Roba ibèrica, pura Ibèrica...

 Santrafel, a cinc de novembre de 2025.

Ei, que allò ibèric, ibèric, és sempre bo, sa i saborós. 

El companatge també... 

Això no vos ho he contat, i ara no em faria falta contar-ho tampoc perquè acabe de rebre... Anem a pams, però, més que res perquè vull xarrar-m'ho, ja saps, per a quan se m'oblide.

Aquest estiu vaig tenir la immensa sort de poder passejar-me per Castella en un viatge que em fou sanador de veritat, sorprenent en la manera i encoratjador en els atreviments... La segona parada una vegada ja en territori més enllà del polsós Aragó, fou el poble de Morón de Almazán. Estava en festes i aquell fet alegre distorsionava la postal pseudomedieval de la seua tan valuosa plaça major, que és realment una bella estampa renaixentista. Quin campanarot, quins casalicis, una gràcia el "Rollo de Justicia" amb la desgràcia que suposava pels afectats a patir-lo en les lleis antigues. La visita a l'església em fou un sorprenent remesclament de bellesa deixada i d'intensos sentiments d'aquells meus tan sensibles com ofegadors. Però aquella carpa trencava la placidesa turística... Jo em quede amb el curt passeig tot i escoltant l'aigua subterrània que es deixava oir a bona part de la plaça com a detall que tot allò bo no només està en el que pot observar-se, sinó també en el sentir-se.

En apropar-me a un dels palaus, me n'adone que estic al davant, ni més ni menys, del museu de la roba tradicional de la Diputació de Sòria. "Museo Provincial del Traje Popular", resa a l'entrada... Un dels més reconeguts centres expositius i d'investigació que pots trobar-te a Europa mateix dins d'aquest génere. Mire l'hora. És bona hora... Sempre serà bona hora per submergir-te en allò que proposen. Aprendre és la base de l'alé vital per a tot curiós, no? I jo ho soc, i ausades, de curiosament agossarat...

Sembla que tenen una exposició temporal que els rebleix qualsevol altre tipus d'oferta... Es diu "Ibérica pura". Entre, no? Que si entre? No hauria eixit malgrat que acabaré amb un extraordinari mal de gola refredador per l'excés d'aire condicionat, que estaré dos dies sense poder parlar. Però això és bo, tant per a mi com per a la humanitat que amb eixe mi capciós s'hi creua... M'explique: Una serralada bàsica en l'orografia de la nostra península puntal euroasiàtica, la que li dona nom a partir del riu Ebre que la marca frontererament pel nord. I una idea a exposar: la continuïtat cultural a través de la vestimenta tradicional entre unes terres i altres, tot i superant fronteres mentals, socials, lingüístiques, polítiques... Allò és una glòria completa pels qui gaudim amb aquestes danses i mudances! Ei, i poca broma que la producció és seriosa, eficaçment resolta, molt ben triada, exposada de manera magnificent i absolutament convencedora d'eixes comunes lligaces evolutives causades per una tradició molt ben trobada i, per suposat, trenada... 

Burgos, Sòria, Saragossa, Terol, Conca, Guadalajara, Castelló, València i Tarragona juntes i ben remesclades. Evolucions des d'uns origens. Costums telístics i cosidors. Representativitats laborals i festives. Robes exemplars. Restauracions absolutament curoses. Moltes referències artístiques agraïdes i fonamentades. Crítica molt ben duta. Imatges abellidores i representativament aclaridores. Elements realment sorprenents per quotidians i resumidors... 

I unes explicacions per part del guia especialista que deixen amb ganes de més i fan curtes les dues hores de veure, oir, entendre, repensar, relacionar, contrastar, i, finalment i per suposat, estimar. Quin verb més extraordinari aquest, estimar allò que coneixes. És la saba que em mou al voler viatjar constantment. 

Aprendre per amar allò aprés, allò que es fa vida viscuda i perviure també tot fent créixer allò que sabies i que queda en tant poc. I en ser més, més estima i més vida i més tot... Qui diria que en aquell racó bell de bell món s'hi guarda la bellesa de la vellesa més nostra i de tants. L'origen incregut d'allò insuposat, però tan cert... 

Ai quin goig la riquesa de l'etnologia compartida... 

Ara em quede també amb aquella sensibilitat del bon tracte i de la feina feta com m'agrada, amb absolut respecte a qualsevol aspecte. Ja no és fàcil de trobar. És com abans s'hi treballava en els bons centres museogràfics. Com abans... Com caldria... Tornaré a trobar eixe bon fer en Las Huelgas de Burgos i, el seu revers absolut, la seua creu i quina creu, en Sant Martí de Canigó. Els contrastos són els que fan valorar el treball i, per dissort, també massa altres coses. I aquest treball sorià, emociona... La de fotografies que vaig treure només pel goig de fer-les, de comunicar aquella meravella... Però fins ara he callat perquè la vida et fa passar per cada estret congost...

I ara mateix, m'acaba d'arribar el catàleg...

Va sorprendre'm molt i massa que, en demanar-ne'n no hi hagués cap a la disposició de... L'estaven acabant de fer, van dir. Vaig respondre que era llàstima perquè tal esforç recopilador, investigador, reposador i explicatiu calia que tingués un monumental reflex memorístic a l'abast, i tal i pasqual... Van anotar-me el nom i el telèfon per, quan el publicaren, fer-me'l arribar. Preu car. Transport car per la llunyania... I res, que ja el tinc i no és cert res del preu. No és cap car que és carícia... Una tal obra, efectivament monument, grossa amb ganes i pesant, amb bons referents escrits, gent que sap de què parla i en parla abastament, imatges ben tractades..., no en té de preu i em resulta d'escàndol per la baratesa final. De cor ho dic. El tresor que he mercat és inigualable. Agraït de veritat quede, perquè m'ha de servir per a tant o per res... Ves-te'n tu a saber...! Però el meu costum de recollida enriqueix els prestatges que em faran de memòria en la pols que du el temps...

Quina gràcia, redell... I tan pura...