Estellés per sempre... A Onil amb Ina i Aitana, i amb César i Enric!

Santrafel, a set de setembre de 2025. Vespra de les Marededeus Trobades.

Entre tanta festa i festa, un racó per a la poètica més sentida... Arribem al palau preciós del Marqués de Dos Aigües, a Onil, on feia anys i panys que no féiem parada i fonda. Un bon recinte, i elegant, per a concerts com aquest, de petit format. Llàstima que la festa se'ns emparre pel tot i les musiquetes banals, i acampanades, acaben desdibuixant el lluït treball que ens aplega. El quartet Enric i César Murillo, amb Aitana Ferrer i Ina Martí a les veus, tan esplèndides com sempre o més encara en connexions de veu, gest, mirades i complicitats, estrenen públicament nou espectacle. Que s'ature el món que l'hem de veure i viure... I sobre Estellés ara que n'estem de commemoracions! Quasi res, diu el diari... 

Enric, que és un geni potent expert en meravelles músiques, la sensibilitat del qual no cal ara que vos explique perquè la sabeu de llarg, s'ha preocupat per bastir un espectacle que, a més de digníssim, siga variat i incitant de debò per qui coneix l'obra estellesiana i atractiu per qui la vol conéixer. A partir d'uns tocs pocs i ben triats de Paco Muñoz, Ovidi Montllor i Bustamante, i amb tota la seua obra que, pels anys, ha anat bastint al redòs de l'obra del senyò Vicent, ho ha aconseguit...

Li ha calgut, i això és el que més m'impressiona, afegir nova obra i no tan nova... Les seues calaixeres han de ser, com a mínim, semblants a les que contava Carmina Andrés de son pare, plenes a cormull i sorprenents. Tan treballador i inspirat com és, ha anat omplint-les d'obres que, ara, i després de treure la possible polilla, és un dir, les fa lluir a través de les complicitats d'Ina i Aitana...

Així, m'ha sorprés, i molt, amb el joc melòdic i la recitació de temes estellerescos com la dedicada a la rosella, aquella lloança llauradora denienca amb aires ausiasmarquians i altres moments més, alguns d'ells de descarat erotisme molt ben dut i dit, per les dues cançoneres, que són del que no hi ha ni pots trobar a les nostres latituds culturals. Les coses com són. 

El públic, una molt bona entrada i amb interés seguidor, pot haver quedat ben content. Jo, he fruït cosa bona i me n'isc admirat tant de la capacitat d'aquests devoradors d'escena com de com va de perdut i desballestat el nostre panorama, amb tant d'art reclòs pel món com s'ofereix ací, i que no despega en popularitat, i mai per assumptes propis sinó per la nostra pròpia idiosincràsia poblerina.

Escoltar la tanta màgia com es desprén de ritmes i melodies tan acuradament propers al fet poètic que s'escampa, arriba a fer creure que tot açò de la literatura nostrada és alguna cosa més que simplesa, com se'ns vol imposar des de les instàncies instanciadores de l'instantani i superflu com a valor suprem. Només cal veure com han reduït al no-res les institucions universitàries a l'Estellés en els estudis batxillèrics per entendre per on ens va la cosa, quin és el percal residual que se'ns ven, i de pana mala, i on anirem a parar; ja t'ho avise, al no-res existencial diluït entre els tants regeetons, ranxeres i altres foranitats que s'entremesclen, i no de tan fons, entre els silencis alenadors dels artistes. 

Una més te'n diré i de bona. M'ha encisat cadascuna de les explicacions, mesurades, informatives en la veritat, senzilles i del tot entenedores, amb que iniciaven els poemes... Un treball més que notable que bé que m'agradaria que pogués escampar-se, perquè aclareix, desmitifica i contextualitza del tot l'obra sovint difícil d'encabir socialment d'Estellés. Una aportació aplaudible de debò.

I la parella de músics germans, impagables, de veritat... 

Acaba l'acte, que em passa en un sospir setembrenc, i ja tinc ganes de més escolta, més Ina, més Aitana, més Murillos... Quin goig veritable. Quin goig... 

Vinga, felicitats i fins la propera trobada! I que siga de goig i tan enriquidora com aquesta. Mil gràcies per l'art, l'art que, sadollant els sentits, els alimenta...

Ah, i Enric, gràcies per eixa versió tan elegant com sentida de l'Assumiràs la veu d'un poble... Llàstima que no l'haja pogut enregistrar, perquè no té comparació, de veritat...