Més dibuixets escolars... Ara per a la Fira d'Ontinyent!

 Santrafel, a dijous tretze de novembre de 2025.

Ei, que aquest cap de setmana proper és el de la Fira d'Ontinyent! I m'he trobat que anava a treballar-la amb els meus alumnes més menuts de l'institut, i res de res... No hi ha cap tipus de material a l'abast per a... I com que això no em ve de noves, atenent el poble en què estem i com és l'educació que es promou i la cultura que se'ns aventa, anem a fer com cal, no tio Sergi? Doncs sí, ens arromangarem i farem alguna cosa... Un dibuixet de l'única tradició indiscutible de la Fira (queda tant poc d'allò aplegat amb tants anys d'història, que poca broma, ve per privilegi reial de 1418...!), la Coca de Fira, i un dibuix infantil del tot d'allò que més caracteritza aquest aplec festiu... A veure, imagina't com és la cosa que la gent ha canviat el verb "comprar" per un altre, "pujar", a l'hora d'entonar la tòpica "A la Fira no vages...". I és que la Fira, per més que ens entestem, s'encaboten o vos empenyeu, és un gran parc d'atraccions mòbil (i car, ben car), però a l'hora del "crompar", que dirien les iaies del poble... 

Bé, pel que fa a la famosa coca, en no trobar cap text que la poguera explicar, he improvisat uns versets amb els ingredients i l'objectiu i vos he pastat un poemeta que, aquesta nit, ficaré al forn a veure si amb el rent creix i amillora... I que vos sente bé. Jo, de coca d'aquesta, que entenc ben saborosa i abellidora, no n'he volgut menjar mai. Els pebrassos, sí... Buscar-los, m'encisa, però d'ací a tastar-los... 

Au, bon treball, si els usàreu, els dibuixos, i bona Fira...!

Pròxims dibuixos... No tardarem. Però provarem que no siguen religiosos, ni que lloen el maltractament de cap animal ni hi haja qui puga treure'n profits que no toquen. Tu ja m'entens...