A Petrer tot gaudint del magnífic Juan José Robles...!

 

Santrafel, a nou d'agost de 2025. Cabanyoles d'abril.

A vore... Si vaig a Petrer al concert de Juan José Robles, no em donarà temps a descansar per estar demà llest i prest per acudir a la Diana de Cocentaina. Però si no vaig, em perdré una de les poquíssimes oportunitats de veure en viu a prop aquest gran home de la música tradicional d'arrel popular. Vinga a pegar voltes fent bolos, aquest sant home, i no hi ha manera que ens l'apropen, no... De Múrcia al món! No hi ha color. Faré mans i mànegues per acudir a Petrer. A Cocentaina també, clar, i ja me les empescaré. Pesa més el sentiment de tornar a gaudir de l'ART d'un amic a qui, a més, tinc moltes ganes de fer una forta abraçada.

I així em tens en un no-res en l'Explanada petrerenca atenent el començament d'un espectacle que em té encuriosit. Només tres músics sent tan puntillosa i bona l'harmonització d'aquest sant baró? I de sobte, una sorpresa: entre el públic, i no a l'escenari, altre dels grans. Tóbal Rentero... 

Ausades quina alegria i quina bona conversa. Altra estima forta i admirativa que tinc. Quin tresor de bagatge...

A la guitarra, José Antonio Aarnoutse, de Cartagena. A les percussions, Enrique González, del meu recordat San Miguel de Salinas.

 I des d'Alhama de Murcia, l'artista que espere, i que no defrauda. Quina gràcia el so que s'espolsen... I quin repertori triat dels seus quatre treballs publicats! 

A gaudir de debò de cada polca, cada masurca, valset, parranda, foxtrot... I quin acoblament musical i de caràcters dels tres protagonistes sobre l'entaulat. No tarden gens en encaterinar el públic i ficar-se'l en la butxaca. Com m'hagués arrepentit si no hagués vingut... I em quede amb moltes ganes... 

Després, passe a comprar el darrer dels treballs de misser Robles, que encara no el tenia...

I faig que en signe tot allò que encara no m'havia signat, que fa molt de temps que no ens trobem. L'abraçada és ben forta i sincera i, en un no-res, ens fem cinc cèntims del nostre anar anant... Li reclame que faça per vindre més per ací a la vora, que encara no he vist el seu treball amb Mixtura i això és un pecat, de moment venial però prompte mortal... I fem broma de la seua camisa... La de Tóbal tampoc no està mal, que m'agraden! Però el divertit és que el Tóbal assegura que en té una com la que du Juanjo... Llàstima que no hagen coincidit...

Ens fem un dels meus "selfies" i li l'envie tot seguit a Paco Muñoz, que se'n riurà molt de vore'ns... Xe!

I me'n vaig, que queda una hora de camí i, aquesta nit, me'n falten d'hores. Espere sincerament veure'ls prompte. 

El millor del gaudi de la música que més t'agrada és que, si es conjuga del tot amb l'estima per qui la fa sonar, encara deixa un regust més alt als llavis del cordial i la memòria. Quin plaer aquestes músiques, aquesta gent... 

"Parrandas de Alhama", de Juan José Robles

I mentre esperava el concert, m'ix un sonet...