La gran confrontació de sons en honor d'un rei boig...

 Santrafel, a quinze de novembre de 2025.

M'arriba carta de París. Del París de la França. No conec jo allí qui... Potser serà una multa de tràfic per alguna malvestat meua que ignore en aquelles carreteretes de l'Arrieja o de l'Auda de l'octubre, o aquella nit travessant-me el Conflent i el Rosselló... Però no, que quan me la passen els de Correos la veig grandota i poc oficial... Però sí, quina memòria la meua! Són discos, dos cd, sí... Aqueixes coses que participes per internet, els crowfunding aquells, micromecenatges... Històries creatives que t'empesquen i acaben atrapant-te i, quan ja has participat econòmicament per tal d'ajudar a veure si tenen sort i el projecte tira avant, te n'oblides del tot... I mesos després, t'arriba carta, de París per exemple, en agraïment per la teua confiança. Nyas el producte en què has participat econòmicament... Llavors, jo almenys, me n'alegre i passe immediatament a consumir-lo. Per veure, més que res, si encara creix amb el resultat aquella flameta que saberen encendre't quan vares prémer aquelles tecles i...

És curiós el tema de les xarxes. A aquest grup de música antiga, vaig conéixer-lo, justament, a través del Facebook. I justament caldrà agrair-ho a tal pàgina que sovint ve plena d'escòries de tot tipus..., de tant en tant, alguna cosa t'aporta alegria de veure i, potser, de viure... Així, amb un sol vídeo que m'aparegué per casualitat ja fa uns anys, i jo no crec en absolut en les casualitats, és que vaig conéixer aquells quatre joves francesos, "Into the winds" es fan dir, que anaven sonant amb molta gràcia instruments ben atractius, que si dolçaines, tot tipus de flautes, sacabutx, trompeteria, percussions... Peces solemnials d'avís, sobre tot; i danses; i laments o planys; i marxes nèrviques ben eixerides i d'arreu d'una Europa ben propera en molt, i molt més interessant que no sembla ser-ho... Vídeos elegantment editats i una idea recuperativa ben clara. Van atrapar-me...

I no és que m'atrega especialment aquesta música. En escoltar-la sovint, se'm perd i se m'iguala, i em costa seguir-li el truc, la gràcia... Però això em passa en moltes especificitats musicals!, m'agrada molt oir, i oir gairebé de tot. La vida, però, és tot peròs... Puntualment, a estones, aquestes antigors represes i reinterpretades pel gust de l'ara segueixen encisant-me... Ja veus com d'esquissit vaig tornant-me. Més que no això, selecte... 

I res, que vaig participar fa un temps en el finançament personalitzat del seu primer disc, "Le parfaict danser" (Ricercar, 2022), músiques per dansar de 1300 a 1500. Va complaure'm bastant, una bona feina a fe. Ara, que s'atrevien amb músiques de batalla, de crida, de clam... Aquest "Le grand Embrassament" (Ricercar, 2025) du com a segon títol "Music for a mad king"..., un mal rei? Reprén la història del rei Carles VI dels francesos que, el 1392, va ser declarat foll en mig de les conspiracions de la guerra dels Cent Anys aquella... 

Un temps passional i apassionant que generà unes músiques intenses en un món que no parava d'evolucionar cap a noves formes de follia fins llavors desconeguda... Bé, i a partir d'obres anònimes i d'un munt d'autors d'aquell moment (Johannes Cesaris, Richard de Bellengues "Cardot", Johannes Hucourt, Johannes Le Grant, Pierre Fontaina i tants i tants altres que em sonen i que desconec), acaben muntant-se la historieta que ens venen. Des del coronament del rei, el seu govern de sis regnes a l'hora, la seua malaltia, la batalla d'Azincourt, la mort de Jean de la Borgonya a mans del Dofí, la trició de Troyes que feu Enric V d'Anglaterra l'hereu que amb tot es feu i el soterrament del pobre foll o no foll coronat aquell, tot passa per una música ben trenada, trobada i transmesa. Un treball, en conjunt molt ben explicat, comentat i presentat que em cal agrair. Perquè ja l'he devorat i m'atreu, per a les estones que necessitaré de trompeteria, aquelles que l'ànim necessite d'acompanyança eufòrica i per enriquir la meua col·lecció de meravelles musicals desestilades en fons i forma. 

La meua felicitació a les senyores i senyors Guibeaud, Reboisson, Le Moal, Lécorché i Sauron pel seu esforç i la saviesa d'haver apostat per aquest tipus de joc doble: músiques d'una raresa atractivíssima i l'ús del sa parany per enviscar adeptes d'arreu d'un món que va encara molt més boig que no l'imaginarien en el cervell d'aquell sonat rei...