Un sàpiens li pregunta a un neandertal, saps què és la mort?

 Santrafel, a quatre de juliol de 2025.

Acabe de llegir el tercer dels llibres que vaig comprar a la fira de tal assumpte el dia de sant Jordi i a Zamora estant... M'ha costat d'empassar, però ja me l'he desllapissat, xe...

El temps llunyà de la nostra edat Mitjana, els savis que al món hi eren maldaven per provar d'explicar-lo tal i com ells l'entenien, i sovint mitjançant Déu i la seua experiència mundana. Sempre de manera enciclopèdica... Fins i tot, com mestre Llull, s'atreviren a provar matemàticament i filosòfica l'existència de Déu mateix. I no era cosa de prepotències intel·lectuals, que Déu mateix ho demanava... L'aposta era gran, tan gran que sovint la tasca era inacabable. Que li ho pregunten al senyor Eiximenis que, si visquès, encara estaria enllestint algun volum de "Lo Crestià"... En això de les presses per contar, i la capacitat fabuladora, em quede amb Llull, per suposat, i si em demanares consell, el "Blanquerna" i el "Fèlix" te'ls citaria per tal que, amb moltíssima paciència i temps, pogueres entendre. Dues road movie farcidetes d'exemples aclaridors, contes d'origen oriental que van engarçats amb el viatge vital dels protagonistes que aprenen gràcies a eixes històrietes de les que, nosaltres, en llegir-les/escoltar-les, també podem arribar a aprendre de manera molt més distreta, el famós docere et delectare, que no si ens cau al damunt un tractat del que fora... 

Juan José Millás no és Ramon Llull, això rai!, i la teoria del paleontòleg Juan Luis Arsuaga en paraules de Millás, sembla més una evolució del gènere medieval passada pel tamís més friquiprogre possible. Un "Conde Lucanor" on l'ancià Patronio més que no de moral alliçonara sobre la mort. Han volgut acomparar el volum que he llegit a una conversa entre Quixot i Sancho, però lluny de Cervantes es troben, i de Don Juan Manuel també... Diguem que han trobat, l'editorial ha trobat millor, una fórmula interessant d'apropar la teoria del famós factòtum i patum d'Atapuerca (deïficat ací en la seua saviesa) a través d'un dels escriptors castellans més solvents pels gustos de l'ara mateix. Jo els he pillat en el segon volum d'aquest atreviment. El primer tractaria de la vida. El tercer de la consciència. M'han mort les ganes; no en llegiré cap més.

I no és perquè no siga distreta la cosa i no aprengues, que val i tant que et distreu aquesta forma d'aprendre...! A més, l'humor negre rebregat del Millás fa més interessant la partida del que podria semblar. Però m'ha xocat tant l'artificiositat de l'artefacte... I més actual, més al gust de l'actualitat sociocultural, també impossible... En el temps del tot mastegadet, l'editorial posa la cabassada de diners a disposició de, supose, la secretaria del senyor Arsuaga perquè munte tot un xou de viatges, analítiques de sang, proves científiques a l'abast d'un primer món privilegiat i bona cosa de dinarades que el palentòleg ofereix a l'escriptor perquè vaja copsant a través de l'exemplari físic l'alçada intel·lectual proposada, a conclusió ja feta, amb una direcció programada d'avantmà, a mena de curset hedonista. Res d'això no em sembla mal, mentre l'escriptor es deixa, si no fos perquè molt del llegit em resulta plàstic, però no per l'art millàtic, que hi és, sinó per la plastificació de les maneres, que només adquireixen vitalitat, veritat veritable dins la fabulació fabulosa, a estones. Aprenem? I tant, insistisc!, però els dubtes que l'escriptor planteja són impostats per més que no volgueren ser-ho. I això, a un nivell que no sé jo si el lector mitjà coincidirà amb l'interés crematístic evident de l'editoria explotadora de l'invent.

No m'ha fet riure l'acudit; però ja veus que de tota pedra podrem alçar paret... Almenys, m'he tret l'espineta i he llegit allò que m'havia proposat sobre l'actualitat literària castellànica per no dir espànyica, que ho dic. Passem full. Tornem a la nostra llengua materna i seguiré el consell del tio Paco Muñoz que em burxa a llegir la novel·la d'un amic seu... Després, si de cas, tornaré a Llull.