A Agres, en l'Ambaixada del Pastoret i esperant la Marededeu...

 

Santrafel, a dissabte sis de setembre de 2025.

Bé sabeu que, si no ho tens promés, no has d'anar a la fira ni a vore la Mare de Déu d'Agres... I jo, per a aquestes coses soc molt mirat. Però no havent fet cap promesa, m'he acostat a viure la festa de la Moreneta, la que empoma les volves amb la maneta... Cosa gran, la que apareix i desapareix... I de bon territori de gràcia. Tan ample que arriba, i de ple, a Can Carrasca i tot. Ja veus la patrona de la Mariola, si... 

Matinet i a la bon hora, com s'escau, que l'Ambaixada del Pastoret no espera a ningú. El trassumpte de l'històric pastor Gaspar Tomàs, encabit en esperit i emoció en l'amic Gabriel Francés, atén a la plaça per proclamar que sobre un lledoner, allà vora el castell alazraquià, la Mare de Déu se li ha aparegut i que li ha tornat el braç com a penyora de veritat, perquè Agres el crega i com agraïment per fer-li de testimoni...

I fem camí per la vila costeruda i sense presses, que encara queda temps i poc a poc va agombolant-se la gent... Quan t'encantes, i des d'un cantó, ja t'escoltes Gaspar Tomàs cridant allò de "Compatricis...!". 

I de sobte et trobes en el 1484 tot escoltant meravellat aquella passió que se t'encomana i només pots entendre si t'han criat veient que la Marededéu del Castell d'Agres és alguna cosa més que una imatge. És tot un símbol que costa d'explicar... I potser només t'entendria bé en provar a fer-ho aquells que també senten al més fons del seu voraviu vital la paraula "Mariola". 

S'ha emocionat molt el Pastoret, fins el punt d'enredrar la seua emoció en el silenci tot i fent emocionar més el públic que atén, escolta i pega a fugir darrere seu costera amunt fins el Monestir... M'agrada molt el text, que ha guanyat amb la versió de l'estimat Ramon Haro, i que és cosa fonda i de grat amb la gestualitat i la veu del senyor Francés.

Ausades que és gentada la que puja... I quina gràcia els esforçats dolçainers i tabaleters, que malgrat l'exigent de la pujada no s'han aturat ni un moment vinga a fer sonar l'himne de la Mare Mariola... 

I a poc a poc, tan ben acompanyats, és que hem arribat...

Mentre els allí presents assistien a missa, un servidor que no guanya per a aquestes coses, s'ha assegut a vora camí per redactar uns versos que m'han vingut, ho diré, de l'Himne dels Pastorets i del fet del camí romer que hi du a aquest santuari mirífic. Segur que molt i molt més atractor d'enllà dels segles del que pensem.

Sempre és agradós trobar-te gent ben estimada...

Jo, vinga a xarrar amb el meu cosí Gabriel Pascual, que també ha acudit, ell, però, a treballar per a la ràdio... Jo, a gaudir d'un espectacle ben interessant del que ja fa massa anys que no tenia actualització personal. I eixes coses no cal deixar-les, no... 

Si no heu acudit mai, és cosa interessant com baixen la Moreneta d'Agres, que diguem, al ritme cantat de l'himne de la Filà dels Pastorets...

De tant en tant, aturada del baiard i giradeta cap algun veí que ho necessitarà...

I també un bes a l'ostensori...

Una aturadeta davant la Font del Raval. Aprofitarem i farem fotografia...

Anit va ser cosa de melons enllumenadors del camí de retreta. Res, que encara queden belles restes del joc a les façanes d'algunes cases... 

I a la plaça, a la Mare de Déu se la rep amb les danses d'Agres. El conjunt queda més que preciós i sentit. M'encisa aquesta melodia, la mateixa que la dels estimats Cabolos de Bocairent (si me'ls enyore, i no per cosa meua, no...). L'efecte no té res a envejar a festes de més nomenada, en absolut. Només cal atendre i entendre... 

I a partir d'ara, els propers diumenges, ja pujaran pel seu ordre els pobles que li ho tenen promés, a la Mare de Déu i que faran d'Agres un bollitori humà d'allò més alegre i cordial... Banyeres, Fontanars dels Alforins, Bocairent, Ontinyent, Agullent, Benissoda, Albaida, Atzeneta, Muro, Cocentaina, Alcoi... Vinga, passe cap amunt tota la Mariola que Agres ja té el cancell obert i ens rebrà com sempre, amb un abraç...

Un servidor, si té forces l'any que ve, farà la romeria des de Santrafel... O això espere! Caldrà prometre-ho, supose...