Tapats, Casats i Fadrins al segon dia de les danses hivernenques d'Ibi...

Santrafel, a dimarts trenta de desembre de 2025. Dia del Tio de les Orelles....

Pujar, mai millor dit perquè a Ibi sempre puges, és sempre un plaer. Retrobar-me amb una festa que tant m'estime és una joia... Sí, ja sé que soc molt d'enfarinar-me... I no sé si saps que he arribat a ser Amantat i membre de l'Ajuntament de Folls o Justícia nova... I sempre que m'és possible, no em perd les danses, sobretot en la Diada dels Innocents. L'any passat vaig fallar per l'obligat repós. Enguany que m'enfarinava damunt, vaig pecar de prudent i no vaig voler eixir de casa a causa de l'alerta taronja que les autoritats incompetents van encolomar-nos. No m'havia fixat que era el dia que era i em vaig quedar a quadres, desert de mi mateix...

Però res!, hui que he pogut, vinga al segon dia de les danses... Prompte, que m'agrada passejar pel vell Ibi per treure-li tant de record del bo com tinc i ofendre'm en com me'l tenen també... Ai... Que l'aspecte s'allarga a la dansa, sempre tan activa, populosa, nervada, excel·lent...

El que m'he trobat és... Un sota mínims evident de gents, de públics, de participants... En dir-te que hi havia només cinc tapats, cinc... M'he quedat gelat, de pedra, i no només pel fred que per les cames se m'engolia cap amunt... No obstant això, i malgrat això, he gaudit molt de la dansa. Sempre fresca, incitant, participativa com cap altra... Em conten, i m'és evident, que per açò i allò de no fer cas, ha baixat la intensitat del protocol... Els qui la duen sabran, ben escrit està com cal fer-la i doctors d'aquestes coses laiques té ben parades l'església de la taula organitzativa.

Jo, per la meua banda, em descoloque molt i massa, però el que veig és vida, no la que em tenien acostumat temps i costums... Però és que tot passa i ja no sé si és perquè ovella que bela perd bocí o que hui és dimarts i bon dia per exercitar altres esperances mundanes per part del respectable... Ja m'ho comentaran més aïna i espai els qui de ben segur m'ho comentaran, que les lligasses segueixen esteses i la comunicació sol ser efectiva...

Jo, per la meua part, feliç d'haver pogut eixir per fi de casa com els caragols després de la pluja per trobar-me amb un espectacle que em toca el voraviu de l'ànim. Sempre. Com siga... Quina riquesa simbòlica de regnat (i virregnat) la d'aquesta dansa... I quina gràcia la gent que hi participa, tan animosa. És un goig veure viva la vida...

I quines passades més boniques que du el món... Ben donat el premi a la Tapada que representava la treballadora de Payà, i a la parella tradicional, bé que els senten els pernils guanyats... Com m'agrada aquesta festa, t'ho he dit? L'he contada ací tantes vegades, i allà, i... Crec que algun any vos donaré a tots la sorpresa i eixiré de Tapat.

A veure si a l'any que ve estem per més i per a més. De moment, feliç d'oir les xaramites cantar el ball de carrer més foll...