Llum. El Betlem de Can Carrasca pel 2025 ja roda...

 Santrafel, a vint-i-tres de desembre de 2025.

Fa molts anys que volia fer en el meu Betlem l'ermita de Sant Antoni de Baix de Bocairent. És un deute que, fins ara, em semblava impagable, per inasumible. Aquella ermita i jo, la d'històries que podríem contar l'un de l'altre... Ara, dos anys després del darrer dels meus Betlems, m'he vist amb l'atreviment suficient i amb prou forces... I ausades que m'ha costat! Porte des de la Fira d'Ontinyent, cada dia, i amb horaris intempestius i arraïmats, donant forma a la idea, i ausades que m'ha quedat un Betlem com a mi m'agrada. Bigarrat, barroc diríem, bastant fidel a la idea, treballat com pocs he fet, i atrevit, molt atrevit!

Poliestilé només?, amb algeps i pintura? Poc em coneixes... He usat de tot, enguany... Paper i cola, ferros, fusta... I ceràmica i tot que m'he animat a modelar...  Vinga cables, un tot de leds que subsititueixen les velles estructures lumíniques per tota una fantasia de possibilitats... I alto, que he prescindit dels algeps de sempre bescanviant-los per materials de generació més apropada a l'ara i que em permeten un secat més amable. Sense això, hauria estat impossible fer les voltes i tot el que s'hi agombola amb l'obra més gran que mai no he empés. Més que els dos anys que vaig provar a fer-me a casa el Pont Vell i la Cantereria d'Ontinyent, o l'any de les muralles i l'Ajuntament ontinyentins corresponents a tal i com eren el 1860... I queda espectacular del tot, a nivell de l'ocasió que vaig reproduir el Palau Comtal i el Castell de Festes de Cocentaina. I amb mooolt més treball que quan vaig fer volar l'Angelet de la Corda per la plaça d'Alfarrasí... Nivell de treball? Com cap altre, que la cosa m'ha costat més que quan vaig fer el carrer de Sant Roc de Biar, o el Castell de Cocentaina en aquell tamany descomunal... Res, que el retorn calia que fos sonat!

I així, d'un costat de la mare Mariola, l'ermita de Santa Bàrbara de Cocentaina en plena festa de la Corriola, passem a l'altra banda de la serra... I no serà perquè no li tenia ganes... Aquell indret mirífic m'és bàsic per entendre'm. I els qui em coneixeu bé, bé que ho sabeu. No n'he fetes jo en aquella ermita de bones i d'intenses. Algunes ni me les creuríeu a no ser que també hi participàreu de la raó, perquè són increïbles... Però clar, la més socorreguda és la de la Llum de Sant Antoni...

 Mai procure faltar a la cita amb eixe raig de sol que, a les cinc de la vesprada del seu dia, entra per la paret d'enfront l'altar i li llumena el rostre al sant mentre la gent, de manera pasmosa, aplaudeix... Centenars de fotografies, bona cosa d'escrits, algun poema, una xarrada explicativa i tot vaig arribar a fer-ne... Tot per viure i reviure un moment preciós que em connecta amb la tanta cosa que no sé però que sospite. Ara, Llum i tot, la tinc a casa, i, com m'agrada a mi, de manera absolutament efímera... 

La cosa ha estat cómoda, em cal dir-ho, de plantejar i realitzar. I fins i tot ha estat divertida perquè, a falta de plànols, em va tocar pujar-hi a prendre mides... Sort que sempre he pogut comptar amb la complicitat afable de Juanjo Alcaide... Si ens haguéreu vist als dos, una vesprada novembrenca de bon fred, metre en mà i carpesà amb fulls, vinga a pamar aquells devots murs... Ja sabeu que els dos ens tenim per devots de la Llum a nivell passat de rosca... Més que res perquè ens agrada aquesta història i n'hem fet constant interés. Solem posar-nos al final de tot i, des d'allí, observem, oïm, comentem, esperem, flipem... 

Juanjo sempre demana que tanquen la porta, redell, que si no, no hi ha bona visibilitat. Per això al Betlem la porta està tancada, i ell dins del temple, no siga cosa... I per suposat que se'ns pot escoltar, i no precisament baixet, cantar-li el "xalalalalà, oh, oh, oh. Un raio de sool.." al primer que ve amb ganes de fer-nos parlar... 

Ei, però des del respecte màxim, que un servidor ha arribat a pujar a peu des d'Ontinyent per observar l'efecte i, per cert, va trobar-se en una d'aquelles ocasions la porta tancada... Sort que el senyor Beneito va baixar-me després al poble. Si farà anys... Si en podria contar.... Una conferència de Joan Olivares i tot que vaig poder aplaudir. I aquell senyor antonià que venia d'Elda i en ser les cinc s'agenollava al mig del corredor i començava a lloar amb clams a Déu... 

I els anys de núvol sense llum que vam treure allò de la mala sort però negarem haver estat nosaltres... I l'any que vam marmolar els "restauradors" perquè havien ratllat amb blavet aquelles pedres i deien que ja ho esborrarien els oratges, i encara no ho han esborrat... I l'any que, tot núvol, Juanjo va empescar-se una llum... quadrada! Ai mare com m'estime aquell lloc. I, ara, com em veig de feliç de tenir-lo al meu menjador.

Ei, que fins i tot hi ha la "tonya" de Sant Antoni que allí s'hi reparteix... I, per suposat, res de l'altar actual que cal falcar bé amb rajoles i tal... No, una aproximació he fet a l'altar vell, sense els elements heràldics, les esfinx i els copons, i adaptat a la meua necessitat (evitant corbes). Però amb un crec que molt correcte programa iconogràfic que pot fer-te flipar... 

Res, que he intentat que la cosa s'assemble, però afegint-ne de la meua part molta cosa... Ja ho veuràs si vols venir a casa. Convidada estàs, estàs convidat... Avisa'm primer, per si no estiguera! I com sempre, he intentat reflectir bona part de la vida que sempre m'he estimat, la d'arrel tradicional i festiva, i molta de la gent que m'estime... I clar, sent com és un Betlem bocairentí, no podien faltar certs amics.... Mira't bé si coneixes qui fa la treta de dansa...

Així que res, entre unes coses i altres, de nou Nadal, de nou em trobe amb ganes de treballar, que no amb forces. I entre mareigs, oblits, esgotament i un treball que cada vegada és més nuvolós i envoltat d'oratges lletjos, he arribat a preparar un dolç pessebre, i ample... I com sempre, el Jesuset al braç del pare mentre la mare se'ls mira i Paco Muñoz canta per adormir el xiquet mentre Tirisiti sobrevola el terreny amb el Globus de Milà... I hi ha els meus iaios, la meua padrina, bona part de la família que em queda, amigues i amics, personatges festius, fantasiosos, llegendaris d'arreu del País... 

I figures que no t'esperes perquè jo tampoc no les esperava... Ja t'ho explicaré més endavant, que la cosa du rastre... Tot té el seu perquè, la seua raó, motiu i explicació... I com que ja no tot em cap, ja em veig triant enguany que colocaré, cosa que sempre pensava que no arribaria a fer... Res, que ací està l'enèssim Betlem del Tio Carrasca, disposat a rebre't per compartir aquell costum vell que jo vaig viure encara de menut, quan els veïns t'obrien la casa perquè veires quin Naixement havien muntat, i jo em delia... A casa estem, si voleu venir, trobareu un Betlem que ensalça la Llum, així, amb majúscula...