ho sap va soltant, fa dient, informant, distraient, sermonant... Tot un goig de lliçó que amb deler benaprenc. Qui s'estima el que diu fa estimar allò dit a qui ha estat escoltant. Eixe és el secret, de tan vell...
Me n'isc meravellat del que he vist, del que he pres en aprendre de nou. Tu no pots estimar si no has conegut, i en conéixer estímes. Comprens. Fas més teu allò que no ho ha estat i ara és tu, teu també...
Atenc allò que conten del Crist de l'Empar de qui només havia escoltat que llegendes quan, la seua història, realment és molt més bella encara...
I en eixir, ja s'ha fet la vesprada i es clou el camí. Cal tancar amb bon pany la visita enardida. A profit de qui sols fa camí i n'aprén de costums, de riqueses, de dirs, de belleses d'un món que és ací a la vora i no sé. I en saber-los, creixent, és amb tu que se'n van sent-te part...
I un instant que m'assec allí vora el començ del camí del retorn, que m'escric contra el vent. És el vent l'únic que he pogut beure a cormull del bon doll, i tan fresc, d'aquesta font, que ha estat mirífica...
Comentaris