Benvingut, arbre nou... Malgrat l'Ajuntament d'Ontinyent, clar...
Despús-ahir, una excavadora va vindre al meu carrer, el d'Alacant, i va fer un bon forat en el pany de cases de més amunt, vora la vorera, a un lloc on no és bo d'aparcar perquè impedeix la visió dels conductors si va a passar un peató. Diuen que són els "camins segurs" tan insegurs com els manté l'Ajuntament d'Ontinyent.
Al carrer del costat, el del carlí Carlos Díaz, en un lloc més complicat encara, on fins ara han anat posant i traient, posant i traient dos estructures de fusta que contenien cossiols amb plantes ben crescudes, han fet el mateix. Dos llorers, crec que són. Aquests més arregladets, més estèticament situats, a la fi d'una via que ja té d'altres arbres que no són els mateixos... Bé... Sembla ser que per fi se n'han assabentat que sobre el bancal que fa d'aparcament abandonat, ple de clots i fondals, amb senyals esclafats, amb pilons de fusta torçats quan no tirats, amb deixalles constants, amb brossa esvarant, amb cotxes aparcats dins d'on han de passar esocolars ("Camins segurs" diuen que es diuen no sent-ho...). Bé, sembla ser que han volgut rentar la cara de la cosa sense gastar massa... Han ficat unes peces enormes de formigó per fer més segur el pas dels pietons... I me n'alegre, perquè podran usar-se com a banquets també...
No tenim clavegueres. No tenim papereres. L'incivisme de part del veïnat omple d'embalums i ronya el voltant dels contenidors de reciclatge. La poca saorra que queda a l'aparcament és arrossegada al mig de la via en ser que cauen quatre gotes. La vorera del carrer més transitat a peu, el d'Antoni Conca, fa una vergonya dolorosa, de tan destrossat i estret i... I més quan els cotxes t'aparquen al damunt alguna roda... Hi ha una eixida de l'aparcament que es mostra perillosa i que ajuda a augmentar les cues de vehicles en hora punta... Hi ha tant de desficaci per nul·la previsió, preocupació, planificació, voluntat... Hem sigut deixalleria. Ens hem acostumat i normalitzat conductes incíviques del tot... Però res, tot va bé i és feliç Santrafel... El silenci formal que és remor soterrada. I ningú veig que diga en veu alta ni...
Per això mateix, li desitge molta sort a l'arbret. I esperant estic que facen la propaganda acostumada els que d'ella viuen allí on donen a viure, ja ho saps... Vos hem plantat un arbre. Vos hem plantat un arbre. Vos hem plantat un arbre. I això, justificarà tanta mediocritat i indecència.
Per a ell, i també per a ells, un cop més, un sonet sirventés. No puc fer altra cosa...
Comentaris