Al XXIIé concert de música festera del Mal Passet de Cocentaina. Comencem...

 

Santrafel, a dissabte dos d'agost de 2025. Cabanyoles de setembre.

Sempre, i cada vegada més, se'm fa difícil començar a parlar dels concerts musicals morocristians que conformen la tan consolidada ja trilogia prèvia a les festes de Cocentaina. Fins el punt que alguns anys he optat per no escriure'n. No pretenc mai fer només un repàs dels temes interpretats, en absolut, perquè no tindria sentit per a mi. També sé que no puc dir molt sovint el que en veritat pense per més que m'esforce en dir sempre veritat, perquè, en ocasions, allò observat, viscut, oït, i a través de la meua interpretació personal, només que em generaria, a part d'incomprensió, més odi personal. I més si atenem a l'ara mateix tan pocasolta d'ofensa banal amb reacció immediata i abrandada... Esperem que tot vaja pel bon senderi i que els tres concerts siguen tan bons com ho ha sigut aquest primer, la vint-i-dosena vegada que la colla Mal Passet ens convoca a escoltar el seu treball...

I sí, a bou passat, el concert ha estat magnífic. Una mostra d'un alt nivell i de molt treball. En un principi, però, no tot apuntava a aqueix resultat, més que res per la tria de peces poc escoltades, novetats a les que prestar bona atenció i versions que ves a saber si seran necessàries. Algunes apuntaven a ser més borrumballa onanista de concert i altres assenyalaven potser un barroerisme atrevit per al que lloc i moment demanaven. Res de més lluny. Totes les obres, tan ben sonades a més, han marcat, i sense exepció, un nivell tan elevat com també agradós. L'aposta ha estat encertada del tot i ens ha suposat el conjunt una hora llarga de complaença. Ideal per introduir-nos en l'ambient fester que ja s'apropa amb tan digne preàmbul.

Després d'una bona tronada, el fresc de la nit s'ha sumat a la gràcia interpretativa tant de la colla com del grup de metalls que l'ha acompanyada en la major part del concert. Si m'he de quedar amb alguna peça serà difícil destriar, perquè fins i tot la Creu daurà del director titular dels dolçainers socarrats, Francisco Valor, que sabeu ben bé que no m'és peça cordial, m'ha semblat digníssima i tot! Les coses com em són. El ballet del mateix autor, Reika khaligi, m'ha semblat per cert molt interessant... Entre els ballets, l'Oráculo de Juan Carlos Sempere Bomboí m'ha resultat ben plaent, del milloret de la vetlada, i una sorpresa, perquè no el coneixia. 

Que els mateixos autors de les obres comencen ací també a dirigir-les, és també un punt positiu. Han dirigit també el gran Josep Vicent Egea la versió dolçainera de la seua marxa cristiana Arrels d'un poble, feta per commemorar el vint-i-cinqué aniversari recent dels malpasseters, i estrenada de fa poc en aquest mateix recinte, que no em privaré de catalogar, el recinte, com a "marc incomparable" per fer riure a una amiga amb la que mantinc una aposta sobre el tema... El joc de la reinterpretació de peces de base tradicional per bastir marxes cristianes i allò que ara diuen "pas masero" em cansa per reiteratiu, però si es fa tan bé com ho ha fet Iñaki Lecumberri en el seu Aráli Asle, encara em dona esperances. Que l'autor dirigira potser li ha donat més consistència personal al joc, que m'ha arribat de totes i en en hora bona. 

Anava a dir que d'entre els pasdobles..., però no puc dir en ser que només se n'ha interpretat que un, i per obrir la tanda de rec... Mateu, batle i fuster, de Pasqual Salort, m'ha resultat incitant com a poc. Ja et dic que tot ha resultat redó aquesta nit. I també l'obra que obria la segona part, amb la inclusió dels metalls, el Cavallers del "Mio Cid", de Josep Juste Martí, Pep Mama entre els dolçainers, que m'ha dut ressonàncies interessants i gens habituals, per clàssiques i poc dissonants, en l'aramateix musical fester.

Ara bé, allò que de veritat em corcava era escoltar la bversió que des del Mal Passet s'havien empescat del meu dilecte El ball del Moret, que m'estime nomenar més pel seu també nom "Un moret plorant"... El mestre Gustavo Pascual Falcó bé que s'hauria sorprés amb la dignitat amb que s'ha treballat per transportar la seua partitura a la manera que necessiten tudells i canyes... Un goig. Ha pagat la pena esperar. I ho dic perquè aquesta peça hauria d'haver obert la passada Fira de Tot Sants, magna manera... Però el fet de la Dana que assolà Horta i Ribera obligà amb ple dret a suspendre la banda festiva del magne event socarrat... Ara ha estat l'hora, i no m'ha decebut, per a res.

I dues històries més vull referir, si em deixes. Poc amant sóc, gens, dels protocols (el moment dels discursos segueix destarotant-me tant com les recitacions de mèrits d'autors que tenen el ser autor com a ofici), premis ni homenatges de cap tipus. Però vaig trobar assenyat realçar les dues figures que van rebre aplaudiment. 

Ni més ni menys que els mestres Hipòlit Agulló i Gabriel Francés, puntals no només d'aquesta colla que crearen sinó també del món dolçainer mariolenc i valencià. Quin goig poder-nos sumar a agrair coralment la seua entrega.

La segona... Cal agrair la valentia de la colla organitzadora de dedicar el concert a la solidaritat amb el poble Palestí, la bandera del qual hi havia al cartell i al full volant del programa, i que ha estat ben repetit en veu de la presentadora de l'acte, Mari Nieves Pascual, i del president de la colla, que ha dit sense embuts la paraula terrible en aquest món de pors, pressumpció, repressalies i falta de compromís en quan toca definir el que està passant a Gaza: genocidi.

Va sorprendre'm també les arts de torero del nou alcalde socarrat en evitar la paraula "Palestina" en el seu discurs institucional a l'hora de citar allò de la pau i la necessitat que la música siga això mateix, ànima de concòrdia, i solidaritat... Ei, si sabeu com em posa la hipocresia, no me les amolleu tan clares... 

He estat concís, claret i refrenat? Això volia. L'enhorabona als dos nous percussionistes que han entrat a la colla, a tota la gent del Mal Passet i dels seus col·laboradors i a seguir treballant com fins ara, que espere més i més de la seua feina. Quin profit més bo que traiem els qui aquestes coses estimem... 

I ara, a esperar l'Ateneu i la Unió. 

Vorem.

Ei, que podeu escoltar el concert des d'ací mateix, tal i com va transmetre'l Ràdio Cocentaina!