Mutatis mutandis tòpic.

 

Santrafel, a nou de novembre de 2025.

Aquest poema m'ha eixit directament de l'entranya. L'he fet amb motiu de l'homenatge que s'hi retia ahir a un poeta al que admirava en tall que poeta. Ell em respectava, dels pocs que ho han fet en aquest camp si no l'únic. Jo me'l respecte encara, i tant, un any després de la seua partida dolosa.

Parla d'aquell poeta, de jo i de tants altres que podem ser. Qualsevol qualsevol. 

Les gents i els polítics que hi apareixen sí que són aquests, aqueixos, aquells i qui sap si també nosaltres, vosaltres o ells i elles...

La solemnial confraria dels cremats, que així és com som, i pel que veig, se'ns espera... 

Per molt que voldrem, no canviaran les coses que han de ser canviades. La distopia s'ha fet carn i l'habitem.