I m'he llegit una nova novel·la...
Santrafel, a dimarts huit de juliol de 2025.
He llegit un altre llibre, una novel·leta amable que em recomanava fa poc un amic, que l'havia escrit un seu amic, al seu temps, i que sabia ell que m'agradaria. Efectivament, m'ha agradat. En dues sentades me l'he feta. Interessant.
Ara, en voldria fer ressenya.
Quan he començat a pensar què escriure, m'han vingut moltes idees.
M'ha agradat el text, ben construït, amé, amb interés, bon lèxic, bones idees, localitzacions interessants, època atractiva... Sí, una novel·la que m'ha vingut bé llegir, perquè necessitava alguna cosa d'aquestes, passional, casolana, amb referents propers, treballada, sorprenent, ben lligada...
I res, que comence a escriure i no sé què escriure, perquè la construcció d'aquesta amenitat interessant tan ben parlada com ideada... I a mesura que escric, esborre.
No, no m'acaba de convéncer la història, tan forçada... I l'ambientació està molt bé, però. Ai els peròs, que quan apareixen ja no hi ha qui me'ls ature... A veure, tants llocs distints i escassament tractats excepte els principals, alguns només càrrega de topònims i com si es volgués contentar tothom, un tothom autonòmic on tots s'hi senten representats i acceptats en un mateix centre nucli d'amors i odis... Sort que hi ha una fugida avisada i que el culebrot que es munta amb tanta tensió que es destensiona a la primera de canvi que dius que va a parir la muntanya, va a parir la muntanya, amb veus tretes d'una bona garbera de diccionari que... I el ratolí... Sols capgirant on va açò clàssic per col·locar-ho allà on sorprén i... Sort que hi ha alguna cosa que la fa pròpia i diferent, el pressumpte feminisme potser? El tractament de personatges que de vegades dius que només... Bon recurs el d'usar les morts dels simpàtics i les ràbies dels antipàtics i dels joc de mans del passat que, amagats i previsibles, expliquen presents i... I quina manera d'usar el passat, molt ben usat per cert, per trenar emocions, situacions, desespers, vivències, per forçar-los tots, per ambientar com cal...
No sé, puc dir que m'ha semblat més del mateix? Podria dir clarament sense ofendre, que no és la meua intenció, l'autor, que m'ha semblat tan igual a allò que ja ha escrit tal altre, o el d'aquell també, o encara... Que porte vora quaranta anys llegint el mateixet, i tot en la mateixa editorial i pràcticament en la mateixa col·lecció que sembla que només s'hi dedique que a agafar trossets de la nostra recontrafotuda història, capítols d'èpoques diversíssimes, per presentar les nostres misèries humanals terrenals i comunitàries amb un tremendisme (un joc de llums sovint sangifetger...), crític, això sí, però sempre escrit des d'una postura bonista? Des d'un ara bonegó...? Puc dir-ho? Podria dir noms i més noms de novel·les, autors, editor, sense més?
No soc ningú jo. Només un lector. Un simple lector que n'està fart de llegir i assaborir un mateix regust sempre, per més que sí que hi haja diferència, distància, art... L'art de cuinar una mateixa paella de mil formes diferents, però tots els dies se t'ofereix paella. Supose que m'explique. I tant d'arròs m'embafa, perquè a la fi, només és que arròs amb coses tot plegat... Però soc lliure en veritat per a dir el que pense, la meua més veritable opinió?
M'agradaria felicitar l'autor perquè sí que m'ha agradat la lectura. Sense ironies.I m'ha fet molt de bé... I done les gràcies a l'amic que m'ha fet la recomanació. És més, al meu torn, recomanaré l'obra a alguna persona que sovint em pregunta i sé que li pot agradar aquesta novel·la.
I encara una cosa. He aprés molt, llegint-la. Una de les coses que m'ha fet entendre, de debò, és que he de descansar..., que ja està bé i ja tinc prou i massa. Necessite ja mateix unes vacances.
Bé, dedicaré aquest estiu a llegir. En silenci...
Comentaris