De mercat al Pla de la Font de Cocentaina...

Cocentaina, a set de desembre de 2015. Segon Diumenge d'Advent

i vespra de la Puríssima.

Hui, cansat d'estar per casa trastejant amb el Betlem, que m'absorbeix que és cosa bona, he pensat en fer estrici físic i, com no, mental. Què tal si me'n baixe una estoneta a Cocentaina? Diuen que al Pla de la Font, des de fa uns mesos, s'ajunten a fer un mercat d'aquells de tradició, però mercat, mercat... I res, per més que demà tinga també baixar a l'antiga festa de la Suca, allà a Santa Bàrbara, per què no provar-ho?

I xica, veges tu quin encert. He aparcat més enllà del Sangrador, cómodament, com m'agrada. I m'he passejat per aquell vell aiguamoll, vinga a observar tendals que acollien des de comerciants d'ací i de la vora fins a un munt d'artesans que, veges tu, m'han alegrat amb els seus colors i xarrades la matinada...

No hi havia massa gent fins a passat migdia. Tast d'olis vora la font, i tot un reguitzell de parades amb fruita acabada de collir, que això s'hi nota amb tanta bellesa bledana. I productes d'autor, d'aquells que si te'ls trobes te'ls has d'endur perquè en cas contrari t'enyoraràs i no te'ls trobaràs de nou... I tastos dels que no puc que m'inflarien el sucre. Quina llàstima, tan bo com tot sembla... 

I el Pla de la Font, nadalenc ja, encisa al solet del migdia, com abraça amb calidesa. Quin passeig, vinga a saludar coneguts, a mirar tafaner entre llibres, a escoltar músiques pregravades que ara sí però després no, i vinga a esperar el taller de Cabuts...

M'abellia retrobar-me amb Sinfurosa, el Manco Calderon, Cirilet i Vicenteta la de les dues cares... Però no els he vist ballar. M'ha agafat un mareig d'aquell dels meus i m'he hagut d'asseure. Sort que hi havia l'amic Josep venen tot allò que pot fer-te falta per a abrigar-te de cap a peus i he pogut reprendre el fil amb bona conversa... Almenys, m'he assegut i m'han eixit dos eixerits poemes... 

Què m'he mercat a banda de les dues poesies? Doncs un regal de Nadal per a cert nebot desaparegut en combat, un joc de cartes sobre cultura popular quatribarrada i, per suposat, una corriola amb el seu corresponent embotit per a demà quan puge on cal pujar el matí de la Puríssima. Res més faltaria... 

He rebut bonegó del cap de colla de la Muixeranga perquè encara estan esperant-me... Esperant estic jo refer-me del tot per a quan retrobe les forces menjar-me a mos redó el món sencer... Què li farem. Demà faré fotos, espere... Què més puc jo ara que... 

I entre bona cosa d'aromes prohibits, xarrades assaonades i un sol de solet beneït, ha anat fent-se l'hora de tornar a casa, a fer marxa i veure si puc fer una passada més d'algepsada al Betlem i...

Això mateix, un goig ple de matí, agradós, de caliu, alegrot... 

I ja arriba el Nadal, ho tinc clar. Veuré quan puc muntar el meu arbre amb el tot que se'm ve al damunt. Quin Advent... Jo esgotat. Quin desembre, com ve... 

I tan bell...