Bon vent amb la represa de les cançons infantils, per a tothom, del Xesco Boix...
Vaig conéixer Xesco Boix a partir, ves per on, de Paco Muñoz...
El senyor Francesc Boix i Masramon (Barcelona, 3 de febrer de 1946-Malgrat de Mar, 21 de juliol del 1984) fou, per dir-ho clar i ras, el Paco Muñoz del Principat... Cantant reconegut com a mestre en la cançó dita infantil, però d'arrel tradicional i molt, molt folk... No, d'havaneres no li'n conec, com al nostre Paco, però fou ben reconegut l'home de les grans ulleres, monyo escarotat i barba agraïda que cantava coses bellíssimes que anava desgranant amb la seua guitarra i que li eixien de sota aquella seua gorra icònica, pèls i meldies i versos, sovint naïfs, sempre despentinats, agradosos, incitants i nobles, nets i molt nobles, fins i tot... Em va caure molt bé aquell home (com no si, per a començar, compartíem el seu primer i el meu sisé cognom...) quan vaig començar a saber-ne; tard, molt tard perquè aquelles històries ací al seu Sud no arribaven. Tan tard que ja havia passat d'aquesta vida, l'home... Que va ser quan Paco li va dedicar una de les seues més belles cançons, l'Adeu a Xesco Boix, on només repeteix i repeteix dos sols mots: "Ai, adéu...". Si fou dolorós aquell dolor...
Per això va engrescar-me tant participar en el "crowdfunding" aquell, ja saps, el micromecenatge d'obres artístiques que tant s'estila com jo també seguisc, que pretenia actualitzar l'obra del senyor Boix com tornar-la a fer viva entre les noves generacions d'infants... El projecte, que es presentava preciós, va partir de la gent del grup Ebri Knight (xe quin nom més per a un grup...) que sembla que cercaven un alguna cosa per treballar la música familiar que diuen ara i, pren, de pas, reivindicaven un ítem infantil que els semblava comú i atractiu, el treball intens del senyor Boix i amb un so "folk" setanter i huitantenc. Tenien raó; eren autèntiques lliçons de vida... I prometien un disc i un conte il·lustrat. Com no fer perquè feren?
I res, que ahir mateix va arribar-me el disc, i el conte ja vindrà... Un sobre de la cooperativa Folk You! (quina dèria amb els noms que molen...) va vindre'm carregat d'alegria...
Bo no, millor tampoc. Quin mot podria usar per dir excel·lent? Fascinant? Adorable? No ho sé... Però després d'escoltar-me'l tres vegades, m'arrepentisc fermament de no haver-ne encomanat més còpies... És un disc que cal tenir a casa i a mà. I aquest Nadal m'agradaria que fos a les cartes de comanda que faré al meu rei en Melcior, faltaria més, per a la meua germana, que se'n delirà i l'aprofitarà a classe de ben segur, i pels fills dels amics que tinc per nebodets... Jo, amb el meu, estic segur que faré com feia mon pare amb tots els discos del Paco, ratllar-los amb tant d'ús...
Ei, si és que les cançons són tan recontraboniques, i tan ben dites i sonades i...
Estimar mai no fa mal, veritat? I és el remei exacte i precís i necessari per a guarir la nostra societat... Veritat que sona de meravella tot? Ai..., com pot ser de bonic el món si...
Ei, estil cumbaià total!, veritat? Amb eixos punts reeggae tan alegres... Amb el banjo tan característic... Uf... I vinga l'alegria! Una peça m'ha arribat al fons del repertori tradicionaler del senyor Boix. Com d'aconsegtuit està el "Joan del Riu"...!
Però entre tu i jo. Quan vaig veure el llistat, hi havia una cançó que volia escoltar sí o sí... Però no la vaig avançar en absolut. El millor era esperar-la mentre anava meravellant-me amb el joc proposat... En arribar, m'ha deixat corprés del tot, vaja que sí! Quina joia és... Segur que tu, només que sigues com jo, o més anyat, et traspassarà l'ànima des del record...
Res, que el trobe deliciós, no t'ho he dit ja? Quin content tindria el senyor Xesco Boix, coneixedor del vermell del riu del fons de la vall que és la vida com fou... Aquest homenatge és dels que paguen la pena del viure... Les meues felicitacions als autor. Bon vent pel projecte! Que arribe lluny perquè necessitem aquell arribar a horitzons que ens prometem assaonadors, pervivència, esperança, i sobretot, si el vaixell du alegria, i cançons...
Comentaris