He vist, per fi, l'homenatge de Muro a Paco Muñoz...

 

Santrafel, a dimarts dihuit de novembre de 2025.

Per unes coses i altres, encara no havia vist l'homenatge que, a través de l'art tan especial com emotiu de Toni Espinar, l'Ajuntament de Muro ha retut a Paco Muñoz a través d'un mural on, ves per on, es fa referència a un dels mites locals més universals que pots trobar a cap poble valencià. El Tio Pep, que no era de Muro però a Muro anava a comprar una tartana i un burro... Seria de Bocairent?, on acaben les seues danses interpretant la cançonella? Seria el Muro de Mallorca?, em xarra un conegut amb bastant mala llet però sempre llet informada i... Ves a saber. El Tio Pep i Muro estan ben lligats en la nostra tradició, i són indestriables... I Paco bé que ens ha fet ballar la cançó per anys sense panys, i gràcies a com l'ha escampada, l'hem apresa i, als qui ja ens l'estimàvem perquè és nostra del nostre sempre, ha sumat a milers d'estimadors de diverses generacions, tots sorpresos per com acaba la història, pobre Tio Pep, a l'hospital, amb tot el cos adolorit, dos costelles trencades i, tot, perquè l'ase li ha fet tres patades, Tioooo Peeeeep... Estafat i ben fotut! No mereix un altre homenatge a banda de l'estàtua de bronze que hi ha a tants pocs metres d'aquest nou mural...?

Vaig sospitar que alguna cosa es coïa quan, parlant amb el mateix Toni Espinar mentre el veia pintar els pre-ci-o-sís-sims murals del Batà, fa cosa de no res, parlàrem que estaria bé fer homenatge a Paco, i ell va dir-me que sí però que allí no i que si blanc i que si negre i... Poc temps després, i per les xarxes socials, va presentar un preciós esbós del rostre, molt "juvenil" de Paco... Però parlava d'un projecte sense dir ni on ni com ni quan ni...

Fa no res, el meu cosí germà Jaume, murer d'arrel i de soca, va avisar-me descobrint el tuacte, i m'enviava fotos... En no res, la cosa s'escampava. M'avisava poc després el regidor responsable del joc, Sergi Silvestre, que fou company meu en el primer any d'institut santrafelenc... I ja el mateix Toni Espinar va acabar d'arredonir la jugada tot presentant al món sencer el seu treball.... 

En cosa d'una setmana, tothom i totdon està rebotant els missatges i presentant noves imatges... I jo, sense poder apropar-me a veure el joc. Sabedor que a Paco li ha agradat les imatges que li han arribat, jo volia veure-ho en directe... Vaig estar parlant amb Pepa, que no sabia d'on havien tret una fotografia del seu marit amb ulleres... Això quan? I vaig enviar-li unes quantes fotografies meues de Paco amb ulleres, que li senten d'allò més bé, i amb l'eterna samarreta roja, com cantava l'Ovidi Montllor que havien de ser les samarretes, sobre tot les de Paco... 

Així que res, aquesta vesprada mateix que passava per Muro venint per Agres de Bocairent i camí a Cocentaina, he aturat el meu burro, prou tartana ja, a la vora de l'ermita de Sant Antoni de Pàdua i Sant Antoni Abat, davant mateix de l'autovia, i cama a veure l'espectacle... A veure eixe burro verd tan curiós com simbòlic, i com ha retratat l'escena el tan reconegut autor, que s'ha fet de pintar cultura, història i literatura a Muro que és cosa d'envejar, i espere que de bon profit per a qui vulga apropar-se... Hi ha qui diu que així Muro es converteix en un referent de nosequinacosa, que si patatim o patatam. Això a mi no em preocupa per més que els referents socioculturals nostres són escassos i cal reconeixer-ne el seu valor intrínsec i, també, el de futur si se sap conduir-los. Els discursos xovicèntrics no van amb mi. Els victimistes tampoc. I què diré dels quedabé i llepaires... Jo no puc fer-ne. I ho sabeu.

M'agrada el mural. I m'agrada l'art depurat, identificador, directe, punyentment amable i sempre sincer del senyor Toni Espinar, a qui admire i respecte. És cosa gran aquesta mà assenyada seua, i la visió, insuperable, l'aramateix del nostre art raconer, tapafaçanes sense gràcia, resolcantons eixerit... 

I que use cada mural per posar en valor llocs, paisatges humans i memòria, m'encisa... Ací el Frare d'Agres, mira allà el Montcabrer esbossat, i a la banda de baix, sota un estilitzat i icònic campanar murer, el vell llavador tret d'una fotografia del meu benvolgut Ramiro, el retratiste de sempre que cedí la col·lecció magnífica que és la seua vida laboral a l'Ajuntament, que el prengué merescudament per fill... Pot haver major gràcia?

I eixe Tio Pep tan senyor, pobret meu... Quins detalls en obra que sabem que és efímera en natura, i es provarà a eternitzar si l'oratge ho permet, si el ciment aguanta, si no me la vandalitzen, si no li apeguen al damunt cartells que anuncien qualsevol falòrnia o bagatel·la futura... És el signe dels temps que va parell al fet mateix de crear aquest nou art urbà ja integrat, i més a Muro, on brilla tant la seua presència.

I què diré de Paco... S'hi assembla prou, i tant, per més que ja m'hagen dit que ni de broma... Segur que l'heu vist bé? Paco vist a través dels ulls de Toni Espinar és així, i així està genial... El que passa és que això, vos ho confesse, m'ho han soltat alguns coneguts d'Ontinyent i de Cocentaina... Els he respost, també vos ho dic, que ix molt millor que els homenatges que hi ha al poble dels Meruts i al dels Socarrats... Ai, que no hi ha cap!

Això sí, no diré tot flors ni violes... Val que no pot haver racó urbà més proper al Frare d'Agres, i camí de la Mariola, i al costat de tan preuada ermita pels murers... Però no m'agrada gens el lloc triat! Urbà d'urbanitzat, encotxats com anem, de pas del tot sense entretenir-se, de gaidó quasi... Per més que, en alçar el cap, tingues al darrere l'estampa de l'ermita i allí, lluny, el pare Benicadell que vigila... I això que pensava que podia quedar graciós... 

Val que és el lloc més transitat pels vehicles, però l'accés... Qui el veurà quan passe tan a la vora que, si vol copsar-lo del tot, ha de passar-hi els dos carrils i quedar-se a la cuneta de l'enfront... 

Des de dalt, has de passar l'entrada cap a l'autovia i xafar marge també.

I cal anar-hi a posta per trobar-te'l..., i es troba certament apartada de qualsevol altra obra d'aquest tipus del poble, cosa que dificulta l'arribada contemplativa i, potser, la creació d'una ruta... O igual l'afavoreix i tot!, ves a saber com ho resoldran i defendran els responsables sociopolítics... 

Siga com vulga, és tot a enhorabona i les raons tindran ben clares els qui han afavorit la idea. 

De moment vull quedar-me -que és com cal quedar, com a amics-, amb el fet que Muro recorda Paco, Paco està feliç i feliços estem els qui ens estimem Paco i Muro en veure que hi ha memòria i respecte... I tot a través d'un art que més d'ara mateix, i de tanta qualitat, no pot ser. I és. 

Així doncs, felicitats...